Gratacel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Burj Khalifa, 828m (2007)
The Empire State a Nova York

Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres d'alçada.

La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat.

Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una línia d'horitzó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.

Història[modifica]

Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i els ascensors, creats a la Segona revolució industrial. Abans del segle xix els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparèixer a finals del segle XIX a ciutats amb alts índexs de població com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle xx Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions.

El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney.[1][2][3] Va ser construït entre el 1884 i el 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui en dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building,[4][5] de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.[6][7][8]

Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle xx constitueixen els referents clàssics d'aquesta tipologiaː: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.

A partir dels anys 30' van començar a aparèixer gratacels en ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid el 1950.

Actualment són la Xina, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units els paísos amb més nombre de gratacels i amb els gratacels més alts. A Espanya hi han dos nuclis urbans amb una alta densitat de gratacels, Madrid i Benidorm.

Avantatges i inconvenients[modifica]

El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. Aquest sol ésser el motiu pel qual els promotors immobiliaris decideixen emprendre aquest tipus d'obres, per la possibilitat de vendre o llogar una gran quantitat d'habitatges o oficines sol compensar l'enorme despesa de construir aquests edificis. La raó per la qual les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus treballadors i treballadores en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, car es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilitat els intercanvis entre elles. Això, evidentment, podria fer-se en edificis de menor mida, però els gratacels permeten que això es doni en el centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic hi faciliten l'accés a treballadors i clients. A més, aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic com el metro en comptes de l'automòbil o l'autobús, amb el que això suposa en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos...). D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.

Però existeixen també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament... Instal·lacions la despesa de les quals recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi. Existeixen també problemes derivats de llur gran altura:

  • Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
  • Els ascensors han de ser ràpids, per la necessitat de no emprar molt de temps en arribar al pis desitjat. Però unes acceleracions excessives poden provocar desmais. A més n'hi han d'haver prous per a suplir la demanda de l'edifici en questió.
  • Pitjors condicions per suportar terratrèmols. Tanmateix, això es té en compte en la fase de projecte, arribant a ser més resistents que els edificis baixos.
  • Un edifici alt suporta pitjor el vent, i en el càlcul de la seva estructura cal tenir en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent és més fort com més ens allunyem del terra.
  • Els fonaments han de suportar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent.
  • L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.
  • És més difícil d'evacuar en cas d'emergència. Veure Atemptats de l'11 de setembre de 2001. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai i la notorietat d'aquests edificis poden convertir els gratacels en bons objectius per atacs terroristes.

Torres[modifica]

A diferència dels gratacels les torres estàn habitades parcialment i normalment s'utilitzen per a telecomunicacions, radiodifusió, mirador i, en alguns casos, restaurants. Històricament han rivalitzat amb els gratacels per a aconseguir el rècord d'altura, fet que va aconseguir la Torre CN, amb una altura de 553,3 metres fins a ser superada pel Burj Khalifa. Actualment la torre més alta és la Tokyo Sky Tree amb un total de 634 metres.

Llista dels 75 gratacels més alts del món (2020)[modifica]

Qualificació Edifici Ciutat Altura Nombre de pisos Data d'acabament de l'estructura
1 Burj Khalifa Dubai 828 m 163 2010
2 Shanghai Tower Xangai 632 m 128 2015
3 Abraj Al-Bait La Meca 601 m 120 2012
4 Ping An Finance Center Shenzhen[9] 599 m 115 2017
5 Goldin Finance 117[10] Tientsin 597 m 128 2020
6 Lotte World Tower[11][12] Seül 555 m 123 2017
7 One World Trade Center Nova York 541 m 104 2014
8 Guangzhou CTF Finance Centre[13] Guangzhou 530 m 111 2016
9 Tianjin CTF Finance Centre[14] Tientsin 530 m 98 2019
10 China Zun Tower[15] Pequín 528 m 108 2018
11 Taipei 101 Taipei 508 m 101 2004
12 Shanghai World Financial Center Xangai 492 m 101 2008
13 International Commerce Centre Hong Kong 484 m 118 2010
14 Wuhan Greenland Center[16] Wuhan 476 m 97 2020
15 Central Park Tower[17] Nova York 472 m 99 2020
16 Lakhta Center[18] Sant Petersburg 462 m 86 2018
17 Landmark 81[19] Ho Chi Minh 461 m 81 2018
18 Changsha IFS[20] Changsha 452 m 88 2017
19 Torres Petronas (2 torres bessones)[21] Kuala Lumpur 452 m 88 1998
20 Zifeng Tower[22] Nanquín 450 m 66 2010
21 Suzhou IFS[23] Suzhou 450 m 92 2017
22 The Exchange 106[24] Kuala Lumpur 445 m 95 2019
23 Torre Willis[25] Chicago 442 m 108 1974
24 Kingkey 100[26][27] Shenzhen 442 m 100 2011
25 Guangzhou International Finance Center[28] Guangzhou 440 m 103 2010
26 Wuhan Center[29] Wuhan 438 m 88 2019
27 111 West 57th Street[30] Nova York 435 m 84 2020
28 One Vanderbilt[31] Nova York 427 m 58 2020
29 432 Park Avenue[32] Nova York 426 m 85 2015
30 Marina 101[33] Dubai 425 m 101 2017
31 Trump International Hotel and Tower[34] Chicago 423 m 98 2009
32 Jin Mao|[35]|Xangai 421 m 88 1999
33 Princess Tower[36] Dubai 414 m 101 2012
34 Al Hamra Tower[37] Al-Kuwait 413 m 80 2011
35 International Finance Centre[38] Honk Kong 412 m 88 2003
36 Haeundae LCT The Sharp[39] Busan 412 m 101 2019
37 Nanning China Resources Tower[40] Nanning 403 m 85 2019
38 China Resources Headquarters[41] Shenzhen 393 m 68 2018
39 23 Marina[42] Dubai 392 m 88 2012
40 CITIC Plaza[43] Guangzhou 390 m 80 1996
41 Shum Yip Upperhills Tower 1[44] Shenzhen 388 m 80 2020
42 30 Hudson Yards[45] Nova York 387 m 73 2019
43 PIF Tower[46] Riad 385 m 72 2019
44 Shun Hing Square[47] Shenzen 384 m 69 1996
45 Eton Place Dalian[48] Dalian 383 m 80 2015
46 Logan Century Center 1[49] Nanning 381 m 82 2018
47 Burj Mohammed Bin Rashid[50] Abu Dhabi 381 m 88 2014
48 Empire State Building[51][52][53][54][55] Nova York 381 m 102 1931
49 Elite Residence[56] Dubai 381 m 87 2012
50 Central Plaza[57] Hong Kong 374 m 78 1992
51 Bashnya Federatsiya[58] Moscou 374 m 98 2016
52 Dalian International Trade Center[59] Dalian 370 m 86 2019
53 Address Boulevard[60] Dubai 370 m 72 2016
54 Golden Eagle Tiandi Tower A[61] Nanquín 368 m 76 2018
55 Bank of China Tower[62][63][64] Hong Kong 367 m 72 1990
56 Bank of America Tower[65] Nova York 366 m 56 2009
57 Vista Tower[66] Chicago 363 m 101 2020
58 Almas Tower[67] Dubai 360 m 68 2008
59 Hanking Center Tower[68] Shenzhen 359 m 65 2019
60 Gevora Hotel[69] Dubai 356 m 75 2017
61 JW Marriott Marquis Dubai (2 torres bessones)[70] Dubai 355 m 82 2012
62 Emirates Office Tower[71] Dubai 355 m 54 2000
63 Raffles City Chongqing (2 torres bessones)[72] Chongqing 355 m 79 2019
65 Torre OKO[73] Moscou 354 m 85 2015
66 The Marina Torch[74] Dubai 352 m 86 2011
67 Forum 66[75] Shenyang 351 m 68 2015
68 The Pinnacle[76] Guangzhou 350 m 60 2012
69 Xi'an Glory International Financial Center[77] Xi'an 350 m 75 2019
70 Spring City 66[78] Kunming 349 m 61 2019
71 Tuntex Sky Tower[79] Kaohsiung 347 m 85 1997
72 Shimao Hunan Center[80] Changsha 347 m - 2019
73 Aon Center[81] Chicago 346 m 83 1973
74 The Center[82] Hong Kong 346 m 73 1998
75 Neva Towers[83] Moscou 345 m 79 2020

Antecedents[modifica]

Torres medievals a San Gimignano.

Des del punt de vista del paisatge urbà, algunes ciutats medievals mostraven una mena de gratacels que destacaven sobre les cases més baixes d'alçària normal. Particularment a Itàlia.[84]

Aquestes cases-torre presentaven problemes tècnics i, també, problemes legals.[85]

Les cases-torre urbanes foren populars en algunes ciutats del nord de Itàlia. Una torre alta, sobresortint del palau familiar, era una mostra de riquesa i poder de les persones poderoses. Les qualitats defensives tenien també una certa importància en aquells temps turbulents de lluites incessants.[86] Des del punt de vista psicològic, l’afany de construcció i emulació és molt semblant als veritables motius de construcció dels gratacels moderns.

Referències[modifica]

  1. Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 93. ISBN 978-0-8283-2188-4. 
  2. Hudson, L.A.. Chicago Skyscrapers in Vintage Postcards. Arcadia, 2004. ISBN 978-0-7385-3342-1. 
  3. Leslie, T. Chicago Skyscrapers, 1871-1934. University of Illinois Press, 2013. ISBN 978-0-252-09479-8. 
  4. Fortier, A. A History Lover's Guide to New York City. History Press, 2016, p. 216. ISBN 978-1-4671-1903-0. 
  5. Whiffen, M.; Koeper, F. American Architecture: 1860-1976. MIT Press, 1983, p. 238. ISBN 978-0-262-73070-9. 
  6. Semsch, O.F.. A History of the Singer Building Construction: Its Progress from Foundation to Flag Pole. Trow Press, 1908. 
  7. Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 276. ISBN 978-0-8283-2188-4. 
  8. Hutter, M. Experiencing Cities (en castellà). Taylor & Francis, 2020, p. 294. ISBN 978-0-429-56118-4. 
  9. Terry, P. Top 10 of Everything 2019: The Ultimate Record Book of 2019. Octopus, 2018, p. 127. ISBN 978-0-600-63585-7. 
  10. Gizejowski, M.A.; Marcinowski, J.; Kozlowski, A.; Ziółko, J. Recent Progress in Steel and Composite Structures: Proceedings of the XIII International Conference on Metal Structures (ICMS2016, Zielona Góra, Poland, 15-17 June 2016). CRC Press, 2016, p. 28. ISBN 978-1-315-62319-1. 
  11. 롯데물산. The History of Lotte World Tower 1987-2017. 롯데 물산, 2017. 
  12. Selection, S. SEOUL Magazine May 2017 (en it). Seoul Selection, 2017, p. 22. 
  13. Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 166. ISBN 978-1-78466-257-8. 
  14. Al-Kodmany, K. Tall Buildings and the City: Improving the Understanding of Placemaking, Imageability, and Tourism. Springer Singapore, 2020, p. 454. ISBN 978-981-15-6029-3. 
  15. Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8. 
  16. Binder, G. Tall Buildings of China. Images Publishing Group, 2015, p. 252. ISBN 978-1-86470-412-9. 
  17. Al-Kodmany, K. Understanding Tall Buildings: A Theory of Placemaking. Taylor & Francis, 2017, p. 22. ISBN 978-1-317-60866-0. 
  18. Eyewitness, DK. DK Eyewitness Top 10 St Petersburg. Dorling Kindersley Limited, 2019, p. 164. ISBN 978-0-241-40902-2. 
  19. Hussain, A. Facade Access: Engineering Excellence Meets Architectural Challenges. Notion Press, 2020, p. 38. ISBN 978-1-64919-862-4. 
  20. Experts, D. The General Knowledge Compendium for IAS Prelims General Studies Paper 1 & State PSC Exams. Disha Publication, 2018, p. 56. ISBN 978-93-88373-25-8. 
  21. Thomas, M.A.. Las torres gemelas Petronas: Los edificios más altos del mundo (The Petronas Twin Towers: World’s Tallest Building) (en castellà). Rosen/Editorial Buenas Letras, 2003, p. 10. ISBN 978-0-8239-6862-6. 
  22. Yang, J.; Fu, X. The Centre of City: Wind Environment and Spatial Morphology. Springer Singapore, 2019, p. 111. ISBN 978-981-13-9690-8. 
  23. Antony Wood, P.B.D.S.; Group, T.I.P.. Green Walls in High-Rise Buildings: An output of the CTBUH Sustainability Working Group. Images Publishing, 2014, p. 230. ISBN 978-1-86470-593-5. 
  24. Sarkar, R. International Development Law: Rule of Law, Human Rights & Global Finance. Springer International Publishing, 2020, p. 296. ISBN 978-3-030-40071-2. 
  25. Benchmark Education Co.; Boester, T.; Crum, A.M.. Matemáticas para Construir (en castellà). Benchmark Education Company, 2011, p. 25. ISBN 978-1-4509-0853-5. 
  26. Wang, D.W.D.. Urban Villages in the New China: Case of Shenzhen. Palgrave Macmillan US, 2016, p. 18. ISBN 978-1-137-50426-5. 
  27. Du, J. The Shenzhen Experiment: The Story of China’s Instant City. Harvard University Press, 2020, p. 236. ISBN 978-0-674-97528-6. 
  28. Parker, D.; Wood, A. The Tall Buildings Reference Book. CRC Press, 2013, p. 398. ISBN 978-1-136-25804-6. 
  29. Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 10. ISBN 978-1-78466-257-8. 
  30. Rahim, A.; Jamelle, H. Impact. Wiley, 2020, p. 39. ISBN 978-1-119-65159-8. 
  31. Derrington, P. Built Up: An Historical Perspective on the Contemporary Principles and Practices of Real Estate Development. CRC Press, 2021, p. 540. ISBN 978-1-000-36797-3. 
  32. Denison, E.; Beech, N. How to Read Skyscrapers: A crash course in high-rise architecture. Ivy Press, 2019, p. 180. ISBN 978-1-78240-803-1. 
  33. Guides, R. The Rough Guide to Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2019, p. 146. ISBN 978-1-78919-635-1. 
  34. Baute, M. ÀPor quŽ Donald Trump? (en la). Lulu.com, 2018, p. 171. ISBN 978-1-387-42160-2. 
  35. Dwell. Dwell, LLC, p. 92. 
  36. Craighead, G. High-Rise Security and Fire Life Safety. Elsevier Science, 2009, p. 625. ISBN 978-0-08-087785-3. 
  37. Group, O.B.. The Report: Kuwait 2010 (en sw). Oxford Business Group, p. 142. ISBN 978-1-907065-10-1. 
  38. Cartier, C. Globalizing South China (en it). Wiley, 2011, p. 107. ISBN 978-1-4443-9924-0. 
  39. 墨刻編輯部黃雨柔. 釜山大邱地鐵地圖快易通 (en xinès). 墨刻, 2019, p. 89. ISBN 978-986-289-490-3. 
  40. China Resources Tower
  41. Zhang, W.; Alon, I. A Guide to the Top 100 Companies in China. World Scientific, 2010, p. 100. ISBN 978-981-4291-47-7. 
  42. Binder, G. Tall Buildings of Europe, Middle East & Africa. Images, 2006, p. 236. ISBN 978-1-876907-81-5. 
  43. Rivera, F.L.O.. Lógica y programación orientada a los objetos: un inicio al desarrollo de software (en castellà). Instituto Tecnológico Metropolitano, 2008, p. 186. ISBN 978-958-8351-48-3. 
  44. Wood, A.; Henry, S.; Group, T.I.P.. Best Tall Buildings: CTBUH Awards: A Global Overview of 2016 Skyscrapers. Images Publishing Group, 2016, p. 267. ISBN 978-1-86470-683-3. 
  45. Diamond, B. Electric Transportation For The City of New York In The 21st Century Volume 3. Lulu.com, p. 25. ISBN 978-1-329-68211-5. 
  46. Rising in the East – Asia leads the way in supertall skyscraper construction
  47. Yoon, J.M.; Höweler, E. 1001 Skyscrapers. Princeton Archit.Press, 2000. ISBN 978-1-56898-229-8. 
  48. Wood, A.; Salib, R. Guide To Natural Ventilation in High Rise Office Buildings. CRC Press, 2012, p. 174. ISBN 978-1-135-87211-3. 
  49. The World Almanac and Book of Facts 2019. World Almanac, 2018, p. 4-PA2020. ISBN 978-1-60057-221-0. 
  50. Molotch, H.; Ponzini, D. The New Arab Urban: Gulf Cities of Wealth, Ambition, and Distress. NYU Press, 2019, p. 328. ISBN 978-1-4798-8001-0. 
  51. Pascal, J.B.; Hq, W.; Colon, D. Where Is the Empire State Building?. Penguin Young Readers Group, 2015. ISBN 978-0-698-41217-0. 
  52. Berman, J.S.; Museum of the City of New York. The Empire State Building. Barnes and Noble Books, 2003. ISBN 978-0-7607-3889-4. 
  53. Tauranac, J. The Empire State Building: The Making of a Landmark. Cornell University Press, 2014. ISBN 978-0-8014-7108-7. 
  54. Willis, C.; Friedman, D. Building the Empire State. W. W. Norton, 2007. ISBN 978-0-393-73231-3. 
  55. Bullard, L. The Empire State Building. Lerner Publishing Group, 2017. ISBN 978-1-5124-6522-8. 
  56. Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8. 
  57. Joseph, L.M.; Calvetti, L. Pk:skyscrapers-spanish Language. Rosen Publishing Group's Editorial Buenas Letras, 2001, p. 7. ISBN 978-0-8239-6151-1. 
  58. Katzenbach, R.; Leppla, S.; Choudhury, D. Foundation Systems for High-Rise Structures. CRC Press, 2016, p. 156. ISBN 978-1-4987-4478-2. 
  59. Baker, J.C.. Financing International Trade. Praeger, 2003, p. 184. ISBN 978-1-56720-622-7. 
  60. Asarpota, J.C.. Jaded Dubai Dreams. One Point Six Technology Pvt Ltd, 2017, p. 150. ISBN 978-93-5201-951-9. 
  61. Golden Eagle Tiandi Tower A
  62. Pictorial Album: Bank of China Tower Hong Kong. Bank of China Hong Kong-Macau Regional Office, 1991. 
  63. Chan, C.C.W.. Bank of China Tower, Hong Kong. University of New South Wales, 1993. 
  64. Chow, Y.W.. Full Scale Measurements of Wind Effects on the Bank of China Tower, Hong Kong. City University of Hong Kong, 2000. 
  65. Al-Kodmany, K. Eco-Towers: Sustainable Cities in the Sky. WIT Press, 2015, p. 445. ISBN 978-1-78466-017-8. 
  66. Harris, N.; Edelstein, T.J.; Paretsky, S. Chicago Apartments: A Century and Beyond of Lakefront Luxury. University of Chicago Press, 2020, p. 116. ISBN 978-0-226-61087-0. 
  67. Thomas, G. The Rough Guide to Dubai. Rough Guides Limited, 2013, p. 138. ISBN 978-1-4093-4976-1. 
  68. Hanking Center Tower
  69. Experts, D. Children's Yearbook 2019 - General Knowledge Fundamentals and Current Affairs - 2nd Edition. Disha Publications, 2019, p. 256. ISBN 978-93-88373-47-0. 
  70. Hoyng, B. JW Marriott Marquis Dubai. NHTV Breda University of Applied Sciences, 2013. 
  71. Guides, R. Pocket Rough Guide Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2016, p. 66. ISBN 978-0-241-29151-1. 
  72. Riebe, M.C.. Retail Market Study 2013. The Location Group, 2013, p. 566. ISBN 978-3-033-03849-3. 
  73. Passerini, G.; Ricci, S. The Sustainable City XIV. WIT Press, 2020, p. 135. ISBN 978-1-78466-413-8. 
  74. Tagg, A. Technical Due Diligence and Building Surveying for Commercial Property. CRC Press, 2018, p. 329. ISBN 978-1-351-72015-1. 
  75. Morgan, F. Vacation Goose Travel Guide Shenyang China (en id). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017, p. 98. ISBN 978-1-5463-9076-3. 
  76. Cao, J.A.. The Chinese Real Estate Market: Development, Regulation and Investment. CRC Press, 2015, p. 126. ISBN 978-1-317-93497-4. 
  77. Schindler to equip Glory・Xi’an International Finance Center, the tallest building in Northwestern China
  78. Spring City 66 / KPF
  79. Goldish, M.; Johnston, P.F.. Spectacular Skyscrapers (en castellà). Bearport Pub., 2011, p. 22. ISBN 978-1-61772-303-2. 
  80. Shimao Hunan Center
  81. Selzer, A. Chronicles of Old Chicago: Exploring the History and Lore of the Windy City. Museyon, 2014, p. 245. ISBN 978-1-938450-70-9. 
  82. Cramer, J.P.; Yankopolus, J.E.. Almanac of Architecture & Design 2006. Greenway Communications, 2005, p. 704. ISBN 978-0-9755654-2-1. 
  83. NEVA TOWERS. Moscow.
  84. Balchin, P.N.. THE DEVELOPMENT OF CITIES IN NORTHERN AND CENTRAL ITALY DURING THE RENAISSANCE (en mt). Troubador Publishing, 2019, p. 120. ISBN 978-1-83859-163-2. 
  85. Horrox, R.; Dean, T.; Maclean, S. The Towns of Italy in the Later Middle Ages. Manchester University Press, 2000, p. 40. ISBN 978-0-7190-5204-0. 
  86. Dobson, C. The Lost Towers of Florence: A Vanished Medieval Skyline. Chris Dobson, 2014, p. 11. ISBN 978-0-9541633-7-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]