Papa Gregori XII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gregori XII)
Infotaula de personaPapa Gregori XII

(1473) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gregorius PP. XII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Angelo Correr Modifica el valor a Wikidata
c. 13 maig 1335 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1417 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Recanati (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Recanati Modifica el valor a Wikidata
205è Papa
9 desembre 1406 – 13 juliol 1415 (renúncia papal)
← Innocenci VIIMartí V →
Administrador apostòlic
20 abril 1395 –
Diòcesi: bisbat de Coron
Bisbe de Castello
15 octubre 1380 – 1r desembre 1390
← Giovanni PiacentiniFrancesco Falier →
Degà del Col·legi Cardenalici
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 novembre 1414Concili de Constança
18 novembre 1406conclave de 1406 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorrer Modifica el valor a Wikidata
PareNN Correr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBariola di Niccolò Correr Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonio Correr (nebot)
Gregorio Correr ()
Eugeni IV (nebot)
Angelo Barbarigo (nebot)
Angelo Condulmer (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415. És el quart papa del període dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Angelo Correr, pertanyia a l'aristocràcia veneciana i va ser nomenat bisbe de Castello el 1380. L'any abans de la seva elecció com a papa va ser nomenat cardenal presbíter de Sant Marc pel seu antecessor Innocenci VII.

El conclave en el qual va resultar escollit estava compost per quinze cardenals que, per tal de posar fi al Cisma d'Occident, hi van participar amb la condició que l'escollit renunciaria al papat si el papa d'Avinyó, Benet XIII, presentava també la seva renúncia.

Ambdós pontífexs van iniciar converses per aconseguir una trobada a Savona, però la poca disponibilitat d'ambdós per solucionar el conflicte, el temor que la trobada fos aprofitada pel rival per capturar al contrari, unit a les maquinacions polítiques del rei de Nàpols, Ladislau, i de la família de Gregori XII; van fer que la reunió mai no es dugués a terme.

Els cardenals de Gregori van mostrar el seu descontentament amb l'actitud d'aquest i van amenaçar d'abandonar-lo, i per això Gregori va convocar una reunió amb la seva cúria a la ciutat de Lucca en la qual, el 4 de maig del 1408, va ordenar que no abandonessin la ciutat posant-los sota vigilància i procedint a més, a enfortir la seva posició, nomenant quatre dels seus nebots nous cardenals.

A Avinyó, els cardenals de Benet XIII també van mostrar la seva disconformitat amb la situació, i per això, aprofitant que set cardenals de Gregori havien aconseguit sortir de Lucca, es van reunir amb aquests i van resoldre la celebració d'un concili a la ciutat de Pisa per a l'any 1409, amb l'objectiu de deposar ambdós pontífexs i elegir-ne un de nou.

El concili de Pisa[modifica]

El Concili de Pisa es va iniciar el 25 de març del 1409, i encara que ambdós papes hi van ser convidats, cap d'ells no hi va assistir. En la quinzena sessió, el 5 de juny, el concili va deposar els dos pontífexs acusant-los d'escàndol, de cismàtics, herètics i perjurs; i un mes després van elegir com a nou papa Alexandre V.

Ni Gregori XII, ni Benet XIII, van reconèixer la validesa del concili de Pisa que van acusar d'anticanònic en entendre que només el Papa tenia potestat per convocar un sínode. Pel que Gregori, que havia nomenat uns altres deu cardenals per reforçar la seva posició, va convocar el seu propi concili que, celebrat a Cividale del Friuli amb una pobra assistència, va declarar tant a Benet XIII com a Alexandre V, cismàtics i devastadors de l'Església.

El 1410 moria Alexandre V i era succeït per Joan XXIII a qui l'emperador del Sacre Imperi, Segismond, va convèncer perquè convoqués un nou concili que acabés amb el cisma en el que tres papes es declaraven legítims.

El concili de Constança[modifica]

El Concili de Constança es va iniciar el 4 de novembre del 1414, sota la presidència de Joan XXIII, acordant-se un nou sistema de votacions. L'esmentat sistema va consistir que els participants es reunissin per nacions i que en cada un d'aquests grups tinguessin vot no solament els prelats, sinó també els prínceps, els teòlegs i els canonistes.

Aquest nou sistema va suposar la plasmació de la teoria "conciliarista", segons la qual el Concili es trobava per sobre del Papa, i aquest havia de plegar-se a les decisions d'aquell.

Joan XXIII que havia convocat el concili amb la intenció oculta d'aconseguir el suport dels participants per ser nomenat únic papa legítim, davant de la perspectiva d'haver d'acatar les decisions conciliars va intentar fugir de Constança, però interceptat en la seva fugida va ser tornat al concili i obligat a abdicar el 29 de maig del 1415.

Per la seva part Gregori XII va renunciar voluntàriament el 4 de juliol mitjançant una butlla en la qual a més reconeixia el concili, per la qual cosa el concili de Constança, convocat per un antipapa, és considerat vàlid per l'Església Catòlica.

El tercer papa, Benet XIII, es va negar en canvi a abdicar per la qual cosa va ser deposat pel mateix concili dos anys més tard, el 26 de juliol del 1417; després del qual es va escollir un nou Papa, Martí V que va ser reconegut per tots i que va suposar el final del Cisma d'Occident que havia dividit l'Església durant gairebé quaranta anys.

Un mes abans de l'elecció del nou Papa, moria el 18 d'octubre del 1417, l'expapa, ostentant el càrrec d'arquebisbe de Porto.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Nauta de ponto nigro (Marí del Mar Negre), cita que fa referència al seu naixement a Venècia, i que va ser sacerdot de l'església de Negrepont.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Gregori XII


Papes del Cisma d'Occident
Antipapa Benet XIVCliment VIII de PeníscolaBenet XIII d'AvinyóBenet XIII d'AvinyóJoan XXIII de PisaJoan XXIII de PisaAlexandre VGregori XIIInnocenci VIIInnocenci VIIBonifaci IXUrbà VIBenet XIII d'AvinyóCliment VII d'AvinyóMartí VGregori XI