Pandèmia de grip de 1918

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grip espanyola)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentPandèmia de grip de 1918
Spanish flu hospital.png
Tipus pandèmia de grip
Data octubre 1918 - desembre 1920
Morts 100.000.000
Modifica dades a Wikidata
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919.

La grip espanyola (també coneguda com la "gran pandèmia de grip" o l'"epidèmia de grip de 1918") va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.[1][2] Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV va matar més de 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'11 mesos.[3]

Origen del nom de la pandèmia[modifica]

Aquest fenomen es va conèixer arreu del món com grip espanyola o la dama espanyola. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants que tenien por d'informar sobre la mort de treballadors, imposaven la censura sobre la premsa. Les forces aliades i l'eix central havien patit grans pèrdues a causa de la grip, però las parts en guerra restringien la informació per tal que l'enemic no se n'aprofités.

Espanya, com no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre la grip, especialment severa. Alguns autors apunten que a finals de la primavera de 1918, l'agència Fabra va enviar un teletip a Reuters informant que "una estranya forma de malaltia de característiques epidèmiques havia aparegut a Madrid. L'epidèmia és de caràcter benigne. No s'han registrar defuncions". Des d'aquest moment, es va anomenar grip espanyola. Noranta cinc anys després, encara que els viròlegs, epidemiòlegs i historiadors afirmen que no es va originar a Espanya, continua coneixent-se com a grip espanyola.[4]

Origen de la pandèmia[modifica]

L'origen de la pandèmia és desconegut. Els investigadors han suggerit la Xina, d'on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d'Amèrica. La migració podria estar relacionada amb el fet que el primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia fou la d'un soldat estatunidenc destinat a Camp Funston (Kansas), el 8 de març del 1918.[5] En les mateixes dates es van observar brots a Detroit, a Carolina del Sud; i a la presó de Sant Quintín, a Califòrnia. Per aquest motiu, els investigadors accepten les dades com a proves d'un origen americà de la pandèmia.

A partir d'aleshores, el virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. França va arribar entre l'abril i el maig de 1918. En el mateix període, va arribar a Espanya, Itàlia i Alemanya i al juny a la Gran Bretanya i després a Rússia. Va arribar al nord d'Àfrica al maig del 1918 i des d'allà fins a l'Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918. Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l'abril de 1919, essent la segona la més virulenta. Es calcula que a Barcelona hi va haver un 150.000 afectats.[6]

Símptomes[modifica]

Els símptomes més habituals de la grip espanyola són augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l'esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d'uns dies de repòs al llit. Però alguns malalts que mostraven signes d'infecció morien en 24 hores. Fins i tot, hi ha dades de gent que queia literalment morta i altres que morien després de dos o tres dies. La mort es produïa especialment per embassament dels pulmons, que s'omplien de la sang provocada per les hemorràgies. En general, aquests últims morien per una infecció secundària de pneumònia.

Molts dels qui van morir presentaven coloració blava als llavis, orelles, cara i dits de les mans i els peus, un síntoma anomenat cianosi i que està provocat per la falta d'oxigen.

Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien. La majoria tenien entre 20 i 40 anys, mentre que en altres pandèmies, les persones més afectades eren els infants i la gent gran. És possible que la gent gran de l'època presentés alguna immunitat adquirida a partir d'alguna infecció prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència.[7]

Referències[modifica]

  1. Kohn, G. Ch.. Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present. (en anglès), 2007. 
  2. Byrne, J.P.. Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues. Greenwood Publishing Group. 
  3. Echeverri Dávila, B. La gripe española. La pandemia de 1918-1919. Siglo XXI Editores. 
  4. Cartwright i Biddiss. Grandes pestes de la història. El Ateneo. 
  5. «The so-called "Spanish" flu', by JACKIE ROSENHEK |» (en anglès). Doctor's Review, Novembre 2005.
  6. «Grip». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 gener 2018].
  7. García-Robles, Inmaculada; Ruigrok, Rob W. «Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918» (en català). Mètode. Universitat de València, 16-05-2013. [Consulta: 5 gener 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandèmia de grip de 1918 Modifica l'enllaç a Wikidata