Gratacel
Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres d'alçada.
La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat.
Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una línia d'horitzó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.
Definició[modifica]
El terme "gratacels" es va aplicar per primera vegada als edificis de construcció d'estructura d'acer d'almenys 10 pisos a finals del segle xix, resultat dels primers edificis alts que s'estaven construint a les principals ciutats americanes. El primer gratacels d'estructura d'acer va ser l'edifici Home Insurance, originalment de 10 pisos amb una alçada de 42 m o 138 peus, a Chicago el 1885; es van afegir dues històries addicionals. Alguns apunten a l'edifici Jayne de 10 pisos de Filadèlfia (1849–50) com un proto-gratacel o a l'edifici Equitable Life de set pisos de Nova York, construït el 1870, però el disseny de les seves estructures limitava inherentment la seva alçada. La construcció d'esquelets d'acer ha permès que es puguin fer els gratacels superalts actuals.
Un gratacels és un edifici alt, el pes del qual es recolzat per una estructura d’acer o de ciment amb reforços d’acer. Els murs no recolzen el pes de l'edifici, sinó que estan fixats a l'estructura de vàries formes, i la seva funció és poc més que la de aïllar l’interior de l'edifici de l'exterior.
La definició estructural de la paraula gratacel va ser refinada més tard pels historiadors de l'arquitectura, basant-se en els desenvolupaments d'enginyeria de la dècada de 1880 que havien permès la construcció d'edificis alts de diversos pisos. Aquesta definició es basava en l'esquelet d'acer, a diferència de les construccions de maçoneria de càrrega, que van superar el seu límit pràctic el 1891 amb l'edifici Monadnock de Chicago.
L'estructura més alta de l'antiguitat va ser la Gran Piràmide de Gizeh de 146 m (479 peus) a l'antic Egipte, construïda al segle 26 aC. No va ser superada en alçada durant milers d'anys, els 160 m (520 peus) de la catedral de Lincoln l'havien superat entre 1311 i 1549, abans que la seva agulla central s'enfonsés. Aquest últim, al seu torn, no va ser superat fins al Monument a Washington de 555 peus (169 m) l'any 1884. No obstant això, en estar deshabitada, cap d'aquestes estructures compleix realment amb la definició moderna de gratacels.[1]
Història[modifica]
Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i els ascensors, creats a la Segona revolució industrial. Abans del segle xix els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparèixer a finals del segle xix a ciutats amb alts índexs de població com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle xx Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions.
El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney.[2][3][4] Va ser construït entre el 1884 i el 1885 a Chicago i constava de deu plantes.[5] No obstant això, avui en dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building,[6][7] de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.[8][9][10]
Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle xx constitueixen els referents clàssics d'aquesta tipologiaː: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.
A partir dels anys 30' van començar a aparèixer gratacels en ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid el 1950.
Actualment són la Xina, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units els països amb més nombre de gratacels i amb els gratacels més alts. A Espanya hi han dos nuclis urbans amb una alta densitat de gratacels, Madrid i Benidorm.
Avantatges i inconvenients[modifica]
El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. Aquest sol ésser el motiu pel qual els promotors immobiliaris decideixen emprendre aquest tipus d'obres, per la possibilitat de vendre o llogar una gran quantitat d'habitatges o oficines sol compensar l'enorme despesa de construir aquests edificis. La raó per la qual les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus treballadors i treballadores en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, car es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilitat els intercanvis entre elles. Això, evidentment, podria fer-se en edificis de menor mida, però els gratacels permeten que això es doni en el centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic hi faciliten l'accés a treballadors i clients. A més, aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic com el metro en comptes de l'automòbil o l'autobús, amb el que això suposa en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos...). D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.
Però existeixen també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament... Instal·lacions la despesa de les quals recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi. Existeixen també problemes derivats de llur gran altura:
- Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
- Els ascensors han de ser ràpids, per la necessitat de no emprar molt de temps en arribar al pis desitjat. Però unes acceleracions excessives poden provocar desmais. A més n'hi han d'haver prous per a suplir la demanda de l'edifici en qüestió.
- Pitjors condicions per suportar terratrèmols. Tanmateix, això es té en compte en la fase de projecte, arribant a ser més resistents que els edificis baixos.
- Un edifici alt suporta pitjor el vent, i en el càlcul de la seva estructura cal tenir en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent és més fort com més ens allunyem del terra.
- Els fonaments han de suportar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent.
- L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.
- És més difícil d'evacuar en cas d'emergència. Veure Atemptats de l'11 de setembre de 2001. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai i la notorietat d'aquests edificis poden convertir els gratacels en bons objectius per atacs terroristes.
Torres[modifica]
A diferència dels gratacels les torres estàn habitades parcialment i normalment s'utilitzen per a telecomunicacions, radiodifusió, mirador i, en alguns casos, restaurants. Històricament han rivalitzat amb els gratacels per a aconseguir el rècord d'altura, fet que va aconseguir la Torre CN, amb una altura de 553,3 metres fins a ser superada pel Burj Khalifa. Actualment la torre més alta és la Tokyo Sky Tree amb un total de 634 metres.
Llista dels 75 gratacels més alts del món (2020)[modifica]
Nous gratacels[modifica]
S'han presentat propostes per a aquestes estructures, com ara el Burj Mubarak Al Kabir a Kuwait i la torre de l'Azerbaidjan a Bakú. Les estructures de més d'un quilòmetre presenten reptes arquitectònics que eventualment poden situar-les en una nova categoria arquitectònica. El primer edifici en construcció i que es preveu que tingui més d'un quilòmetre d'alçada és la torre de Gidda.
Gratacels de fusta[modifica]
S'han dissenyat i construït diversos dissenys de gratacels de fusta. Un projecte d'habitatges de 14 plantes a Bergen, Noruega, conegut com "Treet" o "The Tree", es va convertir en el bloc d'apartaments de fusta més alt del món quan es va completar a finals de 2015. El rècord de "Treet" va ser eclipsat per Brock Commons, un dormitori de fusta de 18 pisos de la Universitat de la Colúmbia Britànica al Canadà, quan es va completar el setembre de 2016.
L'arquitecte Anders Berensson ha proposat construir un edifici residencial de 40 plantes 'Trätoppen' a Estocolm, Suècia. Trätoppen seria l'edifici més alt d'Estocolm, encara que no hi ha plans immediats per començar la construcció. El gratacels de fusta més alt actualment previst és el W350 Project de 70 pisos a Tòquio, que serà construït per l'empresa japonesa de productes de fusta Sumitomo Forestry Co. per celebrar el seu 350è aniversari el 2041. Un equip que inclou els arquitectes Perkins + Will i la Universitat de Cambridge ha proposat un gratacels de fusta de 80 plantes, la torre River Beech. La torre River Beech, a la vora del riu Chicago a Chicago, Illinois, seria 348 peus més curta que el projecte W350 tot i tenir 10 pisos més.
Es calcula que els gratacels de fusta són al voltant d'una quarta part del pes d'una estructura equivalent de formigó armat i redueixen la petjada de carboni de l'edifici entre un 60 i un 75%. Els edificis s'han dissenyat utilitzant fusta laminada creuada (CLT) que dóna una major rigidesa i resistència a les estructures de fusta. Els panells CLT estan prefabricats i, per tant, poden estalviar temps de construcció.
Antecedents[modifica]
Des del punt de vista del paisatge urbà, algunes ciutats medievals mostraven una mena de gratacels que destacaven sobre les cases més baixes d'alçària normal. Particularment a Itàlia.[86]
Aquestes cases-torre presentaven problemes tècnics i, també, problemes legals.[87]
Les cases-torre urbanes foren populars en algunes ciutats del nord de Itàlia. Una torre alta, sobresortint del palau familiar, era una mostra de riquesa i poder de les persones poderoses. Les qualitats defensives tenien també una certa importància en aquells temps turbulents de lluites incessants.[88] Des del punt de vista psicològic, l’afany de construcció i emulació és molt semblant als veritables motius de construcció dels gratacels moderns.
Referències[modifica]
- ↑ Tauranc, 2014, p. 31.
- ↑ Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 93. ISBN 978-0-8283-2188-4.
- ↑ Hudson, L.A.. Chicago Skyscrapers in Vintage Postcards. Arcadia, 2004. ISBN 978-0-7385-3342-1.
- ↑ Leslie, T. Chicago Skyscrapers, 1871-1934. University of Illinois Press, 2013. ISBN 978-0-252-09479-8.
- ↑ Tauranc, 2014, p. 37.
- ↑ Fortier, A. A History Lover's Guide to New York City. History Press, 2016, p. 216. ISBN 978-1-4671-1903-0.
- ↑ Whiffen, M.; Koeper, F. American Architecture: 1860-1976. MIT Press, 1983, p. 238. ISBN 978-0-262-73070-9.
- ↑ Semsch, O.F.. A History of the Singer Building Construction: Its Progress from Foundation to Flag Pole. Trow Press, 1908.
- ↑ Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 276. ISBN 978-0-8283-2188-4.
- ↑ Hutter, M. Experiencing Cities (en castellà). Taylor & Francis, 2020, p. 294. ISBN 978-0-429-56118-4.
- ↑ Terry, P. Top 10 of Everything 2019: The Ultimate Record Book of 2019. Octopus, 2018, p. 127. ISBN 978-0-600-63585-7.
- ↑ Gizejowski, M.A.; Marcinowski, J.; Kozlowski, A.; Ziółko, J. Recent Progress in Steel and Composite Structures: Proceedings of the XIII International Conference on Metal Structures (ICMS2016, Zielona Góra, Poland, 15-17 June 2016). CRC Press, 2016, p. 28. ISBN 978-1-315-62319-1.
- ↑ 롯데물산. The History of Lotte World Tower 1987-2017. 롯데 물산, 2017.
- ↑ Selection, S. SEOUL Magazine May 2017 (en italià). Seoul Selection, 2017, p. 22.
- ↑ Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 166. ISBN 978-1-78466-257-8.
- ↑ Al-Kodmany, K. Tall Buildings and the City: Improving the Understanding of Placemaking, Imageability, and Tourism. Springer Singapore, 2020, p. 454. ISBN 978-981-15-6029-3.
- ↑ Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8.
- ↑ Binder, G. Tall Buildings of China. Images Publishing Group, 2015, p. 252. ISBN 978-1-86470-412-9.
- ↑ Al-Kodmany, K. Understanding Tall Buildings: A Theory of Placemaking. Taylor & Francis, 2017, p. 22. ISBN 978-1-317-60866-0.
- ↑ Eyewitness, DK. DK Eyewitness Top 10 St Petersburg. Dorling Kindersley Limited, 2019, p. 164. ISBN 978-0-241-40902-2.
- ↑ Hussain, A. Facade Access: Engineering Excellence Meets Architectural Challenges. Notion Press, 2020, p. 38. ISBN 978-1-64919-862-4.
- ↑ Experts, D. The General Knowledge Compendium for IAS Prelims General Studies Paper 1 & State PSC Exams. Disha Publication, 2018, p. 56. ISBN 978-93-88373-25-8.
- ↑ Thomas, M.A.. Las torres gemelas Petronas: Los edificios más altos del mundo (The Petronas Twin Towers: Worlds Tallest Building) (en castellà). Rosen/Editorial Buenas Letras, 2003, p. 10. ISBN 978-0-8239-6862-6.
- ↑ Yang, J.; Fu, X. The Centre of City: Wind Environment and Spatial Morphology. Springer Singapore, 2019, p. 111. ISBN 978-981-13-9690-8.
- ↑ Antony Wood, P.B.D.S.; Group, T.I.P.. Green Walls in High-Rise Buildings: An output of the CTBUH Sustainability Working Group. Images Publishing, 2014, p. 230. ISBN 978-1-86470-593-5.
- ↑ Sarkar, R. International Development Law: Rule of Law, Human Rights & Global Finance. Springer International Publishing, 2020, p. 296. ISBN 978-3-030-40071-2.
- ↑ Benchmark Education Co.; Boester, T.; Crum, A.M.. Matemáticas para Construir (en castellà). Benchmark Education Company, 2011, p. 25. ISBN 978-1-4509-0853-5.
- ↑ Wang, D.W.D.. Urban Villages in the New China: Case of Shenzhen. Palgrave Macmillan US, 2016, p. 18. ISBN 978-1-137-50426-5.
- ↑ Du, J. The Shenzhen Experiment: The Story of China’s Instant City. Harvard University Press, 2020, p. 236. ISBN 978-0-674-97528-6.
- ↑ Parker, D.; Wood, A. The Tall Buildings Reference Book. CRC Press, 2013, p. 398. ISBN 978-1-136-25804-6.
- ↑ Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 10. ISBN 978-1-78466-257-8.
- ↑ Rahim, A.; Jamelle, H. Impact. Wiley, 2020, p. 39. ISBN 978-1-119-65159-8.
- ↑ Derrington, P. Built Up: An Historical Perspective on the Contemporary Principles and Practices of Real Estate Development. CRC Press, 2021, p. 540. ISBN 978-1-000-36797-3.
- ↑ Denison, E.; Beech, N. How to Read Skyscrapers: A crash course in high-rise architecture. Ivy Press, 2019, p. 180. ISBN 978-1-78240-803-1.
- ↑ Guides, R. The Rough Guide to Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2019, p. 146. ISBN 978-1-78919-635-1.
- ↑ Baute, M. ÀPor quŽ Donald Trump? (en llatí). Lulu.com, 2018, p. 171. ISBN 978-1-387-42160-2.
- ↑ Dwell. Dwell, LLC, p. 92.
- ↑ Craighead, G. High-Rise Security and Fire Life Safety. Elsevier Science, 2009, p. 625. ISBN 978-0-08-087785-3.
- ↑ Group, O.B.. The Report: Kuwait 2010 (en suahili). Oxford Business Group, p. 142. ISBN 978-1-907065-10-1.
- ↑ Cartier, C. Globalizing South China (en italià). Wiley, 2011, p. 107. ISBN 978-1-4443-9924-0.
- ↑ 墨刻編輯部黃雨柔. 釜山大邱地鐵地圖快易通 (en xinès). 墨刻, 2019, p. 89. ISBN 978-986-289-490-3.
- ↑ China Resources Tower
- ↑ Zhang, W.; Alon, I. A Guide to the Top 100 Companies in China. World Scientific, 2010, p. 100. ISBN 978-981-4291-47-7.
- ↑ Binder, G. Tall Buildings of Europe, Middle East & Africa. Images, 2006, p. 236. ISBN 978-1-876907-81-5.
- ↑ Rivera, F.L.O.. Lógica y programación orientada a los objetos: un inicio al desarrollo de software (en castellà). Instituto Tecnológico Metropolitano, 2008, p. 186. ISBN 978-958-8351-48-3.
- ↑ Wood, A.; Henry, S.; Group, T.I.P.. Best Tall Buildings: CTBUH Awards: A Global Overview of 2016 Skyscrapers. Images Publishing Group, 2016, p. 267. ISBN 978-1-86470-683-3.
- ↑ Diamond, B. Electric Transportation For The City of New York In The 21st Century Volume 3. Lulu.com, p. 25. ISBN 978-1-329-68211-5.
- ↑ Rising in the East – Asia leads the way in supertall skyscraper construction
- ↑ Yoon, J.M.; Höweler, E. 1001 Skyscrapers. Princeton Archit.Press, 2000. ISBN 978-1-56898-229-8.
- ↑ Wood, A.; Salib, R. Guide To Natural Ventilation in High Rise Office Buildings. CRC Press, 2012, p. 174. ISBN 978-1-135-87211-3.
- ↑ The World Almanac and Book of Facts 2019. World Almanac, 2018, p. 4-PA2020. ISBN 978-1-60057-221-0.
- ↑ Molotch, H.; Ponzini, D. The New Arab Urban: Gulf Cities of Wealth, Ambition, and Distress. NYU Press, 2019, p. 328. ISBN 978-1-4798-8001-0.
- ↑ Pascal, J.B.; Hq, W.; Colon, D. Where Is the Empire State Building?. Penguin Young Readers Group, 2015. ISBN 978-0-698-41217-0.
- ↑ Berman, J.S.; Museum of the City of New York. The Empire State Building. Barnes and Noble Books, 2003. ISBN 978-0-7607-3889-4.
- ↑ Tauranac, J. The Empire State Building: The Making of a Landmark. Cornell University Press, 2014. ISBN 978-0-8014-7108-7.
- ↑ Willis, C.; Friedman, D. Building the Empire State. W. W. Norton, 2007. ISBN 978-0-393-73231-3.
- ↑ Bullard, L. The Empire State Building. Lerner Publishing Group, 2017. ISBN 978-1-5124-6522-8.
- ↑ Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8.
- ↑ Joseph, L.M.; Calvetti, L. Pk:skyscrapers-spanish Language. Rosen Publishing Group's Editorial Buenas Letras, 2001, p. 7. ISBN 978-0-8239-6151-1.
- ↑ Katzenbach, R.; Leppla, S.; Choudhury, D. Foundation Systems for High-Rise Structures. CRC Press, 2016, p. 156. ISBN 978-1-4987-4478-2.
- ↑ Baker, J.C.. Financing International Trade. Praeger, 2003, p. 184. ISBN 978-1-56720-622-7.
- ↑ Asarpota, J.C.. Jaded Dubai Dreams. One Point Six Technology Pvt Ltd, 2017, p. 150. ISBN 978-93-5201-951-9.
- ↑ Golden Eagle Tiandi Tower A
- ↑ Pictorial Album: Bank of China Tower Hong Kong. Bank of China Hong Kong-Macau Regional Office, 1991.
- ↑ Chan, C.C.W.. Bank of China Tower, Hong Kong. University of New South Wales, 1993.
- ↑ Chow, Y.W.. Full Scale Measurements of Wind Effects on the Bank of China Tower, Hong Kong. City University of Hong Kong, 2000.
- ↑ Al-Kodmany, K. Eco-Towers: Sustainable Cities in the Sky. WIT Press, 2015, p. 445. ISBN 978-1-78466-017-8.
- ↑ Harris, N.; Edelstein, T.J.; Paretsky, S. Chicago Apartments: A Century and Beyond of Lakefront Luxury. University of Chicago Press, 2020, p. 116. ISBN 978-0-226-61087-0.
- ↑ Thomas, G. The Rough Guide to Dubai. Rough Guides Limited, 2013, p. 138. ISBN 978-1-4093-4976-1.
- ↑ Hanking Center Tower
- ↑ Experts, D. Children's Yearbook 2019 - General Knowledge Fundamentals and Current Affairs - 2nd Edition. Disha Publications, 2019, p. 256. ISBN 978-93-88373-47-0.
- ↑ Hoyng, B. JW Marriott Marquis Dubai. NHTV Breda University of Applied Sciences, 2013.
- ↑ Guides, R. Pocket Rough Guide Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2016, p. 66. ISBN 978-0-241-29151-1.
- ↑ Riebe, M.C.. Retail Market Study 2013. The Location Group, 2013, p. 566. ISBN 978-3-033-03849-3.
- ↑ Passerini, G.; Ricci, S. The Sustainable City XIV. WIT Press, 2020, p. 135. ISBN 978-1-78466-413-8.
- ↑ Tagg, A. Technical Due Diligence and Building Surveying for Commercial Property. CRC Press, 2018, p. 329. ISBN 978-1-351-72015-1.
- ↑ Morgan, F. Vacation Goose Travel Guide Shenyang China (en indonesi). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017, p. 98. ISBN 978-1-5463-9076-3.
- ↑ Cao, J.A.. The Chinese Real Estate Market: Development, Regulation and Investment. CRC Press, 2015, p. 126. ISBN 978-1-317-93497-4.
- ↑ Schindler to equip Glory・Xi’an International Finance Center, the tallest building in Northwestern China
- ↑ Spring City 66 / KPF
- ↑ Goldish, M.; Johnston, P.F.. Spectacular Skyscrapers (en castellà). Bearport Pub., 2011, p. 22. ISBN 978-1-61772-303-2.
- ↑ Shimao Hunan Center
- ↑ Selzer, A. Chronicles of Old Chicago: Exploring the History and Lore of the Windy City. Museyon, 2014, p. 245. ISBN 978-1-938450-70-9.
- ↑ Cramer, J.P.; Yankopolus, J.E.. Almanac of Architecture & Design 2006. Greenway Communications, 2005, p. 704. ISBN 978-0-9755654-2-1.
- ↑ NEVA TOWERS. Moscow.
- ↑ Balchin, P.N.. THE DEVELOPMENT OF CITIES IN NORTHERN AND CENTRAL ITALY DURING THE RENAISSANCE (en maltès). Troubador Publishing, 2019, p. 120. ISBN 978-1-83859-163-2.
- ↑ Horrox, R.; Dean, T.; Maclean, S. The Towns of Italy in the Later Middle Ages. Manchester University Press, 2000, p. 40. ISBN 978-0-7190-5204-0.
- ↑ Dobson, C. The Lost Towers of Florence: A Vanished Medieval Skyline. Chris Dobson, 2014, p. 11. ISBN 978-0-9541633-7-2.
Bibliografia[modifica]
- Tauranc, John. The Empire State Building (en anglès). Nova York: Cornell Paperbacks, 2014. ISBN 978-0-8014-7939-7.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Fòrum de gratacels en català
- Base de dades i diagrames sobre gratacels (anglès)
- Architecture & Skyscrapers Arxivat 2014-05-01 a Wayback Machine. (anglès) (polonès)