Grifols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGrifols
Grifols.svg
Dades
Tipusnegoci i empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria farmacèutica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat cotitzada en borsa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1909 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJosep Antoni Grífols i Roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Borsa de cotització(NASDAQ GRFS) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Executiu en capRaimon Grífols i Roura (2017–)
Víctor Grífols Deu (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats14.900 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Part deIbex 35 Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals4.050 M€ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net546 M€ (2016) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgrifols.com Modifica el valor a Wikidata

Grifols és un holding farmacèutic català creat el 1987 a partir de l’empresa Laboratoris Grífols. Està especialitzat en el sector farmacèutic-hospitalari. La seva seu és a Sant Cugat del Vallès. El seu origen es remunta a l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa —fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig— que va ser pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang.[1]

Des de gener de 2017, Víctor Grífols Deu i Raimon Grífols i Roura van assumir solidàriament el càrrec de conseller delegat, en substitució de Victor Grífols i Roura.[1]

Flascons de l'empresa Grifols d'albúmina i immunoglobulina intravenosa.

Història[modifica]

L’any 1940, Josep Antoni Grífols i Roig, amb els seus dos fills —Josep Antoni Grífols i Lucas (1916-1958) i Víctor Grífols i Lucas— i amb Domingo Brasó, va fundar Laboratoris Grífols, com a centre d'investigacions clíniques i biològiques per desenvolupar reactius i productes terapèutics.[1]

Durant els anys 1985-2001, va ser-ne president Víctor Grífols i Lucas.[2] A partir dels anys noranta, va començar la seva expansió internacional i el 2012 comptava amb 24 filials a l'exterior, que venien a més de 100 països productes plasmàtics i va ser un productor mundial del sector dels hemoderivats.[3]

Des del 17 de maig de 2006, cotitza a la Borsa espanyola; i des del 2 de gener de 2008 ho fa a l'IBEX35, arribant a ser el major valor de 2011 amb una revalorització del 24,82%[4] i de l'any següent amb una revalorització del 112,92%.[5] El 2010 va comprar Talecris Bioteherapeutics Holding, per 2.800 milions d'euros, i es va posicionar com un dels líders del món; i li va permetre aconseguir sinergies, sobretot en costos.[6][3] Està present en la borsa de valors dels Estats Units, el NASDAQ, des de l'1 de juny de 2011.

L'any 2013 va facturar 1.600 milions d'euros[7] i va comprar el 35% d’Aradigm Corporation,[8] el 21% de la biotecnològica TiGenix,[9] el 60% de Progenika Biopharma[10] i la unitat de diagnòstic transfusional de la farmacèutica suïssa Novartis.[11]

El 2016, va comprar un altre 33% de Progenika Biopharma[12] i la divisió de diagnòstic de l'empresa americana Hologic Diagnostic.[13] Víctor Grífols i Roura és la tercera generació familiar a càrrec de l'empresa,[14] va ser-ne conseller delegat del 1987 al 2016, i va ser substituït pel seu germà, Raimon Grífols i Roura, i el seu fill, Víctor Grífols Deu.[15] El 2016 va facturar 4.050 milions d'euros.[16]

El 2017 va comprar el 49% d’Access Biologicals[17] i un 40% de la tecnològica Kiro-Grifols.[18] El 2018 va comprar l'empresa alemanya Haema AG.[19]

"Optimitzció fiscal"[modifica]

Grifols és una de les empreses de l'IBEX 35 pitjor posicionades amb la seva política fiscal, segons l'informe egún el informe "La Responsabilidad Social Corporativa en las memorias anuales de las empresas del IBEX 35", publicada per l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa i que pren com a dades els informes de l'exercici 2018. El document situa a l'empresa a la posició 32 de 35 respecte a la política fiscal més adequada, només seguida per IAG, Naturgy y Siemems-Gamesa, amb les que comparteix la mateixa puntuació: un zero.[20]

Negoci milonari[modifica]

“Estem pagant els materials biològics humans? Hi ha un preu o ha de ser sempre altruista? Segons quina compensació donem, estarem comprant aquesta voluntat”. I afegeix, “quan es posa preu al material biològic humà es fa que les persones més estigmatitzades siguin les donants”. Itziar de Lecuona, professora de la Universitat de Barcelona i sotsdirecto-ra de l’Observatori de Bioètica i Dret assenyala que la qüestió del preu és el tema clau[21]

Als Estats Units la sang ja és el mode de subsistència d’una part del segment més pobre de la població. A les zones frontereres amb Mèxic, el negoci ha generat un flux migratori específic d’anada i tornada per vendre sang a les farmacèutiques. A la ciutat texana d’El Paso proliferen els centres d’extracció de Grifols, fins a sis instal·lacions; és tan a prop de la frontera que s’hi pot anar a peu des de Ciudad Juárez (Mèxic). La remuneració fa que centenars de persones s’arrisquin a creuar la duana i tornar a Mèxic mitjançant la visa B-2 de turista, tot i que aquesta targeta no permet treballar ni rebre retribucions, i l’activitat és perseguida pels agents d’im-migració de Texas. A la Baixa Califòrnia, entre Tijuana i San Diego, es dona una situació similar. [...] Quan un potencial donant de plasma accedeix a un centre d’extracció, d’entrada, només es topa amb un guarda de seguretat, que li indica com funciona el sistema informàtic encarregat de fer el primer filtratge. Una computadora similar a un caixer automà-tic destria entre donants habituals i persones que ho fan per primer cop. Se’ls demana que introdueixin un docu-ment identificatiu i, després, responen a un qüestionari confidencial sobre els seus hàbits sexuals, de consum d’estupefaents, possibles al·lèrgies, historial mèdic, etc. Un cop superada la prova reben una targeta de l’em-presa Visa que, a partir d’ara, els autoritzarà l’accés a les instal·lacions, i on s’emmagatzemarà tota la infor-mació sanitària i comercial de la persona donant. Un cop feta l’extracció –entre 45 i 90 minuts amb la vena connectada a una màquina de bombeig que es queda amb el plasma i et retorna al cos la resta de components de la sang– s’ha de passar la Visa per un lector digital i automàticament es carreguen al compte els 25 o 30 dòlars de remuneració. La transacció comercial es pot repetir dues vegades a la setmana. Un recurs per a la supervivència d’entre 250 i 300 dòlars mensuals. La competència entre companyies per engrandir la plantilla de donants és ferotge i, a inicis de 2018, CSL Behring anuncia al seu web un increment de la retribució econò-mica, que xifra en els 400 dòlars mensuals per als nous donants. A més, ho complementen amb reclams del tipus: “Convenç un amic o familiar i t’emportes 30 dòlars extra”. Per fer més atractiva l’oferta et permeten anar-hi amb la tauleta o el portàtil per descarregar-te música i pel·lícules amb un wifi de banda ampla. A la pràctica, els centres de donació remunerada han esdevingut un lloc de subsistència per a persones excloses, amb un clar biaix racial –negres i hispanes–, i amb gran afluència d’alcohòliques i/o drogodependents. Durant trenta anys, però, un col·lectiu ha estat estigmatitzat a l’hora de fer donacions, altruistes o remunerades: els homes gais. Per aquest col·lectiu, la prohibició de donar sang es va fer extensiva tant als centres de donació d’empreses privades com als bancs de sang públics de Nova York o Florida. En aquest últim estat, després de la matança a una discoteca d’Orlando, es va aixecar la mesura, i a partir d’aleshores es permet fer-ho als homosexuals que certifiquin una relació sen-timental estable durant l’últim any. La connivència i els vincles comercials entre els bancs de sang públics i les empreses d’extracció privades –amb interessos contra-posats– ha portat a més d’un litigi judicial. És el cas de l’estat d’Oklahoma, on associacions de donants han denunciat davant dels tribunals la venda a empreses privades de bosses de plasma aconseguides mitjançant la donació altruista [..]

Avui dia, l’empresa Grifols manté un litigi amb les autoritats de l’Estat espanyol, a qui vol convèncer de les bondats de la retribució econòmica. Víctor Grifols, president de la companyia, ha manifestat en diverses ocasions que s’hauria de permetre la venda de plasma “com un ingrés extra per a les persones a l’atur”. Dels nou milions de litres de plasma que van recollir en l’exercici de 2016, la pràctica totalitat prové dels Estats Units, amb l’excepció de 100.000 litres amb origen a Alemanya. El director financer de l’empresa, Alfredo Arroyo, assegu-ra en relació amb els plans d’expansió: “Podria ser on la regulació ho permeti i l’entorn sigui favorable”. Seguint el model nord-americà, els ulls de l’empresa estan po-sats en indrets on la crisi hagi fet estralls. Un important percentatge de població a l’atur i amb elevats índexs de pobresa esdevindrien un entorn favorable. L’Estat espa-nyol, Grècia o Itàlia, al punt de mira.[22]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Grifols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Víctor Grifols, expresidente de la multinacional». La Provincia - Diario de Las Palmas. [Consulta: 23 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 «Los lamentos de Grifols se apagan gracias a EE UU» (en castellà). Cinco Días, 13-12-2012.
  4. «El Ibex 35 dice adiós al 2011 perdiendo un 13% de su valor | Estrategias de Inversión». [Consulta: 10 desembre 2019].
  5. elEconomista.es. «Grifols lidera las subidas (112,92%) y Bankia las caídas (89,12%) del IBEX - elEconomista.es» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2019].
  6. Fontgivell, Cristina «Grifols compra el gigante de EEUU Talecris y se sube al podio del sector» (en castellà). Expansión [Barcelona], 08-06-2010 [Consulta: 18 desembre 2016].
  7. Font, Marc. «Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-10-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  8. «Grifols compra el 35% de estadounidense Aradigm por 20 millones». La Vanguardia.
  9. «Grifols pasa a ser el primer accionista de TiGenix». La Vanguardia.
  10. elEconomista.es «Grifols adquiere el 60% del capital de Progenika Biopharma por 37 millones». El Economista.es.
  11. Redacción «Grifols compra el negocio de diagnóstico de Novartis» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-11-2013.
  12. (SANImarket), Alimarket Sanidad y Dependencia. «Grifols alcanza el 89% de Progenika - Noticias de Sanidad en Alimarket, información económica sectorial» (en castellà). Alimarket.es. [Consulta: 18 desembre 2016].
  13. EFE «Grifols cree que la presidencia de Trump no afectará a su actividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-12-2016.
  14. Grau, Xavier; Elena Freixa «Quan els lligams de sang es barregen amb el negoci». Ara Emprenem (Ara), 21-09-2014, p-38-39 [Consulta: 24 setembre 2014].
  15. País, Ediciones El «Grifols deja el cargo de consejero delegado a su hermano y a su hijo» (en castellà). EL PAÍS, 19-12-2016.
  16. «Annual Report 2016». Grifols. [Consulta: 23 febrer 2018].
  17. «Grifols compra el 49% de la americana Access Biologicas por 48 millones». La Vanguardia.
  18. «Grifols compra otro 40% de la tecnológica Kiro Robotics por 12,8 millones» (en castellà). Expansión.com.
  19. «Grifols compra una empresa alemanya per 220M€». Ara. [Consulta: 20 març 2018].
  20. «Grifols o cómo practicar la 'optimización fiscal' en Irlanda y EEUU» (en castellà), 29-07-2020. [Consulta: 1r agost 2020].
  21. Jesús Rodríguez, Controversia Ètica «https://directa.cat/app/uploads/2018/07/Directa-447.pdf». La Directa 447, 02-02-2018, pàg. 6 i 7.
  22. Rodriguez, Jesús «Sang de pobres, negoci milionari». La Directa, 02-02-2018, pàg. 5 i 6.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grifols