Gran Taca Vermella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Foto obtinguda pel Voyager I

La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter. És un enorme remolí de gas, una tempesta fortíssima, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 km/h. Aquesta gran taca vermella va ser enregistrada pel científic anglès Robert Hooke. No obstant no pareixen existir informes posteriors de l'observació de tal fenomen fins al segle XIX. En tot cas, varia molt tant de color com d'intensitat. Les imatges obtingudes per l'Observatori Yerkes a finals del XIX mostren una taca roja allargada, ocupant el mateix rang de latituds però amb el doble d'extensió longitudinal.

Inicialment es va pensar que la gran taca vermella era el cim d'una muntanya gegantina o un altiplà que sortia per damunt dels núvols, però des que se l'ha vist descriure gairebé un terç de la volta a Júpiter, s'ha abandonat aquesta idea. Esta idea també va ser rebutjada en el segle XIX al constatar-se per mitjà de l'espectroscòpia la composició d'hidrogen i heli de l'atmosfera i determinar-se que es tractava d'un planeta fluid.

És de forma ovalada i es troba al sud de l'equador de Júpiter. Varia molt tant de color com d'intensitat. De vegades, és d'un color roig fort, i realment molt notable, i en altres ocasions empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més freda que els núvols que la rodegen, i una possible explicació és que sigui un cicló tropical.

Si això és veritat, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra imaginació, no solament perquè roman un any darrere l'altre, sinó a causa de la seva enorme grandària, ja que la gran taca vermella és tan enorme que podria empassar-se unes dues vegades i mitja la Terra.

Meteorològicament, la Gran Taca vermella és una enorme anticicló molt estable en el temps. Els vents en la perifèria del vèrtex tenen una intensitat pròxima als 400 km/h.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Taca Vermella Modifica l'enllaç a Wikidata