Gregori Estrada i Gamissans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGregori Estrada i Gamissans
Biografia
Naixement28 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 2015 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Monestir de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòleg, monjo, compositor, organista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2e991cb4-8100-40ee-9b72-f7c39d43407d Discogs: 1836743 Modifica el valor a Wikidata

Gregori Estrada i Gamissans, de nom Francesc Xavier Estrada i Gamissans (Manresa, 1918 - Montserrat, 18 de març del 2015)[1] fou un compositor, organista i musicòleg català, monjo de Montserrat.[2][3]

Estrada va destacar com a estudiós de la música, contribuint a afermar el prestigi musical de la comunitat benedictina de Montserrat i, a través de la docència i de les composicions, va mantenir i va impulsar la tradició participativa de l'assemblea dels fidels en els cants de les celebracions al temple.[4]

Biografia[modifica]

Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat (1926-1932), on va rebre classes de piano, orgue i violí d'Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil. El 1933 va entrar com a monjo al monestir de Montserrat i el 1941 s'hi va fer sacerdot. Estudià teologia i filosofia a Montserrat (1934-36), però, a causa de la guerra, els acabà a Alemanya (1936-39) i a Roma (1939-40). Estudià orgue al Conservatori del Liceu (1935-36) –amb Josep Muset– i a París –amb André Marchal– (1950). Com a compositor, es formà amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1970 impulsà les Trobades Generals d'Animadors de Cant per a la litúrgia que es feien a Montserrat. El 1974 va ser cofundador de la Societat Catalana de Musicologia –filial de l'Institut d'Estudis Catalans–, de la qual fou president (1979-91). Formà part de l'equip tècnic del Secretariat d'Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d'Entitats Corals. Va ser organista, i des del 1968 fins al 2002 va exercir de director del cor dels monjos del monestir.[3]

Com a musicòleg, va estudiar músics catalans i estrangers, feu treballs entorn de l'orgue i de la relació entre litúrgia i música, el cant gregorià i la polifonia medieval, entre altres. Va estudiar intensament el Llibre vermell de Montserrat.[5] Feu concerts d'orgue a diferents poblacions catalanes i espanyoles. Dominava perfectament sis llengües.[3]

Obra musical[5][modifica]

  • Quartet per a flautes dolces (1960)
  • Confortamini (1949)
  • Deus tu conversus (1949)
  • Exulta satis (1949)
  • Salve montserratina, n. 1 (1950)
  • Salve montserratina, n. 2 (1954)
  • Missa a 4 veus blanques (1955)
  • Magnificat a 4 veus blanques (1956)
  • Salve montserratina, n. 3 (1957)
  • O Crux (1958)
  • Visionem quan vidistis (1959)
  • Magnificat (1960)
  • Salve montserratina, n. 4 (1960)
  • El meu cor ha hagut d'aguantar l'insult (1965)
  • Oh gran misteri! (1968)
  • Sanctissime Confessor Christi
  • 3 cants de Quaresma
  • Moreneta en sou

Estudis musicals[5][modifica]

  • La música en la litúrgia a Montserrat, el segle XX. RMC (1994)
  • Joan Cererols i el seu temps (1980)
  • Esbós per a un estudi de l'obra de Joan Cererols (1985)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ha mort el P. Gregori Estrada». Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 18 març 2015].
  2. ↑ «Gregori Estrada i Gamissans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Anuari IEC: curs 1992-1993. Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 155–. ISBN 978-84-7283-264-0. 
  4. ↑ «Mor el monjo de Montserrat Gregori Estrada». Regió7, 18-03-2015. [Consulta: 20 juny 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Codina, Daniel. Història de la música catalana, valenciana i Balear. IX, Edicions 62, p. 203. ISBN 84-297-5283-8. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregori_Estrada_i_Gamissans&oldid=32086495»