Llista d'organitzacions de l'activisme pedòfil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Símbol en forma de papallona que representa la pedofília. Està format per quatre cors: un de gran i blau per a l'home, un de gran i rosa per a la dona, un de petit i blau per al nen i un de petit i rosa per a la nena. És utilitzat per associacions de defensa dels pedòfils de tot el món.

Les organitzacions de l'activisme pedòfil són aquelles associacions creades a l'entorn del moviment activista pedòfil amb l'objectiu d'informar la societat sobre la pedofília, fomentar la investigació objectiva sobre la sexualitat infantil[1] i promoure el debat per tal d'aconseguir l'acceptació social de la pedofília i la legalització de les relacions sexuals consentides entre adults i menors.[2][3]

A mitjans dels setanta el nucli de l'activisme es trasllada durant un curt període al Regne Unit i els EUA. El 1974 es crea a Escòcia Paedophile Information Exchange (PIE), amb Tom O'Carroll de president.[4] El 1978, després d'una batuda contra els pedòfils a Revere (Massachusetts), es funda a Boston (EUA) la North American Man/Boy Love Association (NAMBLA), que es converteix en l'organització pedòfila més important i nombrosa del món i rep el suport d'Allen Ginsberg.[5]

A partir del final dels setanta als EUA i de l'inici dels vuitanta es creen algunes de les organitzacions pedòfiles més importants d'Europa, com Martijn (1982) als Països Baixos i la Danish Pedophile Association (1984) a Dinamarca. A l'inici dels noranta es crea als Països Baixos Internacional Pedophile and Child Emancipation (IPCE), de vocació principalment informativa.[6]

Algunes associacions pedòfiles, com la NAMBLA, Martijn i Project Truth, van pertànyer a l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes des dels seus inicis i fins al 1994, any en què aquesta organització decideix expulsar-les de les seves files.[6]

El 2012 els tribunals neerlandesos van il·legalitzar l'associació Martijn perquè «les activitats i les idees de l'associació són contràries a l'ordre públic i la moral».[7] En l'actualitat, l'única associació pedòfila amb existència oficial és la NAMBLA.

Organitzacions per països[modifica]

Heus aquí una llista per ordre alfabètic de diferents organitzacions de l'activisme pedòfil d'Europa i els Estats Units. No s'hi inclouen grups de debat i de suport a l'activisme pedòfil com Free Spirits, Youth Attracted Network International, GLgarden o Christian Boy Love Forum.

Alemanya[modifica]

  • Aktion Freis Leben (AFL).[8] Extinta?
  • Arbeitskreis Päderastie-Pädophilie (AKP). En actiu al començament dels vuitanta.[4]
  • Deutsche Studien und Arbeitsgemeinschaft Pädophilie (DSAP). En actiu entre final dels setanta i començament dels vuitanta.[8]
  • Fach und Selbsthilfegruppe Paedophilie.[8] Extinta?
  • Indiannekomune. Autodefinida com una "comuna d'alliberament sexual dels infants", va ser molt activa als setanta i vuitanta. Avui podrien quedar alguns grups locals en actiu.[4]
  • Kinderfrühling.[9]
  • Pädoguppe, Rat und Tat-Zentrum.[8] Extinta?
  • Krumme 13 (K13). 1993-2003.[10][11]

Austràlia[modifica]

  • Australian Man/Boy Love Association (AMBLA).[8]

Bèlgica[modifica]

  • Dokumentatieidients Pedofilie (DSAP).[4] Extinta?
  • Centre de Recherche et d'Information sur l'Enfance et la Sexualité (CRIES). 1982-1986. Fundat per Philippe Charpentier. Va publicar la revista L'Espoir. Va desaparèixer definitivament el 1988 amb la condemna dels seus principals membres.[12]
  • Fach Und Selbsthilfegruppe. Fundat a l'inici de la dècada de 1990.[4] Extint?
  • Stiekum.[4] Extinta.
  • Studiegroep Pedofilie.[4] Extinta.

Dinamarca[modifica]

  • Danish Pedophile Association (DPA). 1985-2004. Va ser una de les associacions pedòfiles més importants i nombroses d'Europa.[4][13] Extinta.

Estat francès[modifica]

  • Groupe de Recherche pour une Enfance Différente (GRED). 1979-1987. Va publicar el butlletí Le Petit Gredin.[4]

Estats Units[modifica]

  • Childhood Sesuality Circle (CSC). Fundada el 1975 a San Diego (Califòrnia) per un seguidor de Wilhelm Reich.[4] Extinta a mitjans dels vuitanta.
  • North American Man/Boy Love Association (NAMBLA). 1978-actualitat. És l'associació pedòfila més important del món i l'única amb existència oficial en l'actualitat. Coordina un programa d'assistència als pedòfils empresonats i les seves famílies, administra un lloc web i publica la revista NAMBLA Bulletin.[8][14]
  • Pedophile Information Society.[8] Extinta?
  • Project Truth. Va ser una de les organitzacions expulsades de la ILGA el 1994.[6] Extinta.

Itàlia[modifica]

  • Gruppo P. Fundada el 1989 per Francesco Vallini, redactor de la revista gai Babilonia que va passar tres anys a la presó acusat d'associació criminal.[15] Va publicar el butlletí Corriere del pedofili.[16] Extinta.

Noruega[modifica]

  • Norwegian Pedophile Group (NAFP). Va arribar a estar inscrita en la federació d'associacions nacionals homosexuals. En ser expulsada va passar a la clandestinitat.[4]

Països Baixos[modifica]

  • Enclave Kring. Primera associació de l'activisme pedòfil, dedicada a l'estudi científic de la pedofília. Extinta.
  • International Pedophile and Child Emancipation (IPCE). Fundada a l'inici de la dècada de 1990. El seu lloc web aplega nombrosos treballs acadèmics sobre la pedofília.[6] En actiu.
  • Martijn (1982-2012). Va ser l'associació pedòfila més important d'Europa i la més nombrosa del món després de la NAMBLA. El 2012 va ser il·legalitzada pels tribunals neerlandesos, tot adduint que «les activitats i les idees de l'associació són contràries a l'ordre públic i la moral».[7]

Quebec[modifica]

  • Coalition Pédophile Quebecois.[8]

Regne Unit[modifica]

  • Paedophile Action for Liberation (PAL). 1974-?[4] Extinta.
  • Paedophile Information Exchange (PIE). 1974-1984. Va ser una associació anglesa de l'activisme pedòfil, fundada el 1974 i dissolta el 1984.[4]

Suïssa[modifica]

  • Schweizerische Arbeitsgemeinschaft Pädophile (SAP).[4] Extinta.

Subgrups[modifica]

Alemanya[modifica]

  • AG-Pädo. Grup de suport fundat el 1991 al si de l'associació gai Arbeitsgruppe des Bundesverbandes Homosexualität (BVH). Després de la dissolució del BVH el 1997, va passar a formar part d'Arbeitsgemeinschaft Humane Sexualität (AHS).[17][8] En actiu.

Països Baixos[modifica]

Referències[modifica]

  1. Whitfield, Charles L.; Silberg, Joyanna; Jay Fink, Paul. Misinformation concerning child sexual abuse and adult survivors (en anglès). Londres: Routledge, 2001, p. 123 [Consulta: 6 gener 2012]. 
  2. Riegel, David. Understanding loved boys and boylovers (en anglès). Philadelphia: SafeHaven Foundation Press, 2000. 
  3. De Young, Mary «The indignant page: techniques of neutralization in the publications of pedophile organizations» (en anglès). Child Abuse & Neglect, Vol. IV, núm. 12, 1988, pp. 583-591.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Santiago, Pablo. «Colectivos a favor de la pedofilia». A: Alicia en el lado oscuro (en castellà). Madrid: Imagine, 2004, pp. 387-391. ISBN 84-95882-46-9. 
  5. Jacobs, Andreas «Allen Ginsberg's advocacy of pedophilia debated in community» (en anglès,). Intermountain Jewish News, 21-06-2006.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Documentos sobre pornografía infantil en internet, Instituto Interamericano del Niño, la Niña y Adolescentes.
  7. 7,0 7,1 Rechter verbiedt pedoclub Martijn (en neerlandès). Volkskrant.nl, 2012-6-27.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 Fonseca, Suheyla «Um olhar crítico sobre o ativismo pedófilo» (en portuguès). Revista da Faculdade de Direito de Campos, núm. 10, juny 2007 [Consulta: 17 novembre 2012].
  9. Duraz, Serge. "En Allemagne". Le Petit Gredin, GRED, núm. 3 (estiu 1983). (DSAP)
  10. « SEXUALITÄT: Unter der Gürtellinie » (en alemany), Der Spiegel, 3-12-2001.
  11. "Pädophile wollen mit Vereinsgründung noch warten" (en alemany). Die Welt, 3-2-2002.
  12. «Les réseaux pédo-criminels en Belgique avant l'affaire Dutroux» (en francès). Françoise Van De Moortel. [Consulta: 17 novembre 2011].
  13. Sex offenders without Borders (anglès), Save the Children, 2009.
  14. Jenkins, Philip. Decade of Nightmares: The End of the Sixties And the Making of Eighties America (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2006, p. 124. ISBN 0195178661. 
  15. Andriette, Bill «Human Rights Wrongs» (en anglès). The Guide, juliol 1998 [Consulta: 11 gener 2012].
  16. «Il " gruppo P " reclutava i bambini» (en italià). Corriere della Sera, 15-07-1993. [Consulta: 11 gener 2012].
  17. Bundschuh, Claudia: Pädosexualität (en alemany). Opladen: Leske + Budrich, 2001. ISBN 3-8100-2930-0