Granja de la Santa Creu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Hospital psiquiàtric  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| ||||
La Granja de la Santa Creu va ser un sanatori mental de pagament que l'Hospital de la Santa Creu va establir a can Sangenís, a l'actual barri d'Horta (Horta-Guinardó), finca confrontant amb ca n'Amell Gran o de can Gaig, a l'actual barri de la Guineueta (Nou Barris) on hi estaven construint l'Institut Mental, del que la Granja en seria un fillol. La seva activitat es desenvolupà des de 1920 fins 1935.[1]
Història[modifica]
La Molt Il·lustre Administració (MIA) de l'Hospital de la Santa Creu estava construint a finals del segle xix un manicomi benèfic, amb capacitat per a més de 700 malalts, sota la direcció del Dr. Emili Pi i Molist. Però la finca, malgrat les seves 50 hectàrees, només tenia disponibles 10 plomes d'aigua, insuficients per a una població tant gran de l'hospital. Per aquest motiu el 1889 la MIA va comprar a Maria Montserrate de Magarola i de Bru la finca veïna de can Sangenís, que disposava de gran quantitat d'aigua, procedent de 4 mines. La venda es va acordar per 20.000 duros.[1]
Durant 30 anys can Sangenís, al que van anomenar Granja Sangenís, a més de subministrar l'aigua a l'Institut Mental, també n'era l'alqueria, per la seva gran producció d'hortalisses, fruites, vi, aviram, porcs i d'altres animals de corral. Però la finca estava parcel·lada i explotada per pagesos parcers que les tenien per antics censos a rabassa morta, pel que la MIA en treia poc profit.[1]
A principis del segle XX l'Hospital de la Santa Creu surt del Raval i es trasllada al Guinardó i la MIA reestructurarà els seus establiments mentals. El 1920 transformen la Granja Sangenís en un sanatori mental de pagament per a homes, i l'anomenen Granja de la Santa Creu. Per a les dones hi destinen el manicomi de Nova Betlem, al costat de l'Empar de Santa Llúcia, a Sant Gervasi, al que anomenen Parc de la Santa Creu.[1]
La casa s'adequa per al nou ús amb millores, com la incorporació d'instal·lació elèctrica contractada amb la Companya Barcelonina d'Electricitat,i s’habiliten habitacions per a les Germanes Hospitalàries que estaran de servei a la finca. Es col·loca una alta tanca metàl·lica al voltant de la finca i es contracta un servei de vigilància a l'empresa Fomento de Vigilancia de Horta. La casa disposava de tres plantes. A la planta baixa hi havia els serveis de la casa, l'administració i sales per a música, de reunió, de jocs com billar o d'altres, gimnàs i instal·lacions d'electroteràpia. A les dues plantes pis hi havia les habitacions amb vistes al mar i la muntanya amb bona ventilació.[1]
Els malalts havien de pagar 15 pessetes diàries els de primera categoria, i 10 pessetes els de segona, a més dels serveis mèdics i les medicines. Dos anys més tard s'incrementen el preu i les categories: 25, 15 i 10 pessetes respectivament. Els malalts interns faran per obligació: terapèutica, treballs d'agricultura, jardineria i hort i cria d’animals de corral.[1]
El 1925 la MIA decideix tancar el Parc de la Santa Creu i traspassa les malaltes a la Granja de la Santa Creu, repartint els homes en una planta i les dones a l'altra, amb accessos independents. Però cap al 1931 el nombre d'internats va minvant i l'establiment comença a ser deficitari, pel que la Granja es posa en venda i es tanca l'1 de gener de 1935. Un grup de metges proposa comprar la Granja per 150.000 pessetes, però finalment la compra la congregació de Germanes Hospitalàries per 180.000 pessetes per a destinar-la a la seva seu i casa de repòs. El contracte manté la servitud de les aigües de la mina per a l'Institut Mental. La Granja passarà a anomenar-se Casa de la Santa Creu.[1]