Galàxia d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gran galàxia d'Andròmeda)
Infotaula objecte astronòmicGalàxia d'Andròmeda
Tipusgalàxia espiral, galàxia i galàxia activa Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSA(s)b[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment964 Modifica el valor a Wikidata
EpònimAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,82 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig−0,000677[3] Modifica el valor a Wikidata
Radi110.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−21,5 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,44 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa800.000.000.000 M☉[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−9 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,4 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−300 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 42m 44.33s[9] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)41° 16' 7.5''[9] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local, [TSK2008] 222 i M31 Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC224 Modifica el valor a Wikidata

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a ull nu més allunyat de la Terra. És a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda.[10] Fa part del grup local de galàxies, que inclou una gran quantitat de galàxies petites més les tres grans galàxies espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle.

Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars (aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia) i un diàmetre d'uns 220.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.

Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes, alguns científics consideren que la Via Làctia conté molta més matèria fosca i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 conté un bilió (1012) d'estels, excedint per molt el nombre d'estels de la nostra galàxia.[11]

La galàxia s'acosta a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys podria col·lidir amb la nostra galàxia i fusionar-s'hi amb la formació d'una galàxia gegant el·líptica.

Andròmeda té un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. El 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estels dintre de la regió central de la galàxia. Edwin Hubble hi va identificar per primera vegada en fotografia estels variables Cefeida en aquesta galàxia, la qual cosa va permetre de determinar la distància de nosaltres.

Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d'Andròmeda emprant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estels de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus, el qual emet raigs X. L'espectre dels estels de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.[12]

El 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Va sorprendre a tothom que presenti una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Sabem que els nuclis de moltes galàxies són llocs bastant violents i sovint es proposa l'existència de forats negres supermassius per a explicar-los.

Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar el 2005[13] les seves observacions amb els telescopis Keck, que mostren que la lluentor tènue d'estels que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del mateix disc. Això significa que el disc espiral d'estels en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum.

Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia.

L'any 2020, els científics que treballen amb el telescopi espacial Hubble van cartografiar l'halo galàctic d'Andròmeda, un immens embolcall de gas que l'envolta. Els va sorprendre la seva magnitud, aquest halo, molt tènue, gairebé invisible, abasta un 1,3 milions d'anys des de la galàxia, aproximadament arriba fins a la meitat de la distància que hi ha fins a la nostra Via Làctia. I en algunes direccions arriba a 2 milions d'anys llum, el que significa que l'halo d'Andròmeda ja està col·lidint amb el de la nostra galàxia.[14]

Observació[modifica]

La Galàxia d'Andròmeda va ser observada en l'any 964 per l'astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi, que la va descriure com un "petit núvol".[15] La primera descripció basada en observacions telescòpiques la devem a Simon Marius (1612),[16] a qui sovint s'atribueix erròniament el descobriment.

En 1885 una supernova (coneguda com a "S Andromedae") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6ª, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de 1886: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la Asaph Hall amb el gran refractor instal·lat a Washington, amb una magnitud 16ª. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser de -18.2ª.

La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a ull nu sota un cel veritablement fosc; aquest cel sols el podem trobar en bastants pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de contaminació lumínica. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és prou lluent per a ser apreciable per l'ull humà, però el diàmetre angular complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El 1950, els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, cosa que la va fer ser la primera galàxia descoberta que emetia ones electromagnètiques.[17]

Referències[modifica]

  1. Daniel Batcheldor «An STIS atlas of Ca II triplet absorption line kinematics in galactic nuclei» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 13-08-2013, pàg. 67. DOI: 10.1088/0004-6256/146/3/67.
  2. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
  3. Roger Davies «Streaming motions of galaxy clusters within 12 000 km s-1 -- I. New spectroscopic data» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 11-04-2000, pàg. 469–490. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2000.03251.X.
  4. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  5. DOI: 10.1093/MNRAS/STY082.
  6. Afirmat a: The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, Fourth Edition. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1995. Autor: William Foster van Altena.
  7. 7,0 7,1 Ulrich Bastian «PPM (Positions and Proper Motions) North Star Catalogue». Astronomy and Astrophysics, 1988, pàg. 449.
  8. «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  9. 9,0 9,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  10. «Galàxia d'Andròmeda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Young, Kelly. «Andromeda galaxy hosts a trillion stars» (en anglès). NewScientistSpace, 06-06-2006. [Consulta: 8 juny 2006].
  12. «Extreme Astronomy» (en anglès). Open Learn. [Consulta: 13 novembre 2012].
  13. Alan McConnachie, Mike Irwin, Scott Chapman, Rodrigo Ibata, Annette Ferguson, Geraint Lewis i Nial Tanvir «Andromeda and the seven dwarfs» (en anglès). Proceedings of the International Astronomical Union, vol.1, Colloquium C198, març 2005, p. 84-91 [Consulta: 23 desembre 2012].
  14. «Hubble Maps Giant Halo Around Andromeda Galaxy» (en anglès). NASA, 27-08-2020. [Consulta: 10 setembre 2021].
  15. Kepple, George Robert; Glen W. Sanner. The Night Sky Observer's Guide, Volume 1. Willmann-Bell, Inc., 1998, p. 18. ISBN 0-943396-58-1. 
  16. Hodge, Paul W. The Andromeda Galaxy (en anglès). Springer, 1992, p.3. ISBN 0792316541. 
  17. Hanbury-Brown, R., i Hazard, C. «Radio-frequency radiation from the Great Nebula in Andromeda (M.31)» (en anglès). Nature, n.166.

Enllaços externs[modifica]