Greca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Decoració en forma de greca en un antic carrer de Rodes

Una greca, també anomenada meandre,[1] és una mena de sanefa decorativa feta a partir d'un seguit de ratlles enllaçades mitjançant angles rectes que acaben formant una línia contínua replegada sobre si mateixa, de manera que en resulta un motiu repetitiu amb entrants i sortints, com si volgués representar una ona estilitzada o bé, com proposa Károly Kerényi, la figura d'un laberint de forma lineal.[2] El nom alternatiu de «meandre» sembla que derivaria de la llera tortuosa del riu Meandre, a Turquia.

Les greques són elements decoratius molt habituals en l'art grec –d'aquí el nom amb què són conegudes– i posteriorment en l'art romà. A l'antiga Grècia apareixen en un bon nombre de frisos arquitectònics i en les franges ornamentals de molts atuells de ceràmica, a partir del període geomètric. Aquest motiu ornamental segurament devia tenir un significat específic entre els grecs, i es diu que simbolitzava l'infinit i la unitat. La greca ha fet fortuna més enllà de l'edat antiga i encara avui dia els edificis d'estil clàssic o neoclàssic la fan servir de forma habitual. També el partit d'extrema dreta grec Alba Daurada la utilitza com a símbol.

Referències[modifica]

  1. «meandre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Kerényi, Karl. Langen-Müller. Dionysos: Urbild des unzerstörbaren Lebens, 1976. 

Vegeu també[modifica]