Safranera de l’alfals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grogueta)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSafranera de l’alfals
Colias croceus
0 Souci (♀) - Colias croceus - Boussu-lez-Walcourt (1a).JPG
Safranera de l'alfals (Colias croceus) libant.
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Pieridae
Gènere Colias
Espècie Colias croceus
(Geoffroy, 1785)
Nomenclatura
Sinònims
  • Colias croceus f. deserticola Verity, 1909
  • Colias croceus f. helice
  • Colias croceus f. helicina Oberthür, 1880
  • Colias croceus f. mediterranea Stauder, 1913
  • Colias edusa (Fabricius, 1787) (non Fabricius, 1777: preoc.)
  • Colias edusa f. obsoleta Grüber, 1929
  • Papilio croceus Fourcroy, 1785
  • Papilio edusa Fabricius, 1787 (non Fabricius, 1777: preoc.)
Modifica dades a Wikidata

La safranera de l’alfals (Colias croceus)[1] és una papallona diürna de la família Pieridae.[2]

Distribució[modifica]

La seva distribució geogràfica abasta tot el Mediterrani, inclosa l'Àfrica del nord, Europa (excepte l'extrem nord) i vastes regions d'Àsia.[3]

Morfologia i costums[modifica]

És una papallona de talla mitjana, que fa de 42 a 54 mm d'envergadura.[3] Té les ales de color groc viu i negre, amb zones nebuloses en què els dos colors es barregen. També té un puntet molt definit a cada ala. Els marges de la part superior de les ales són amples i de color negre. La part inferior és de color groc llimona. Hi ha varietats pàl·lides i blanques de la mateixa espècie.

Aquesta papallona viu als prats i camps oberts per sota dels 2.000 m d'altitud. Es passa el dia anant de camp en camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors del gènere Leontodon, anomenades "dents de lleó". Es troba de la primavera a la tardor i és molt comuna a l'estiu als Països Catalans.

Les erugues de la safranera de l'alfals són de color verd amb una franja groga longitudinal a cada costat. Mengen, preferentment, les fulles de plantes que sovint serveixen de farratge per al bestiar, com l'alfals, la corona de rei, la coroneta rosa (Securigera varia), diverses espècies de Vicia i el trèvol.

Referències[modifica]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. 3,0 3,1 Tshikolovets, Vadim V. Butterflies of Europe & the Mediterranean area (en anglès). Tshikolovets Publications, 2011. ISBN 978-80-904900-0-0.