Greixa d'avet
Hericium coralloides ![]() | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() ![]() | |||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Hericiaceae | ||||||||
Gènere | Hericium | ||||||||
Espècie | Hericium coralloides ![]() Pers., 1794 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Hydnum coralloides ![]() | ||||||||
Sinònims |
La greixa d'avet (Hericium coralloides), pelutxo de corall o bolet carner de corall, és un bolet comestible.
El cos fructífer (el bolet) té forma de corall (d'aquí el nom científic), una altura d'entre 10 i 40 cm i és carnós i trencadís, d'un color blanc que es va tornant primer grogós i després ocre amb els dies. Té moltes branques ascendents que s'originen totes d'una tija comuna. De les tiges pengen agulles de mida desigual i disposició irregular.[1]
Quan és jove és comestible però quan envelleix la carn es torna dura.[1]
Creix sobre els troncs morts dels arbres, i només produeix el bolet en les darreres etapes de la descomposició de la fusta.[2] A Europa Central, es fa sobretot en fagedes velles,[2] tot i que de vegades també en arbres de fulla caduca diferents del faig, però al Pirineu català es localitza en pinedes i avetoses.[1]
Apareix a la tardor i a l'hivern.[1]
La Societat Alemanya de Micologia el va escollir bolet de l'any el 2006.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Greixa, greixa d'avet». Caçadors de Bolets. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2014. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «2006: Hericium coralloides (Scop.) Pers., Ästiger Stachelbart». Pilz des Jahres (Bolet de l'any). Deutsche Gesellschaft für Mykologie. [Consulta: 27 agost 2014].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Greixa d'avet |