Granadina (Anglada Camarasa)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaGranadina
Artista Hermen Anglada i Camarasa
Data creació 1915
Col·lecció Museu Nacional d'Art de Catalunya ()
Modifica dades a Wikidata

Granadina és un quadre d'Hermen Anglada i Camarasa dipositat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el qual fou pintat l'any 1915.[1]

Context històric i artístic[modifica]

Hermenegild Anglada Camarasa va néixer a Barcelona l'any 1872, estudià a l'Escola de la Llotja (on fou deixeble de Modest Urgell), i amplià estudis a París, on abandonà l'impressionisme que havia caracteritzat els seus inicis per un formalisme decorativista excepcionalment líric i atractiu. El 1898, quan tenia 27 anys, va fer la seua primera exposició a París, i des de llavors els èxits internacionals se succeïren en la seua llarga carrera. Anglada Camarasa emprava la pintura a l'oli amb gran densitat i amb un esclat de colors quasi d'esmalt. El seu preciosisme retòric causà admiració, i a partir del 1909, any en què es produí el triomf dels Ballets Russos a París i l'èxit universal del folklore rus a través de les obres de Natàlia Gontxarova i de Léon Bakst, començà a aplicar la seua fórmula al folklore valencià i andalús, com evidencia aquesta pintura en què el veritable protagonista és el cromatisme de la indumentària.[2] El 1910, amb motiu de la celebració del centenari de la Revolució de Maig argentina, li fou dedicada una sala d'honor, i durant els anys següents continuà el seu clamorós èxit a Alemanya, Itàlia i els Estats Units. El 1914, arran de l'inici de la Primera Guerra Mundial, es traslladà a Mallorca i s'instal·là a Pollença, on visqué la resta de la seua vida convertit en centre d'un grup d'altres artistes que constituïren el que s'anomenà Escola de Pollença.[1]

Descripció[modifica]

Aquesta pintura a l'oli sobre tela de 195,5 x 125,5 cm[2] és ben característica de l'encant que Anglada Camarasa era capaç d'extreure dels temes folklòrics. Les ombres verdes sobre el rostre i l'escot d'aquesta model andalusa fan d'Anglada Camarasa un èmul del fauvisme de Kees van Dongen.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 178-179.
  2. 2,0 2,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)

Enllaços externs[modifica]