Green Propellant Infusion Mission

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Green Propellant Infusion Mission
Green Propellant Infusion Mission
Representació artística del GPIM orbitant la Terra.
Operador NASA
Tipus de missió Demostració de tecnologia[1]
Data de llançament 25 de juny de 2019 (2019-06-25)
Vehicle de llançament Falcon Heavy
Lloc de llançament Complex 39A (LC-39A) al Kennedy Space Center (Florida)[2]
Durada de la missió 2 mesos (estimat)[3]
Massa ≤180 kg
Font d'energia Monopropel·lent de nitrat d'hidroxilamoni
Modifica les dades a Wikidata

La Green Propellant Infusion Mission (GPIM) és una demostració de tecnologia de la NASA amb l'objectiu de provar un propel·lent químic menys tòxic i amb un major impuls específic que es podria fer servir a la propera generació de naus espacials.[2][3][4][5] Actualment els combustibles estàndard pels sistemes de maniobra orbitals solen estar basats en la hidrazina, un propel·lent que pot proporcionar un gran empenyiment i eficiència però que és altament tòxic. Aquesta missió, per contra, provarà de fer servir un combustible menys tòxic, el monopropel·lent de nitrat d'hidroxilamoni, que potencialment pot allargar la durada de les missions, millorar-ne la maniobrabilitat, incrementar la càrrega útil i facilitar els llançaments.[3][4][6]

El GPIM està dirigit pel Centre de Vol Espacial Marshall a Huntsville (Alabama) i és part del programa de missions de demostració de tecnologia. La Green Propellant Infusion Mission es preveu que sigui llançada a bord d'un Falcon Heavy de SpaceX en la missió de prova Space Test Program 2 (STP-2). El cost del projecte es va estimar l'any 2013 en 45 milions de dòlars, aproximadament.[7] La Green Propellant Infusion Mission es va desplegar amb èxit el 25 de juny del 2019 a les 3.57 EDT.[8][9]

Desenvolupament[modifica]

Actualment, la majoria de sistemes de maniobra orbitals dels vehicles espacials usen combustibles basats en la hidrazina. Aquesta compost químic és altament tòxic i pot afectar el medi ambient i els operaris que preparen els llançaments de les naus.[10] Per solucionar-ho, a la dècada del 2000, es va iniciar el desenvolupament d'un propel·lent orbital no tòxic a l'Air Force Research Laboratory a la Base de la Força Aèria Edwards, Califòrnia. Amb el suport de la U.S. Air Force Academy, aquest laboratori va encapçalar les investigacions de nous propel·lents, centrant-se en líquids iònics d'alta densitat energètica.[11]

Representació en 2D i 3D de l'estructura mol·lecular del monopropel·lent de nitrat d'hidroxilamoni (NH3OHNO3).

Aquestes investigacions van continuar endavant madurant la idea fins a ser una opció viable, rebent una inversió total d'uns 30 milions de dòlars.[11] L'any 2012 es va iniciar el programa GPIM, patrocinat per la NASA, per provar la funcionalitat del nou combustible a l'espai.[1]

El propel·lent desenvolupat fou el monopropel·lent de nitrat d'hidroxilamoni (NH3OHNO3), també conegut com a AF-M315E.[12] Informes preliminars indiquen que podria oferir un rendiment 50% millor que els propel·lents actuals.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Deininger, 2016, p. 1.
  2. 3,0 3,1 3,2 «The Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». Ball Aerospace & Technologies Corp., març 2013. [Consulta: 25 juny 2019].
  3. 4,0 4,1 «About Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». NASA, 2014. [Consulta: 25 juny 2019].
  4. «Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». Ball Aerospace, 2014. [Consulta: 25 juny 2019].
  5. «Green Propellant Infusion Mission Project». NASA, juliol 2013. [Consulta: 25 juny 2019].
  6. «NASA Sets Its Sights On $45 Million Green Fuel Mission». Clean Technica. Tina Casey, 19-07-2013. [Consulta: 25 juny 2019].
  7. «NASA’s Green Propellant Infusion Mission Deploys». NASA. Danielle Sempsrott, 25-06-2019. [Consulta: 25 juny 2019].
  8. «Payloads deployed by SpaceX to study space weather and spacecraft propulsion». phys.org. Naval Research Laboratory, 25-06-2019. [Consulta: 25 juny 2019].
  9. «NASA's 'Green' Fuel Satellite Passes Its First Test». Kasandra Brabaw. Space.com, 08-07-2018. [Consulta: 28 agost 2019].
  10. 11,0 11,1 «Green Propellant Infusion Mission spacecraft to test green propellant on orbit». Air Force Office of Scientific Research. Phys.org, 24-06-2019. [Consulta: 28 agost 2019].
  11. Deininger, 2016, p. 2.

Bibliografia[modifica]

  • Deininger, William; Plaisted, Susanne; Sexton, Adam; Smith, Tim; Moler, Vickey; Goldman, Michelle; Simmons, George; Cavender, Daniel; Osborne, Rob; Wendland, Ron; Jonaitis, John; Smith, Daniel; Wotruba, Luke; Riesco, Maureen; McLean, Christopher «Green Propellant Infusion Mission (GPIM) space vehicle integration and test status». 2016 IEEE Aerospace Conference, 2016, p. 15. DOI: 10.1109/AERO.2016.7500541 [Consulta: 28 agost 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]