Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària  |
| Forma jurídica | associació voluntària |
L'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) és el nom que adoptà el Grup Català de Sociolingüística l’any 2006 i que fou vigent fins al 2008 quan passà a anomenar-se Societat Catalana de Sociolingüística[1] abans d'integrar-se com a societat filial a l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
Història[modifica]
Nasqué amb el nom de Grup Català de Sociolingüística,[3][1] i es manifestà per primera vegada a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada) el 1973, constituint-se arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto (agost, 1974), a impuls de Lluís Vicent Aracil, un dels organitzadors del Congrés, on es van presentar diferents comunicacions relacionades amb la problemàtica sociolingüística de la llengua catalana. La seva creació reflectia l'interès, en el moment que s'albirava un canvi democràtica del país, per organitzar una sociolingüística transformadora i participativa, que formés part d'un moviment històric més vast i alhora pogués ésser avantguarda de la sociolingüística arreu del món.L'antic Grup Català de Sociolingüística es manifestà per primera vegada a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada de Conflent) per l'agost de 1973 i es constituí arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto (agost, 1974), a impuls de Lluís V. Aracil, un dels organitzadors del Congrés, on es van presentar diferents comunicacions relacionades amb la problemàtica sociolingüística de la llengua catalana. La seva creació reflectia l'interès, en el moment que s'albirava un canvi democràtic del país, per organitzar una sociolingüística transformadora i participativa, que formés part d'un moviment històric més vast i alhora pogués ésser avantguarda de la sociolingüística arreu del món.
El 24 d'abril de 1981 s'aprovaren els primers Estatuts de l'entitat. En aquell moment de legalització de l'associació, els divuit membres fundadors foren: Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Domènec J. Bernardó, Helena Calsamiglia, Jordi Carbonell, Lluís Creixell, Joan Fuster, Francesc Gimeno, Lluís López del Castillo, Joan Martí, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig, Modest Reixach, Joaquim Torres, Teresa Turell, Francesc Vallverdú i Gerard Vassalls.
Antoni Badia i Margarit, Francesc Vallverdú i Emili Boix i Fuster han estat els tres primers presidents de l'associació i actualment ho és Joaquim Torres. La Junta actual de l'entitat es completa amb Vanessa Bretxa (secretariat), Josep Manel Ballarín (tresoreria), Brauli Montoya i Albert Fabà (vocals).
L'ASOLC és un lloc de confluència de persones, que des de diferents disciplines (sociologia, lingüística, antropologia, psicologia, dret, ciència política, història…) descriuen i volen canviar la realitat social de les llengües. L'ASOLC ha organitzat, des de la seva creació, debats i seminaris sobre tot tipus d'aspectes sociolingüístics, tant per especialistes del país com d'arreu. Membres destacats de l'ASOLC van col·laborar en l'àmbit de llengua del Congrés de Cultura Catalana (1977-1978) i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). La revista de l'ASOLC és l'anuari Treballs de Sociolingüística Catalana, que es publica des del 1977. L'associació, des del 1991, compta amb un representant en el Consell Social de la Llengua Catalana, creat per la Generalitat de Catalunya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.