Gregory Bateson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGregory Bateson
Biografia
Naixement 9 maig 1904
Grantchester Tradueix
Mort 4 juliol 1980 (76 anys)
San Francisco
Religió Ateisme
Educat a Universitat de Cambridge
St John's College
Charterhouse School
Activitat
Camp de treball Antropologia
Ocupació Antropòleg, filòsof, sociòleg i psicòleg
Ocupador Universitat de Califòrnia, Santa Cruz
Família
Cònjuge Margaret Mead (1936–1950)
Fill/a
Pare William Bateson
Premi rebut

IMDB: nm0061057
Modifica dades a Wikidata

Gregory Bateson (Grantchester, Regne Unit 9 de maig de 1904 – San Francisco, 4 de juliol de 1980)[1] és un antropòleg, psicoleg, epistemòleg americà. Influenciat per la cibernètica, la teoria de grups i la teoria de tipus, s'interessà molt per la comunicació (tant humana com animal), però també pels fonaments del coneixement humà. Va ser un dels principals inspiradors del corrent de pensament de l'escola de Palo Alto.[2]

Biografia[modifica]

Foto de Gregor Mendel Monk, els pares d'en Gregory Bateson li triaren el nom en honor a Medel

Gregory Bateson és el tercer fil del genetista William Bateson, que l'anomenà Gregory en record del monge austríac Gregor Mendel.[3] De jove va ser influenciat principalment per les lectures del poeta William Blake i de l'escriptor de sàtires Samuel Butler. El 1915, el seu germà John va morir a la guerra i el 1922 el seu altre germà Martin, es va suïcidar a la plaça Piccadilly Circus.[4]

Inicialment es dedicà a la zoologia però el1924, després d'un viatge a les Illes Galápagos, va decidir ser antropòleg. Va estudiar a la Universitat de Ginebra i a la Cambridge, on obtingué un Bachelor of Arts en ciències naturals el 1925 i un Master of Arts d'antropologia el 1930.

Margaret Mead (1901-1978)
Mary Catherine Bateson, filla de Bateson i Margaret (2Nov2004)

Durant els anys 1927 i 1928, va realitzar treballs de camp en territoris de diferents pobles, especialment amb el poble Baining de Nova Bretanya. I entre els anys 1928 i 1930 amb el poble Iatmul de Papua Nova Guinea. El 1929, ensenyà lingüística de la regió de Melanèsia a la Universitat de Sydney. Entre els anys 1931 i 1934, ensenyà al St John's College de Cambridge. En una estada amb el poble Iatmul el 1932 va conèixer la parella d'antropòlegs Margaret Mead i Reo Fortune. El 1935 es va casar amb Margaret Mead[5] i amb ella van marxar a realitzar un treball de camp a Bali, que va ser la base del documental Dance and Trance in Bali. Van tenir una filla el 1939, Mary Catherine Bateson que també es dedicà a l'antropologia.[6]

El 1940, Bateson treballà al Museu Americà d'Història Natural amb el material obtingut a Bali. Entre els anys 1942 i 1945, exercí d'antropòleg al Museu d'Art de Modern de New York, on treballà també pels serveis d'investigació americans, el precedent de la CIA, sobre el Sud Est Asiàtic.[7] Entre els anys 1947 i 1948, ensenyà a Harvard. Va participar entre els anys 1942 i 1953 conjuntament amb Margaret Mead a les conferències Macy que seran l'origen del corrent de pensament de la cibernètica i de la ciència cognitiva.

El 1948, el psiquiatre Jurgen Ruesch li proporciona feina dins el seu equip de recerca clínica a San Francisco. Posteriorment, el 1951, publicarien conjuntament Communication: The Social Matrix of Psychiatry. En el 1947, es va divorciar de Margaret Mead[8] i el 1950, es casà amb Elisabeth Summer, una antiga pacient de Ruesch que Bateson va contractar com assistent.

El 1952, s'inicia l'anomenat Projecte Bateson sobre l'estudi de la paradoxa de l'abstracció a la comunicació, finançat per la Fundació Rockefeller. Bateson reuní, a l'Hospital de Palo Alto, un equip compost amb l'estudiós de la comunicació Jay Haley, l'estudiós de psiquiatria William Fry i l'antropòleg John Weakland que havia assistit als cursos a la New School for Social Research de New York el 1947.[9]

El 1954, Bateson obté per a Frank Fremont-Smith finançament de la Fundació Macy per a dos anys per estudiar la comunicació a la casa dels esquizofrènics. Al mateix any, William Fry realitzà el servei milirtar a l'US Navy dins el grup liderat pel psiquiatre Donald D. Jackson. El 1956, els membres del grup publiquen conjuntament l'article Vers une théorie de la schizophrénie que va introduir el concepte de doble vincle.[9]

En els anys de 1970, ensenyà psicologia humanista a la Universitat de la Psicologia Humanista de San Francisco que més tard es convertí en la Universitat Saybrook[10]

Va morir el 4 de juliol de 1980 a l'edat de 76 anys al San Francisco Zen Center.[11]

Principals aportacions[modifica]

Paul Watzlawick va descriure Bateson com «un home del Renaixament» amb «una immensa cultura adequadament increïble».[12]

Entre les seves principals aportacions destaquen:

  • El concepte de schismogenesis: tracta de la dinàmica de l'equilibri social. Creat després de l'estudi del poble Iatmul, amb l'ajuda del mètode abductiu. Aquest concepte va introduir una anàlisi interaccional del comportament humà. Dins la psiquiatria, Bateson va introduir la reflexió sistèmica que no volia estudiar només la malaltia com a fet aïllat, sinó tenint en compte les interaccions de l'entorn.[13]

Es considera que la principal contribució va ser la introducció de les lògiques creades per Russell amb la paradoxa anomenada paradoxa de Rusell i de Whitehead dins les ciències socials per entendre els doble vincles en general. Que també es pot utilitzar específicament dins la psicologia dens la teoria de l'esquizofrènia i dels fantasmes.

En el seu llibre Vers une écologie de l’esprit, Bateson proposa un diagrama jerarquitzat de l'aprenentatge, dividit en nombrosos nivells. Establí els límits de la consciència comparant-la amb un ciborg a qui només es veu la superficial però la gran part està amagada sota la superfície.

El 1987 es va fundar a Bèlgica l'Institut Gregory Bateson per tal de difondre, promoure i desenvolupar una visió interaccional i estratègica del comportament humà als professionals de la salut i a la societat. Els tres centres de consulta i formació de teràpia breu i estratègica es troben a a París, Liège i Lausana.

Publicacions[modifica]

Llibres[modifica]

Selecció d'articles[modifica]

  • 1956, Bateson, The message 'this is play.' In B. Schaffner (Ed.), Group Processes: Transactions of the Second Conference (pàgines;145–242) New York: Josiah Macy, Jr. Foundation.
  • 1956, Bateson, G., Jackson, D. D., Jay Haley & Weakland, J., "Toward a Theory of Schizophrenia", Behavioral Science, vol.1, 1956, 251–264. (Reeditat in Steps to an Ecology of Mind)
  • Bateson, G. & Jackson, D. «Some varieties of pathogenic organization. In Disorders of Communication». Research Publications. Association for Research in Nervous and Mental Disease, 42, 1964, pàg. 270–283.

Documentals[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Gregory Bateson». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2015].
  2. Lipset, David. Gregory Bateson : el legado de un hombre de ciencia. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1991. ISBN 9681635620. 
  3. Koestler, Arthur. The Case of the Midwife Toad, 1926. 
  4. Schuetzenberger, Anne. The Ancestor Syndrome. New York, Routledge. 1998.
  5. Encyclopædia Britannica (2007). "Gregory Bateson". Retrieved from Britannica Concise, 5 August 2007
  6. NNDB, Gregory Bateson, Soylent Communications, 2007.
  7. Gregory Bateson and the OSS: World War II and Bateson’s Assessment of Applied Anthropology, by Dr David H. Price, http://www.currentconcerns.ch/index.php?id=1110
  8. To Cherish the Life of the World: Selected Letters of Margaret Mead. Margaret M. Caffey and Patricia A. Francis, eds. With foreword by Mary Catherine Bateson. New York. Basic Books. 2006.
  9. 9,0 9,1 Bateson, G.; Jackson, D. D.; Haley, J.; Weakland, J. «[doi=10.1002/bs.3830010402 Toward a theory of schizophrenia]». Behavioral Science (journal), 1, 1956, pàg. 251–264. ISSUE 4.
  10. Gordon, Susan. Neurophenomenology and Its Applications to Psychology. Nova York: Springer Publishing, 2013. ISBN 978-1-4614-7238-4. 
  11. 'Gregory Bateson: Old Men Ought to be Explorers', Stephen Nachmanovitch, CoEvolution Quarterly, Fall 1982
  12. Entrevista amb Paul Watzlawick, de Mony Elkaïm, systemique.be, el 12 juiliol 1990
  13. Entrevista amb Paul Watzlawick, realitzada per Mony Elkaïm, systemique.be, el 12 juliol de 1990

Bibliografia i lectures complementàries[modifica]

Enllaços externs[modifica]