Vés al contingut

Papa Gregori XIV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gregori XIV)
Infotaula de personaPapa Gregori XIV

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gregorius PP. XIV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Niccolò Sfondrati Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1535 Modifica el valor a Wikidata
Somma Lombardo (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1591 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
229è Papa
5 desembre 1590 – 16 octubre 1591
← Urbà VIIInnocenci IX →
Cardenal
12 desembre 1583 –
Bisbe diocesà
13 març 1560 –
← Federico CesiCesare Speciano →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Perusa
Universitat de Pàdua
Universitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1564–), sacerdot catòlic (1560 (Gregorià)–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCarles Borromeo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585 Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesco Sfondrati Modifica el valor a Wikidata  i Anna Visconti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPaolo Sfondrati (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7172267 Modifica el valor a Wikidata

Gregori XIV (1535 - 1591) és el nom de Papa de Niccolò Sfondrati, escollit el 1590. Va participar com a bisbe en les reunions del Concili de Trento.

El seu pontificat destaca per la intervenció en les guerres franceses (en suport dels espanyols i amb la confirmació de l'excomunió d'Enric IV de França), l'admiració que sentí per Felip Neri (a qui intentà debades convertir en cardenal) i el seu afany per alliberar esclaus.

En el conclave hi hagué la influència del rei Felip II d'Espanya, qui proposava set candidats a l'elecció.