Gran bòlid diürn del 1972

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Trajectòria del bòlid. En vermell el punt d'entrada a l'atmosfera i en groc el punt de sortida. En negre el perigeu.

El gran bòlid diürn del 1972 (anglès: 1972 Great Daylight Fireball) fou un bòlid rasant que el 10 d'agost del 1972 travessà l'atmosfera terrestre i arribà a aproximadament 57 km per sobre de la superfície del planeta abans de tornar a l'espai exterior.

Esdeveniment[modifica]

El bòlid aparegué al cel de Utah (Estats Units) a les 14.29 hora local (20.20 UTC), movent-se de sud a nord a una velocitat de 15 km/s. Restà visible durant 101 segons abans d'abandonar l'atmosfera a sobre d'Alberta (Canadà). El seu deixant restà visible durant uns minuts.[1] Alguns testimonis sentiren un doble bang sònic associat al pas del bòlid. Assolí el perigeu per sobre de les muntanyes Rocoses, prop de la localitat de Nicholia (Idaho), a les coordenades 44,386°N 112,993°O.

L'esdeveniment, a més de ser capturat en vídeos i fotografies,[2] fou el primer meteoroide observat per instruments científics i militars en òrbita.[1][3] Inicialment es cregué que podia ser un objecte artificial fora de control (una sonda del projecte Cosmos o una resta de les missions Apollo), però la seva alta velocitat d'impacte amb l'atmosfera feu que ràpidament es descartés aquesta hipòtesi.[3]

Les dades obtingudes permeten estimar-ne les dimensions en entre 3 i 14 metres depenent de si era un objecte de tipus asteroidal (format per material rocós) o cometari (format per materials glaçats més lleugers). Es creu que la fricció soferta durant el seu pas per l'atmosfera li feu perdre com a mínim un terç de la seva massa. La velocitat de sortida fou mesurada en 14,2 km/s. Els seus paràmetres orbitals també quedaren afectats significativament pel contacte amb l'atmosfera: la inclinació orbital passà de 15 ° a 7 °, el semieix major d'1,66 a 1,47 ua i l'excentricitat de 0,39 a 0,36.[1][3]

El 1994 es plantejà la possibilitat[4] d'un retorn a la proximitat de la Terra el 1997, però arribat el moment no fou detectat.[5]

Impacte cultural[modifica]

El bòlid del 1972 és esmentat al prefaci de The Hammer of God, novel·la d'Arthur C. Clarke publicada el 1993, i apareix a la pel·lícula Without Warning, produïda el 1994 per CBS.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 R.D. Rawcliffe; C.D. Bartky; F. Li; E. Gordon; D. Carta «Meteor of August 10, 1972.» (en anglès). Nature, 247, 1974, pàg. 449–450. DOI: 10.1038/247449a0 [Consulta: 27 abril 2018].
  2. «Astronomy Picture of the Day» (en anglès), 2 març 2009. Arxivat de l'original el 2016-10-19. [Consulta: 26 abril 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 E.J. Öpik «A meteorite that got away.» (en anglès). Irish Astronomical Journal, 11, 1974, pàg. 165–172 [Consulta: 27 abril 2018].
  4. Z. Ceplecha «Earth-grazing daylight fireball of August 10, 1972» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 283, 1994, pàg. 287–288 [Consulta: 27 abril 2018].
  5. 5,0 5,1 «Neo Chronology» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2018].