Grooming

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Grooming consisteix en una sèrie d'actituds i actuacions enganyoses dutes a terme per part d’un adult per tal d'obtenir la confiança d’un menor d'edat i obtenir-ne favors sexuals. Qui exerceix el grooming s'anomena groomer. Alguns investigadors inclouen també les accions no enganyoses.[1] En alguns casos es pot, fins i tot, buscar la introducció del menor en el món de la prostitució.

En anglès, per a diferenciar-lo de l’acte de desparasitar d'animals, s'utilitza el nom de Child Grooming o Internet Grooming.

Procés del Grooming[2][modifica | modifica el codi]

Els danys al nen o nena que passen en la pornografia infantil i en el grooming, té una dimensió moral inherent. Aquest acte té a veure amb la vulnerabilitat en els nens, la qüestió dels danys, la innocencia infantil, i la vulnerabilitat dels drets individuals.[3]

Els depredadors sexuals tenen diverses eines a la seva disposició per a dur a terme els seus abusos sobre els nens malalts; la por, l'aïllament, l'energia, i el silenci són les principals tàctiques utilitzades pels abusadors. Una de les millors representacions de les tàctiques utilitzades pels agressors és la següent:

1- Orientació de la víctima: En aquesta fase, el depredador cerca les víctimes. El depredador sexual està en busca de vulnerabilitats, tals com discapacitats físiques o mentals, famílies monoparentals, baixa autoestima o necessitats emocionals.

2- Guanyar-se la confiança: Després que un depredador sexual hagi seleccionat a la seva víctima, aquests començaran a recopilar informacior sobre elles i col·locar-se en àrees on puguin captar l’atenció d’aquesta.

3- Omplir una necessitat: Buscarà maneres de passar temps a soles amb el nen, ja que ha trobat una manera de mantenir una relació de rutina amb la víctima (i els pares).

4- Abús sexual: L’abús sexual hi intervé quan són capaços d’aïllar les seves víctimes, i captar la curiositat d’aquestes.

5- Mantenir el control: En aquest cas, el depredador sexual intentarà de totes maneres mantenir a la víctima en silenci i disponibles per l’abús continuat. Això ho farà a través d’amenaces verbals o físiques.

Fases i claus per lluitar contra l'abús sexual a la xarxa[4][modifica | modifica el codi]

1- Prevenció

a. No proporcionar imatges o informacions compromeses.

b. Evitar el robament d’aquest element de força.

c. Mantenir una actitud proactiva respecte a la privacitat.

2- Enfrontament

a. No cedir al xantatge

b. Demanar ajuda

c. Avaluar la certesa de la possessió per part del depredador dels elements amb els quals es formula l’amenaça.

d. Limitar la capacitat d’acció de l’acusador. Pot ser que hagi aconseguit accés a l’equip o tingui les claus personals. Per a preveure això:

i. Realitzar una revisió total per evitar malware de l’equip i canviar després les claus d’accés.

ii. Revisar i reduir les llistes de contactes, així com la configuració de les opcions de privacitat de les xarxes socials.

iii. A vegades, pot ser encertat canviar de perfil, o fins i tot d’àmbit de relació a la Xarxa.

3- Intervenció

a. Analitzar en quines il·legalitat ha incorregut l’abusador i quines poden ser provades.

b. Buscar i recopilar les proves de l’activitat delictiva.

c. Formular una denúncia.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Campari, 2015, p. 68.
  2. «THE GROOMING PROCESS – HOW SEXUAL PREDATORS CON YOU AND YOUR CHILD». [Consulta: 30 març 2016].
  3. Ost, Suzanne. Child Pornography and Sexual Grooming, 2009. 
  4. Flores Fernández, Jorge. «Decálogo para combatir el grooming y el acoso sexual de menores». [Consulta: 30 març 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]