Granville Bantock
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1868 Londres |
| Mort | 16 octubre 1946 (78 anys) Londres |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Birmingham Royal Academy of Music |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, coreògraf i director d'orquestra |
| Ocupador | Universitat de Birmingham |
| Gènere | Òpera i simfonia |
Premis | |
       | |
Granville Bantock (Londres, 7 d'agost de 1868 – 16 d'octubre de 1946) fou un compositor britànic de música clàssica.
Destinat a l'Administració colonial el 1889, després d'una breu preparació fou enviat per Frederick Corder a la Reial Acadèmia de Música, i ja en el primer any aconseguí el premi Mcfarren. Sent encara alumne de l'Acadèmia edità la seva famosa obertura The fireworshippers (1892); la sèrie de ballables egipcis del drama en cinc actes Ramsés II; la cantata Wülstan (1892) i l'òpera en un acte Caedmar (1892).
El 1893-96, publicà la revista musical The New Quarterly Musical Review i ensems desenvolupà el càrrec de director d'orquestra en el teatre Provincial. El 1897, director de la banda municipal a New Brighton. Des de 1900, primer director de l'Escola de Música de Birmingham i Midland on tingué alumnes com Eric Fogg,[1] i des de 1908 professor de música de la Universitat de Birmingham. Bantock fou una de les més eminents personalitats del món musical.
Entre les seves composicions, destaquen: una sèrie de poesies simfòniques;
- Thalaba the destroyer (1900);
- Dante (1902);
- Fifine at the fair (1902);
- The witch of Atlas (1902);
- Lalla Rock (1903);
- Saul i Elena, obertures simfòniques (1906);
- dues Suites per a orquestra;
- Die Perle von Iran, òpera en un acte (1896).
- Christus in der Wüste, oratori (Gloucester, 1907);
- The Pierrot of the Minute (1908);
- Obertura per a una tragèdia grega;
- Simfonia hebrea (1916);
- Pan in Arcady (1919);
- Atlanta in Calydon i The Song of >Songs (1927);
- The Burden of Babylon (1928).
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granville Bantock |
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1267 (ISBN 84-239-4571-5)
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 232 (ISBN 84-239-4524-3)