Grenmarita

Grenmarita
Fórmula química	Na₄MnZr₃(Si₂O₇)₂O₂F₂
Localitat tipus	Natrolittodden, Vesle Arøya, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,6082 Å; b = 7,1387 Å; c = 18,575 Å; β = 102,6°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p2/b
Color	marró groguenc a marró fosc
Exfoliació	bona en {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró groguenc clar
Densitat	3,49 g/cm³ (mesurada); 3,568 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,694 nγ = 1,735
Birefringència	δ = 0,041
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2003-024
Any d'aprovació	2003
Símbol	Grn
Referències

La grenmarita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom de la localitat de Grenmar, com es coneix en nòrdic a Langesundsfjorden, a Noruega.

Característiques

La grenmarita és un silicat de fórmula química Na₄MnZr₃(Si₂O₇)₂O₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grenmarita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Natrolittodden, a la localitat de Langesundsfjorden, dins el municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita a la pedrera Sagåsen, al municipi de Porsgrunn (Telemark, Noruega). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.