Groguet pudent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGroguet pudent
Tricholoma sulphureum Modifica el valor a Wikidata
Tricholoma sulphureum 031123w.jpg
Exemplar trobat a França Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnexat

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma sulphureum Modifica el valor a Wikidata
(Bull.) P. Kumm. 1871[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus sulphureus Bull. 1784
  • Agaricus sulphureus var. coronarius Pers. 1801
  • Agaricus sulphureus var. sulphureus Bull. 1784
  • Gymnopus sulphureus (Bull.) Gray 1821
  • Gyrophila sulphurea (Bull.) Quél. 1886
  • Gyrophila sulphurea var. sulphurea (Bull.) Quél. 1886
  • Tricholoma hemisulphureum (Kühner) A. Riva 1999
  • Tricholoma sulphureum var. coronaria (Pers.) Sacc. 1887
  • Tricholoma sulphureum var. coronarium (Pers.) Nuesch 1923
  • Tricholoma sulphureum var. eusulphureum Maire 1937
  • Tricholoma sulphureum var. pallidum Bon 1974
  • Tricholoma sulphureum var. sulphureum (Bull.) P. Kumm. 1871
  • Tricholoma sulphureum var. verrucosum Naveau 1923[1]
Làmines

El groguet pudent[2] (Tricholoma sulphureum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual desprén una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica.[3]

Etimologia[modifica]

Tricholoma sulphureum fou descrit per primera vegada el 1784 pel botànic francès Pierre Bulliard, el qual li va donar el nom d'Agaricus sulphureus, abans d'ésser col·locat en el gènere Tricholoma pel micòleg alemany Paul Kummer l'any 1871. El seu epítet, sulphureum, deriva del llatí i vol dir de sofre.[4]

Descripció[modifica]

És un bolet molt ben caracteritzat pel seu nom popular, ja que presenta una coloració groga i desprèn una olor poc agradable. Té el barret de color groc o groc de sofre, sovint més fosc al centre; és convex quan és jove i més aplanat en envellir, i mesura de 2 a 8 cm de diàmetre. La seua superfície és mat, llisa i seca. Les làmines estan força espaiades, són gruixudes i acaben tot just en arribar a la cama; presenten el mateix color groc de sofre del barret. La cama, igualment groga, és més o menys cilíndrica, amb la superfície recoberta de fines fibril·les longitudinals. La carn és del mateix color que la resta del bolet, escassa en el barret i de consistència fibrosa a la cama. Desprèn una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica. El sabor de la carn també és desagradable. El color de l'esporada és blanc i no amiloide, com a la resta d'espècies del gènere. Les espores, que es poden observar fent una preparació al microscopi, són força grosses, mesuren 9-12 x 5-7 µm, són llises i no presenten porus germinatiu. No hi ha cistidis.[3][5]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Es pot trobar de manera freqüent en boscos de planifolis, especialment sota faigs (Fagus sylvatica), alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus sp.), encara que també pot aparèixer sota coníferes (pins, avets), sobretot la varietat bufonium. Creix des de l'agost fins al desembre entre els 200 i els 1.800 m d'altitud.[3] És present a Europa (la Gran Bretanya -incloent-hi Escòcia[6] i Irlanda del Nord-,[7] els Països Baixos,[8] França,[7] Itàlia -la Llombardia, Sardenya, els Abruços, la Toscana, la Ligúria i l'Úmbria[9]-, Suïssa,[1] Finlàndia,[10] Astúries,[11] Palència,[12] Granada,[13][14] Catalunya -l'Alt Urgell,[15] la Vall d'Aran,[16] el Massís del Montseny[16] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró[17]- i Menorca[18] ), la Xina[19] i Nord-amèrica.[20][21]

Confusió amb altres espècies[modifica]

El bolet més semblant, i que és considerat com el seu doble, és el groguet o verderol (Tricholoma equestre). El verderol és una espècie comestible, motiu pel qual és força coneguda; se'n diferencia pel fet que desprèn una olor de farina, té les làmines molt més denses i creix en pinedes sorrenques.[22] El groguet pudent es troba sovint en la seua varietat bufonium, que se'n separa per tindre el barret de color de brunenc a brunenc violaci i per fructificar sota coníferes.[3]

Observacions[modifica]

És tòxic en cru perquè conté substàncies hemolítiques (una vegada cuit, és encara incomestible per raó del seu sabor gens agradable).[3] Els símptomes més comuns després de la seua ingestió són vòmits i trastorns gastrointestinals i neurològics.[23][24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life (anglès)
  2. Institut d'Estudis Catalans (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàgs. 175-176.
  4. Simpson D. P., 1979. Cassell's Latin Dictionary (5a. ed.). Londres: Cassell Ltd. Pàg. 883. ISBN 0304522570
  5. Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
  6. Atlas of Living Scotland Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  7. 7,0 7,1 PESI (anglès)
  8. Flora Agaricina Neerlandica (anglès)
  9. Funghi in Italia (italià)
  10. Finnish Fungi list (anglès)
  11. AsturNatura (castellà)
  12. Setas de la Montaña Palentina (castellà)
  13. Naturaleza Nazarí (castellà)
  14. Moreno, Baldomero i altres, 1996: Setas de Andalucía. Centro Andaluz del Libro S.A. Sevilla.
  15. Germain i Otzet, J. (ed.), 2004. Els sistemes naturals de la vall d'Alinyà. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Pàgs. 182 i 192. [1]
  16. 16,0 16,1 Maire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp. [2]
  17. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  18. Descobreix Menorca (català)
  19. Deng H., Yao Y. J., 2005. Revision of three species of Tricholoma reported from China. Mycotaxon 92: 77–84. ISSN 0093-4666.
  20. RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  21. Bessette A. E., Bessette A. R., Roody W. C., Trudell S. A., 2012. Tricholomas of North America.
  22. Haas H., 1969. The Young Specialist looks at Fungi. Burke. Pàg. 148. ISBN 0222794097
  23. Veselský J., Dvorák J., 1981. Über den Verlauf einer Vergiftung durch den Schwefelgelben Ritterling - Tricholoma sulphureum (Bull. ex Fr.) Kumm. Cĕská Mykologie (en alemany) 35: 114–15.
  24. Asociación Micológica El Royo (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groguet pudent