Grindelia robusta
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | gumweed herb (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Grindelia |
| Espècie | Grindelia robusta Nutt., 1840 |
La grindelia robusta és una espècie de planta medicinal asteràcia és planta nativa de les zones humides de Califòrnia
És una planta perenne amb la tija erecta ramificada, rodona i esponjosa que fa fins 80 cm d'alt,amb branques ascendents que acaben en una inflorescència. Les fulles són lanceolades de color verd clar, alternades i finament dentades. Els capítols florals són grocs, grans i terminals. El fruit és un aqueni.
Propietats[modifica]
- S'utilitzen les fulles i les flors seques.
- Conté fitosterols (grindelol), àcids grassos, alcohol cerílic, un alcaloide (grindelina), tanins gàlics i oli essencial; tanmateix, els seus principis actius més destacats són: una resina rica en diterpens (àcid grindelic) i àcids acetilènics; àcids fenòlics (p-hidroxibenzoic, vainílic, p-cumarínic); flavonoides (quercetol, luteolol, kaenferol) i saponines, que li confereixen acció antiespasmòdica, expectorant, antitusiva, balsàmica, antiinflamatòria, antiasmàtica, bactericida i vitamínica P.
- A Cuba es junta aquesta planta a l'estramoni per combatre l'asma en forma de cigarretes.
- En petites dosis és diürètic.
- Es fa servir en infeccions de las vies urinàries.
- Antiinflamatori indicat per l'artritis i reumatisme.
Taxonomia[modifica]
Grindelia robusta va ser descrita per Thomas Nuttall i publicat a Transactions of the American Philosophical Society, new series, 7: 314. 1840.[1]
- Grindelia camporum var. camporum Greene
- Grindelia camporum var. parviflora Steyerm.
- Grindelia paludosa Greene
- Grindelia procera Greene[2][3]
Referències[modifica]
- hierbamedicinal.es Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
