Gran Telescopi Mil·limètric

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Gran Telescopi Mil·limètric
Imatge
Dades
TipusRadiotelescopi i telescopi de Cassegrain Modifica el valor a Wikidata
Part deEvent Horizon Telescope Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2001 – 2010construcció
17 juny 2011 primera llum Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície1.960 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud4.640 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LocalitzacióSierra Negra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 18° 59′ 09″ N, 97° 18′ 53″ O / 18.985833333333°N,97.314722222222°O / 18.985833333333; -97.314722222222Coord.: 18° 59′ 09″ N, 97° 18′ 53″ O / 18.985833333333°N,97.314722222222°O / 18.985833333333; -97.314722222222
Activitat
Període operatiu17 juny 2011 Modifica el valor a Wikidata –
Gestor/operadorNational Institute of Astrophysics, Optics and Electronics (en) Tradueix i Universitat de Massachusetts Amherst Modifica el valor a Wikidata
Diàmetremirall primari: 50 m
mirall secundari: 2,5 m Modifica el valor a Wikidata
Distància focal525 m Modifica el valor a Wikidata
Muntura de telescopiMuntura altazimutal Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblmtgtm.org Modifica el valor a Wikidata

El Gran Telescopi Mil·limètric, o Gran Telescopio Milimétrico Alfonso Serrano, en honor del seu impulsor (GTM, Large Millimiter Telescope LTM, en anglès) és un telescopi situat al cim del "Sierra Negra", de 4.600 m d'altitud i cinquè pic més alt de Mèxic, un volcà localitzat a l'estat de Puebla.que observa les ones de ràdio de longituds d'1 a 4 mm. Amb un diàmetre de 50 m. i 2000 m² d'àrea col·lectiva, és el telescopi d'un disc més gran del món i el més sensible en la seva freqüència, construït per observar ones de ràdio de longituds d'ona entre aproximadament 0.85 fins a 4 mm. Posat en funcionament en 2011,[1] la seva construcció ha durat 10 anys i ha costat uns 200 milions de dòlars.[2] És un projecte de l'Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica (INAOE) de Mèxic (80%) i la Universitat de Massachusetts d'Amherst (20%).

Les observacions de longitud d'ona del GTM permeten als astrònoms veure regions que són enfosquides per la pols del medi interestel·lar per incrementar el coneixement sobre la formació dels estels, i permet l'observació dels planetesimals i planetes d'altres sistemes solars i els discos protoplanetaris extrasolars que són relativament freds i emeten la majoria de llur radiació en longituds d'ona mil·limètriques.

Referències[modifica]

  1. The Right to dark skies (en castellà). UNESCO, 2016, p. 71. ISBN 9230000280. 
  2. Dominguez, Nuño. «El gigante de la ciencia abre los ojos en México» (en castellà). El País, 01-01-2018. [Consulta: 29 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Telescopi Mil·limètric