Gremi de Tenders Revenedors

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióGremi de Tenders Revenedors
Dades bàsiques
Tipus entitat associació
Forma jurídica associació
Modifica les dades a Wikidata
La seu del gremi a la plaça del Pi de Barcelona
Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors, llibre amb les normes de funcionament del gremi (1842)

El Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona, actualment coneguda com a Associació de Socors Mutus va ser creat a mitjan segle XV, amb la missió d'atendre problemes de caràcter benèfic-social, com ara les vetlles de malalts, l'enterrament de difunts, el socors de necessitats o la recollida d'almoines entre els seus membres, dedicats al que actualment es coneix com comerç al detall. Com a tots els gremis medievals, era de gran importància la vinculació amb algun sant protector. El gremi de tenders va escollir l'advocació de sant Miquel Arcàngel i tenen la seva capella a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, just davant d'on tenen la seu social. La institució ha tingut dues etapes ben diferenciades: del gremi que va del 1447 al 1842 i l'Associació de Socors Mutus que segueix encara activa.

Història[modifica]

El 12 de setembre de 1447, la reina Maria de Castella en representació d'Alfons el Magnànim, va atorgar el privilegi d'aprovació dels Estatuts de la confraria o gremi de tenders revenedors de la ciutat de Barcelona. Els seus membres inicialment varen ser tenders i revenedors de mercaderies d'alimentació: arrossos, fideus, mels, olis, civades, formatges, tonyina salada, sardines, anxoves, així com, llegums, figues, panses, dàtils, i altres diverses productes de consum. L'acta fundacional detalla la llista específica.

En una primera època el seu objecte social era atendre problemes de tipus benèfic com la vetlla de malalts, assistència a enterraments o socors a necessitats, si bé va anar incorporant aspectes regulatoris de l'activitat i de qüestions laborals, que es varen recollir en unes esmenes de 1486, aprovades per l'infant Enric d'Aragó i Pimentel.

S'organitzava al voltant d'uns prohoms elegits entre els membres encarregats de regir la institució i interpretar els estatuts en cas de conflictes. Les modificacions en els estatuts o esmenes de determinats punts mitjançant les ordenacions s'elevaven pels prohoms al Trentenari. D'aquests canvis destaquen les ordenacions de 1613 que obligaven passar un examen per a poder regentar una botiga, en que s'avaluava la "bona conducta". Entre les obligacions que havia de complir el tender en aquella època figurava la residència a la mateixa tenda i ocupar-se personalment de la venda. També formava part de l'activitat gremial la determinació dels llocs de venda a les places públiques i la persecució del frau o de l'emmagatzemament.

Associació de Socors Mutus[modifica]

Aquesta concepció medieval de les funcions i activitats del gremi es va mantenir fins finals del segle XVIII que es comença a dictar noves disposicions oficials que arriben al màxim desplegament amb el decret de dissolució dels gremis i la desamortització de Mendizabal l'any 1835. Va començar un procés de transformació amb consens polític, entre el 7 d'agost de 1842 i 18 de juliol de 1843, que va portar a la creació de l'Asociación de Socorros Mutuos entre Tenderos Revendedores, mantenint-se sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, una conversió ratificada el 12 de juliol de 1847.

Capella gremial[modifica]

Reproducció del retaule de Sant Miquel de Jaume Huguet (1455-1460)
Capella dels Revenedors a Santa Maria del Pi, amb el retaule de Salvador Gurri i Tomàs Solanes. (1798-1800)

Els gremis tenien la seva seu de reunió a la capella de les esglésies que es dedicaven a l'advocació del sant patró corresponent. El primer lloc de reunió va ser la capella del convent de Sant Antoni Abat, al Raval de Barcelona, on celebraven la festa patronal i altres actes religiosos així com les reunions i, on guardaven la caixa de cabals i els llibres. El 1452, amb l'aprovació reial, es varen traslladar a una capella lateral de l'església del Pi. La capella fou beneïda el 3 de maig de 1456 i la varen guarnir amb el retaule de Sant Miquel del pintor gòtic Jaume Huguet que estava dedicat al seu patró Sant Miquel Arcàngel, una obra d'art conservada al Museu d'Art de Catalunya.

Dins de la mateixa església, el 1630 es varen traslladar a una altra capella dedicada a Sant Bartomeu i Santa Bàrbara, tot i mantenir la sagristia antiga, encara existent, on tenien les reunions i hi guardaven els cabals. Aquesta capella, era compartida pel gremi dels boters, taverners i altres oficis de venda.

En aquesta època es va realitzar un retaule renaixentista que va ser substituït l'any 1797 per un altre de neoclassic obra de Salvador Gurri i Tomàs Solanes. Aquest retaule és mantingut actualment a la mateixa capella i on el gremi conserva el privilegi de tenir el Santíssim Sagrament el dia de la festa de Sant Miquel.

L'any 1678 va iniciar la construcció de la seva pròpia seu en una casa que havia adquirit a la mateixa plaça del Pi a les monges del convent de la Verge Maria de Jerusalem. L'any 1781 es van fer obres que probablement incorporaren els esgrafiats que es mantenen actualment.

Misteri processional[modifica]

L'any 1816 el gremi va encarregar a l'escultor Damià Campeny la confecció d'un misteri processional per tal de concórrer a la processó que organitzava cada any l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang i que era l'aconteixament social més important de la Setmana Santa Barcelonina. El misteri, va ser estrenat l'any següent en la processó de 1817, cosa que va constituir un aconteixament memorable per la seva excepcionalitat comparat amb els altres misteris, representa la primera obra documentada de Campeny feta a Barcelona. És propietat actualment del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) que el té dipositat a la basílica de Santa Maria del Pi on està exposat. Es tracta de l'únic misteri processional conservat íntegrament de l'antiga processó de Barcelona.[1][2][3]

Fragment d'un full de rengle de la processó de la Sang de Barcelona amb la representació del misteri dels Revenedors. Posterior a 1817.

Referències[modifica]

  1. «El misteri processional dels Revenedors» (en català). [Consulta: 12 febrer 2015].
  2. «El misteri de Campeny, a la basílica del P» (en català). [Consulta: 12 febrer 2015].
  3. Folch i Torres, Joaquim «Una obra de Damià Campeny, l'escultor neoclàssic, pel Gremi de Revenedors de Barcelona». Gaseta de les Arts, Setembre 1926.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gremi de Tenders Revenedors Modifica l'enllaç a Wikidata