Vés al contingut

Grifols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrifols
Dades
TipusSocietat anònima
Indústriaindústria farmacèutica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1909
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NASDAQ GRFS) - (BMAD GRF) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
PresidènciaAnne Berner Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capNacho Abia Modifica el valor a Wikidata
Treballadors23.800 Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Ingressos totals7.212 M€ (2024) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net157 M€ (2024) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgrifols.com… Modifica el valor a Wikidata

Grifols, S.A. és una companyia global del sector de la salut, líder mundial en la producció de medicaments plasmàtics, té el seu origen en l'empresa Institut Central d'Anàlisis Clíniques fundada a Barcelona l'any 1909.[1] Amb una plantilla de més de 23.800 persones, Grifols desenvolupa, produeix i proporciona serveis i solucions sanitàries innovadores a més de 110 països i regions, i manté presència directa en més de 30.[2]

És la tercera empresa més gran del món en el sector dels hemoderivats i la primera d'Europa,[3] a més de ser líder en el sector de la medicina transfusional.[4] La companyia també ofereix materials biològics d'alta qualitat per a la recerca en ciències de la salut, assaigs clínics i la fabricació de productes farmacèutics i de diagnòstic, així com productes i serveis per a hospitals.[5] La seva seu és a Sant Cugat de Vallès (Barcelona).

L'activitat de Grifols se centra en quatre àrees terapèutiques principals: immunologia/malalties autoimmunes, malalties infeccioses, pneumologia i cures intensives.[6]

Flascons de l'empresa Grifols d'albúmina i immunoglobulina intravenosa.

Trajectòria

[modifica]

L'any 1940, Josep Antoni Grífols i Roig, juntament amb els seus dos fills —Josep Antoni Grífols i Lucas (1916-1958) i Víctor Grífols i Lucas— i amb Domingo Brasó, va fundar Laboratoris Grífols, com a centre d'investigacions clíniques i biològiques per desenvolupar reactius i productes terapèutics.[7]

Durant els anys 1985-2001, va ser-ne president Víctor Grífols i Lucas.[8] A partir dels anys noranta, va començar la seva expansió internacional i el 2012 comptava amb 24 filials a l'exterior, que venien a més de 100 països productes plasmàtics; i va ser un productor mundial del sector dels hemoderivats.[9]

Des del 17 de maig de 2006, cotitza a la Borsa espanyola; i des del 2 de gener de 2008 ho fa a l'IBEX35, arribant a ser el valor més gran del 2011 amb una revalorització del 24,82%[10] i de l'any següent amb una revalorització del 112,92%.[11] El 2011 va comprar Talecris Bioteherapeutics Holding, per 2.800 milions d'euros, i es va posicionar com un dels líders del món; i li va permetre aconseguir sinergies, sobretot en costos.[12][9][13] Està present en la borsa de valors dels Estats Units, el NASDAQ, des de l'1 de juny de 2011.

Oficines centrals a Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

L'any 2013 va facturar 1.600 milions d'euros[14] i va comprar el 35% d'Aradigm Corporation,[15] el 21% de la biotecnològica TiGenix,[16] el 60% de Progenika Biopharma[17] i la unitat de diagnòstic transfusional de la farmacèutica suïssa Novartis.[18] El 2016, va comprar un altre 33% de Progenika Biopharma[19] i la divisió de diagnòstic de l'empresa americana Hologic Diagnostic.[20] Víctor Grífols i Roura és la tercera generació familiar a càrrec de l'empresa,[21] va ser-ne conseller delegat del 1987 al 2017; i va ser substituït pel seu germà, Raimon Grífols i Roura, i el seu fill, Víctor Grífols Deu.[22][23] El 2016 va facturar 4.050 milions d'euros.[24] El 2017 va comprar el 49% d'Access Biologicals[25] i un 40% de la tecnològica Kiro-Grifols.[26] El 2018 va comprar l'empresa alemanya Haema AG.[27] Grifols va adquirir el 2020 les accions restants d’Alkahest per impulsar i millorar el coneixement del proteoma plasmàtic.[28] El 2021 va adquirir la farmacèutica Tiacheng per 1.100 milions d'euros, que al seu torn té la majoria d'accions de l'alemanya Biotest, que dedica la seva activitat al desenvolupament, producció i comercialització de medicaments biològics en aplicacions a l'hematologia, immunologia clínica i cures intensives, amb la qual pretén complementar la seva cartera de teràpies plasmàtiques.[29] També al 2021, l’empresa va adquirir el capital restant de GigaGen, una empresa biotecnològica nord-americana especialitzada en el descobriment i desenvolupament primerenc d’anticossos policlonals recombinants, després d’haver adquirit una participació significativa a la companyia el 2017.[30][31]

La companyia va anunciar el 15 de febrer del 2023 una retallada de la plantilla en 2.300 persones (aproximadament un 10% de la seva plantilla el 2021), la majoria als EUA, 100 d'elles a Espanya. En el marc d'aquest pla també va anunciar el tancament dels centres de donació de plasma menys rendibles, així com que estudiava la venda d'actius.[32] El 21 de febrer, el Consell d'Administració va comunicar la dimissió «per motius de salut i personals» del seu president executiu, Steven F. Mayer, nomenat el 30 de setembre anterior, essent substituït per Thomas Glanzmann, amb més de setze anys com a conseller de Grifols i vicepresident des del 2017, i que també havia ocupat la presidència de Baxter Bioscience i del European Biotech Group.[33] L'endemà es va produir una forta caiguda de les accions de Grifols del 7% només obrir-se la sessió.[34]

Tot això va desembocar el gener de 2024 en un atac en els mercats borsaris del fons baixista Gotham City, que s'autodefineix com a «justicier» de les empreses amb males pràctiques comptables. El modus operandi del fons és vendre accions massivament però de forma discreta, emetre un informe per explicar-ne uns fets per tal de fer caure'n el valor, i tot seguit acabar comprant novament accions però a un preu molt més baix. El 9 de gener les accions van caure un 26% al tancament, amb una pèrdua de més de 3.000 milions d'euros en capitalització borsària.[35] L'endemà Grifols va anunciar accions judicials contra el fons i va intentar transmetre confiança als mercats, que va fer evolucionar a l'alça en un 12% al final de la jornada,[36] però els següents dies va seguir baixant per la desconfiança en el seu nivell d'endeutament i la situació real, en general, de l'empresa.[37]

Després de presentar uns resultats financers positius durant el 2025, la companyia va tornar a guanyar la confiança dels mercats. En el primer semestre de l’any, va obtenir un benefici de 177 milions d’euros, fet que va representar un increment del 387,6% respecte al mateix període de l’any anterior.[38] Aquest fort creixement va estar impulsat pel rendiment del negoci de Biopharma. La millora dels resultats es va traduir també en la revalorització de l’acció, consolidant la recuperació de la confiança inversora.[39]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Grifols desarrolla tratamientos innovadores adaptados a las necesidades de los pacientes» (en castellà), 21-09-2024. [Consulta: 21 juliol 2025].
  2. ↑ «Grifols avanza en la detección temprana del Parkinson» (en castellà), 07-04-2025. [Consulta: 21 juliol 2025].
  3. ↑ «Grifols y CSL se disputarán el mayor suministro de fármacos de plasma para España» (en castellà). El Economista, 02-12-2024. [Consulta: 21 juliol 2025].
  4. ↑ «Grifols e Inpeco se alían para crear el ‘laboratorio del futuro’ de medicina transfusional». [Consulta: 21 juliol 2025].
  5. ↑ C, Redacción. «Grifols presenta solicitud de licencia de productos biológicos ante la FDA para su nuevo fibrinógeno» (en espanyol europeu). [Consulta: 21 juliol 2025].
  6. ↑ Millán, Santiago. «Grifols anuncia efectos positivos de su terapia de inmunoglobulinas en pacientes con síndrome pospolio» (en castellà), 13-03-2025. [Consulta: 21 juliol 2025].
  7. ↑ «Grifols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  8. ↑ «Víctor Grifols, expresidente de la multinacional». La Provincia - Diario de Las Palmas. Arxivat de l'original el 6 d'agost 2017. [Consulta: 23 febrer 2018].
  9. 1 2 «Los lamentos de Grifols se apagan gracias a EE UU» (en castellà). Cinco Días, 13-12-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-11. [Consulta: 15 juny 2013].
  10. ↑ «El Ibex 35 dice adiós al 2011 perdiendo un 13% de su valor | Estrategias de Inversión». Arxivat de l'original el 2019-12-10. [Consulta: 10 desembre 2019].
  11. ↑ elEconomista.es. «Grifols lidera las subidas (112,92%) y Bankia las caídas (89,12%) del IBEX - elEconomista.es» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-12-10. [Consulta: 10 desembre 2019].
  12. ↑ Fontgivell, Cristina «Grifols compra el gigante de EEUU Talecris y se sube al podio del sector» (en castellà). Expansión [Barcelona], 08-06-2010. Arxivat de l'original el 2024-06-11 [Consulta: 18 desembre 2016].
  13. ↑ DÍAS, CINCO. «Grifols concluye la compra de Talecris» (en castellà), 02-06-2011. [Consulta: 3 novembre 2025].
  14. ↑ Font, Marc. «Els ‘lobbies' econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-10-2014. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  15. ↑ «Grifols compra el 35% de estadounidense Aradigm por 20 millones». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 18 desembre 2016].
  16. ↑ «Grifols pasa a ser el primer accionista de TiGenix». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 18 desembre 2016].
  17. ↑ elEconomista.es «Grifols adquiere el 60% del capital de Progenika Biopharma por 37 millones». El Economista.es. Arxivat de l'original el 2016-12-21 [Consulta: 18 desembre 2016].
  18. ↑ Redacción «Grifols compra el negocio de diagnóstico de Novartis» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 18 desembre 2016].
  19. ↑ (SANImarket), Alimarket Sanidad y Dependencia. «Grifols alcanza el 89% de Progenika - Noticias de Sanidad en Alimarket, información económica sectorial» (en castellà). Alimarket.es. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 18 desembre 2016].
  20. ↑ EFE «Grifols cree que la presidencia de Trump no afectará a su actividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 18 desembre 2016].
  21. ↑ Grau, Xavier; Elena Freixa «Quan els lligams de sang es barregen amb el negoci». Ara Emprenem (Ara), 21-09-2014, p-38-39 [Consulta: 24 setembre 2014].
  22. ↑ País, Ediciones El «Grifols deja el cargo de consejero delegado a su hermano y a su hijo» (en castellà). EL PAÍS, 19-12-2016. Arxivat de l'original el 2017-01-16 [Consulta: 14 gener 2017].
  23. ↑ «Víctor Grífols i Roura | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2025].
  24. ↑ «Annual Report 2016». Grifols. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 23 febrer 2018].
  25. ↑ «Grifols compra el 49% de la americana Access Biologicas por 48 millones». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-01-13 [Consulta: 14 gener 2017].
  26. ↑ «Grifols compra otro 40% de la tecnológica Kiro Robotics por 12,8 millones» (en castellà). Expansión.com. Arxivat de l'original el 2017-08-06 [Consulta: 6 agost 2017].
  27. ↑ «Grifols compra una empresa alemanya per 220M€». Ara. Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 20 març 2018].
  28. ↑ «Grifols dispara la inversió en R+D fins a 474 milions per Alkahest» (en castellà), 10-10-2020. [Consulta: 19 novembre 2025].
  29. ↑ «Grífols compra la farmacèutica Tiacheng per 1.100 MEUR». VIA Empresa, 17-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-18. [Consulta: 19 setembre 2021].
  30. ↑ Cerro, Xavier Grau del. «Grifols completa la compra de la nord-americana GigaGen per 67 milions», 09-03-2021. [Consulta: 19 novembre 2025].
  31. ↑ Ruiz, Alfonso Simón. «Grifols invierte 400 millones en empresas innovadoras» (en castellà), 05-07-2017. [Consulta: 19 novembre 2025].
  32. ↑ «Grifols acomiadarà 2.300 treballadors, un centenar dels quals a Espanya». El Nacional, 15-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-15. [Consulta: 15 febrer 2023].
  33. ↑ «Thomas Glanzmann, nou president executiu de Grífols després de dimitir Steven Mayer». Vilaweb, 21-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-21. [Consulta: 22 febrer 2023].
  34. ↑ «Les accions de Grifols cauen un 7% després del relleu a la presidència». Vilaweb, 22-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-22. [Consulta: 22 febrer 2023].
  35. ↑ Goula, Jordi. «Torpede a la línia de flotació de l'empresa Grífols?». Vilaweb, 09-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  36. ↑ «Grifols lidera l’Ibex després d’anunciar accions legals contra Gotham». Món Economia, 10-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  37. ↑ «Setmana "horribilis" de Grífols a la borsa, on perd un 40% del valor: què li espera ara?». 324cat, 12-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-12. [Consulta: 12 gener 2024].
  38. ↑ Esperanza, Diana. «El cisne defensivo del Ibex que vuela desde mínimos y puede escalar un 32% adicional» (en castellà), 19-10-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
  39. ↑ Silva, María Gómez. «Grifols acumula buenas noticias para echar volar» (en castellà), 28-05-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Grifols - Lloc web oficial (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grifols&oldid=36759744»