Greg Lake
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Gregory Stuart Lake 10 novembre 1947 Poole (Regne Unit) |
Mort | 7 desembre 2016 (69 anys) Londres (Regne Unit) |
Causa de mort | càncer de pàncrees |
Formació | Poole High School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Rock |
Ocupació | baixista, cantautor, cantant, guitarrista, productor discogràfic |
Activitat | 1966 - 2016 |
Membre de | Emerson, Lake & Powell (en) (1986–1987) Asia (1983–1984) Emerson, Lake & Palmer (1970–2010) King Crimson (1969–1970) |
Gènere | Rock progressiu, art rock, rock dur, folk rock i música índia |
Veu | Baix |
Instrument | Veu, guitarra elèctrica, baix elèctric, guitarra acústica, baix acústic, contrabaix, Appalachian dulcimer, sarod, harmònica i xiular |
Segell discogràfic | Manticore Island Records Chrysalis Cotillion Atlantic Records Warner Records |
Lloc web | greglake.com |
|
Greg Lake (Poole, 10 de novembre de 1947 - Londres, 7 de desembre de 2016) fon un cantautor, baixiste, compositor anglés, membre fundador dels grups de rock progressiu King Crimson (junt amb el guitarriste Robert Fripp) i Emerson, Lake & Palmer (junt amb el tecliste Keith Emerson);[1] durant la dècada de 1980, Lake feu carrera en solitari (amb Gary Moore com a guitarriste) i col·laborà en el grup Asia amb el bateria d'ELP, Carl Palmer.[2]
Biografia
[modifica]Nascut Gregory Stuart Lake el 10 de novembre de 1947 a Parkstone, un suburbi de Poole (comtat de Dorset), fill d'un enginyer i una ama de casa, Lake es crià en una família humil en una casa prefabricada amb amiant; influït per pioners del rock and roll com Elvis Presley —del qual reconegué "Heartbreak Hotel" com a influència—[3] i Little Richard,[4] als dotze anys sa mare li regalà una guitarra i començà a rebre classes d'instrument[5] junt amb Fripp (veí del carrer) i un altre principiant, Andy Summers, alhora que estudiava la tècnica de jazz de Django Reinhardt i Hank Marvin.[4]
Llavors compongué la seua primera cançó, "Lucky Man", una balada folk que esdevindria una de les més conegudes del seu repertori,[6] després d'abandonar els estudis de delineant i de tocar en The Shame,[4] el 1967 entrà en el grup de rock psicodèlic The Gods[7] i —junt amb Fripp— en The Shy Limbs,[8] fins que l'any 1969 passà a formar part del nou projecte musical de Fripp, Peter Seinfield i Peter Gilles, rebatejat amb el nom de King Crimson, i gravà la veu principal dels dos primers discs, In the Court of the Crimson King (1969) i In the wake of Poseidon (1970), en est útim com a col·laborador, ja que llavors Lake ja havia decidit deixar el grup per a fer-ne un altre amb Keith Emerson, tecliste del grup The Nice, els quals havien compartit gira amb King Crimson.[2]
Ambdós músics compartien afinitats musicals i fitxaren el bateria Carl Palmer, d'Atomic Rooster, i consideraren completar el grup amb Jimi Hendrix com a guitarriste, amb la qual cosa l'acrònim d'Hendrix, Emerson, Lake & Palmer hauria sigut HELP («ajuda»), però al remat Lake s'encarregà de tocar el baix i la guitarra, a més de cantar i escriure les lletres.[7] El trio publicà set discs durant la dècada de 1970 i feu concerts i gires multitudinàries amb un centenar de road managers fins que la pèrdua de popularitat en favor del punk provocà la separació del grup l'any 1979.[8]
En solitari, el 1975 publicà la cançó "I Believe in Father Christmas" («Jo crec en el Pare Noel»), una balada nadalenca amb lletra de Sinfield que es feu popular i d'ençà li reportava drets d'autor cada setembre.[9]
-
Amb ELP, 1976
-
ELP a Toronto, 1978
-
En solitari, 2005
A mitjan dècada del 1980, Emerson i Lake es tornaren a ajuntar, però com Palmer es trobava de gira amb Asia, fitxaren un altre bateria, Cozy Powell, amb el qual publicaren un disc que inclou la peça "Touch and Go", la qual formaria part del repertori en solitari de Lake; anys més tard, Lake reconegué que havia sigut un error substituir Palmer, ja que encara que Powell era bo, la química del trio era una altra i, per tant, haurien d'haver triat un altre nom per no trair els fans.[10]
El 2009 col·laborà amb el grup Trans-Siberian Orchestra en una versió d'ELP, "Nutrocker", inclosa en el disc Night Castle.[11] L'any següent programà una gira per l'Amèrica del Nord en duo amb Emerson, però hagueren de suspendre els tres primers concerts per causes de producció.[12] El 2012 publicà el primer volum de tres de la seua autobiografia, intitulada Lucky Man, enregistrada per ell mateix com a audiollibre, i encara que volgué fer una gira com a ELP per a festejar els quaranta anys del grup, els seus companys declinaren l'oferta.[13] Finalment feu una roda de concerts acompanyat d'un altre guitarriste i actuà tres nits seguides a Mont-real, on hi visqué durant sis mesos a Westmount en l'època d'ELP.[14]
Discografia
[modifica]• Too Old to Go 'Way Little Girl / Dreams Don't Bother Me (The Shame, 1967) |
---|
• Reputation / Love (Shy Limbs, 1968) |
---|
King Crimson
[modifica]• In the Court of the Crimson King (1969) |
---|
• In the Wake of Poseidon (1970) |
---|
Greg Lake
[modifica]• I Believe In Father Christmas / Humbug (senzill, 1975) |
---|
A
B
|
• Greg Lake (1981) |
---|
|
• Manoeuvres (1983) |
---|
|
• In Concert on the King Biscuit Flower Hour (1995) |
---|
Pistes extra de l'edició especial numerada per a col·leccionistes:
|
• From The Beginning: The Greg Lake Retrospective (1997) |
---|
Disc 1
Disc 2 Nuclear Attack Love You Too Much It Hurts Retribution Drive The Lie Let Me Love You Once Manoeuvres I Don't Know Why I Still Love You Touch and Go Lay Down Your Guns Love Under Fire (previously unreleased) Money Talks (previously unreleased) Black Moon Paper Blood Affairs of the Heart Daddy Heart on Ice |
• From The Underground: The Official Bootleg (1998) |
---|
|
• From The Underground II - Deeper into the Mine: An Official Greg Lake Bootleg (2003) |
---|
|
• The King Biscuit Flower Hour Presents Ringo Starr & His New All Starr Band (2002) |
---|
|
• Songs of a Lifetime (2013) |
---|
• Ride the Tiger (amb Geoff Downes, 2014) |
---|
• Live from Manticore Hall (amb Keith Emerson, 2014) |
---|
• Live in Piacenza (2016) |
---|
- Emerson, Lake and Powell
• Emerson, Lake and Powell (1986) |
---|
|
• Live in Concert (2003) |
---|
• The Sprocket Sessions (2003) |
---|
Referències
[modifica]- ↑ «Mor als 69 anys Greg Lake, un dels fundadors d'Emerson, Lake & Palmer». Nació Digital, 08-12-2016. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Xavier Cervantes. «Mor Greg Lake, fundador dels grups King Crimson i Emerson, Lake & Palmer». Ara, 08-12-2016. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Chuck Darrow. «From the beginning with Greg Lake» (en anglés). The Philadelphia Inquirer, 16-04-2012. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Paul Lester. «Greg Lake dies at 69: One of his last interviews 'ELP were never mates like the Beatles'» (en anglés). Express, 08-12-2016. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ Mark Savage. «Greg Lake: King Crimson and ELP star dies aged 69» (en anglés). BBC News, 8 desembre2016. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ François Couture. «Lucky Man» (en anglés). AllMusic. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Kory Grow. «Greg Lake, Emerson, Lake & Palmer Co-Founder, Dead at 69» (en anglés). Rolling Stone. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Michael Hann. «Greg Lake, legendary prog rock bassist, dies aged 69» (en anglés). The Guardian, 08-12-2016. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Greg Lake. «When Greg Lake wrote to the Guardian about 'I Believe in Father Christmas'» (en anglés). The Guardian, 08-12-2016. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Greg Lake says ELP, King Crimson shouldn’t have gone on with new members: ‘A sense of betrayal’» (en anglés). Something Else!, 17-04-2013. [Consulta: 13 febrer 2021].
- ↑ «ELP Bassist, GREG LAKE, Guest on New TRAN-SIBERIAN ORCHESTRA Work» (en anglés). Music News Net, 28-09-2009. Arxivat de l'original el 29 de gener 2019. [Consulta: 30 gener 2021].
- ↑ «Keith Emerson and Greg Lake Two-gether for North American "Unplugged" Tour» (en anglés). Music News Net, 24-02-2010. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Alain De Repentigny. «Greg Lake: à la défense du rock progressif» (en francés). La Presse, 07-04-2012. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Yves Leclerc. «Greg Lake au Cabaret du Capitole» (en francés). Le Journal de Montréal, 08-02-2012. [Consulta: 19 abril 2021].