Gregori l'Il·luminador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Gregori».
sant Gregori l'Il·luminador, o
Gregori l'Armeni

Fresc del segle XIV
bisbe i confessor
Nom secular Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich; grec: Γρηγόριος Φωστήρ, Gregórios Fostér
Naixement 257
Armènia
Defunció 325
Mont Sepouh (Armènia)
Enterrament Mà esquerra a Etxmiadzin (Armènia); mà dreta a la catedral d'Antelias (Líban; fins al 1920 a Sis, avui Turquia); crani a San Gregorio Armeno (Nàpols)
Commemoració en Tota la cristiandat
Festivitat 30 de setembre; 23 de març (luterans)
Fets destacables Primer patriarca i fundador de l'Església Armènia
Iconografia Com a bisbe; batejant Tiridates III
Patronatge Armènia

Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325). Considerat l'evangelitzador d'Armènia,[1] després dels apòstols Bartomeu i Tadeu. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 257 i es pensa que el seu pare fou Anak, noble part de la família reial dels arsàcides, de Suren, que va assassinar al rei Khosrov I d'Armènia. La família, arran d'aquest fet, va haver de marxar a refugiar-se a Cesarea de Capadòcia per evitar la revenja. La seva mare Okohe era cristiana i va tenir una influència decisiva sobre l'educació del seu fill. A Cesarea, Gregori fou instruït per Eutali, noble també cristià. Es va casar amb Mariam, de família noble, i va tenir dos fills, Vrtanes i Aristakes.

Retorn a Armènia[modifica | modifica el codi]

Ja convertit al cristianisme, va voler introduir-lo a Armènia. Hi regnava Tiridates III d'Armènia, fill de Khosrov I, a qui havia mort el seu pare. Tiridates considerava els cristians com a perillosos, ja que alteraven l'statu quo de la societat romanitzada, i en perseguí els primers missioners. Quan Gregori començà la seva predicació, aconseguint bons resultats, el rei el va fer empresonar a Khor Virap (Artashat), on fou durant tretze anys.

La llegenda vol que el rei emmalatís i cap metge pogués guarir-lo; la seva germana va tenir un somni que li revelà el poder guaridor de Gregori, que era empresonat: el rei acceptà de cridar-lo i Gregori el guarí. Segons aquesta tradició, Tiridates es convertí al cristianisme vers el 301, fet que va convertir Armènia en el primer regne on el cristianisme era religió oficial,[2] ja que l'instaurà com a religió de l'Estat.[3]

Evangelització d'Armènia[modifica | modifica el codi]

Gregori era un prevere, només; anà a Cesarea i va rebre del metropolità Leonci la seva consagració com a bisbe d'Artaxata i patriarca, el primer katholikós de l'Església Armènia, considerant-se per això com a fundador de l'Església Apostòlica Armènia. Va fer construir esglésies i monestirs arreu del país, com també escoles cristianes, amb el suport financer del rei. Entre les fundacions destaca Etxmiadzin, que esdevingué el centre del cristianisme armeni.

Gregori recorregué el país predicant, malgrat les nombroses amenaces de diversos senyors locals que continuaven fidels al paganisme. Finalment, es retirà a fer vida eremítica a les muntanyes d'Akilisene, deixant l'administració de la comunitat cristiana al seu fill Aristakes, consagrat bisbe en 318, i que va participar en el Concili de Nicea en 325. Aquell mateix 325, Gregori va morir com a eremita al mont Sepouh.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La font més autoritzada de la vida de Gregori és la Història de Tiridates escrita per Agatàngelos.[4] També apareix àmpliament en la Historiae Armenicae de Moisés de Chorene, i en l'obra de Simeon Metaphrastes. El 1749 es va publicar a Venècia una biografia de Gregori escrita en armeni per Vartabed Mateo, que va ser traduïda a l'anglès per S.C. Malan el 1868.

És venerat com a sant per totes les confessions cristianes, especialment per l'Església Apostòlica Armènia, que el considera com a pare fundador.

Les relíquies del sant foren primer al poble de Tharotan (Armènia), però se'n repartí una bona part: la mà esquerra és a Etxmiadzin, on es feia servir per beneir els nous Katholikos; la dreta era a Sis, i amb la diàspora es portà a la nova Seu de Cilícia a Antelias (Líban); el cap arribà a l'església de San Gregorio Armeno de Nàpols, a través de Constantinoble.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomson W. Robert, The Teaching of Saint Gregory: an early armenian cathechism, Cambridge, Harvard University Press, 1970. ISBN 0674870387
  • Goekijan Zahirsky Valerie, The conversion of Armenia to Christianity: a retelling of Agathangelos History, Diocese of the Armenian Church of America, 2001.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori l'Il·luminador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrada Gregori l'Il·luminador, Gran Enciclopèdia Catalana
  2. Bada, Joan. id=NZO0_NgTXcEC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 Història del cristianisme', Centre de Pastoral Litúrgica, 2000, p.12, ISBN 8474676339 ,9788474676334
  3. No deixà d'ésser una decisió amb contingut polític ja que en adoptar una religió oficial perseguida per l'Imperi romà veí, se'n diferenciava i en feia una "religió nacional".
  4. (anglès) Redgate, Anne Elizabeth. The Armenians, Wiley-Blackwell, 2000, p.108, ISBN 0631220372 ,9780631220374