Groc de crom

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El cromat de plom, o groc de Paris, és un pigment groc actualment utilitzat en pintures, tintes d'impremta, laques i plàstics, entre altres.

Història[modifica]

Fabricat per primera vegada pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin el 1809 a partir d'unes mostres de crocoïta, un mineral vermell ataronjat compost per cromat de plom i descobert per Johann Gottlob Lehmann (1719-1767), metge, científic i geòleg alemany, el 1761 i per Peter Simon Pallas el 1770.

El pigment es va utilitzar fins al 1870, quan se'n va abandonar l'ús per tenir poca estabilitat i poca resistència a la llum. Es va recuperar a partir de 1918 quan, ja entrat el s.XX, la indústria química fou capaç de fabricar el pigment d'una forma cada cop més estable i resistent.

Composició[modifica]

El cromat de plom (PbCrO4) s'obté per precipitació en solucions de crom i plom.

Pb(NO3)2  + K2CrO4 ⇒ PbCrO4 + 2 KNO3

Pb2+ + CrO42- ⇒ PbCrO4

Toxicitat[modifica]

Com tots els pigments que contenen plom o crom, és un material tòxic i s'ha de prendre les precaucions adequades per utilitzar-lo amb seguretat.

Altres pigments de crom[modifica]

Vauquelin, a més a més de descobrir el seu ús com a pigment, també va utilitzar el cromat de plom per descobrir l'òxid de crom III (Cr2O3) o verd de crom, un altre pigment utilitzat en pintura i coloració de vidres.

Ús en la pintura[modifica]

Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques, aquarel·la i a la cola. En oli té un assecatge molt bo i una perfecte opacitat.

És inestable als àlcalis, àcids minerals, i gasos com els sulfur d'hidrogen i l'anhídrid sulfurós.

En presència de calç humida i amoníac es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).

Vincent van Gogh va utilitzar aquest pigment en els seus famosos gira-sols, que deuen el seu ‘misteriós i enigmàtic’ color a la descomposició del cromat de plom per efecte de l'exposició a la llum, convertint el groc brillant original en un to marró verdós brut.[1]

Combinacions amb altres pigments[modifica]

Amb pigments orgànics es pot reduir en òxid de crom (d'un color verdós). No s'ha de barrejar amb groc de cadmi ni amb pigments que continguin sofre, que l'ennegririen.

Referències[modifica]

  1. Doerner, Max.

Bibliografia[modifica]

  • Doerner, Max. Los materiales de pintura y su empleo en el arte (en castellà), 1921. 
  • Mayer, Ralph. Materiales y técnicas del arte (en castellà), 1993.