Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats

Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats
	(en) Group for the Technical Coordination and Defence of Independent Groups and Members
Dades
Nom curt	CDI
Tipus	grup polític del Parlament Europeu
Ideologia	radicalisme ; nacionalisme ; progressisme
Alineació política	transversal
Història
Creació	17 juliol 1979
Data de dissolució o abolició	23 juliol 1984
Reemplaçat per	Grup de l'Arc de Sant Martí
Governança corporativa
Parlament Europeu (1979)	11 / 410
Parlament Europeu (1984)	12 / 434
Altres
Color

El Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats (CDI) va ser un grup tècnic polític heterogeni del Parlament Europeu que va operar a la I legislatura, entre 1979 i 1984. Es va constituir després de les eleccions al Parlament Europeu de 1979 amb 11 eurodiputats de 4 estats membre de la Comunitat Econòmica Europea i no es va constituir a la següent legislatura.^[1]^[2]^[3]

Història

El Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats es va formar a la finalització de les eleccions al Parlament Europeu de 1979 per la I legislatura del Parlament Europeu.^[4] Es tractava d'una coalició de partits que anava des del centre fins a l'extrema esquerra i que no estaven alineats amb cap de les principals federacions internacionals de partits. El 1984, en la constitució de la II legislatura, la majoria dels membres del CDI es van unir al Grup de l'Arc de Sant Martí.^[1]^[2]

El grup era una aliança bastant diversa, i això es va reflectir en les seves cadires que incloïen el membre del Partit Radical italià Marco Pannella, el republicà irlandès de línia dura Neil Blaney i l'euroescèptic danès Jens-Peter Bonde.^[3] El 13 de desembre de 1983 es va unir al grup el diputat britànic Michael Gallagher del Partit Socialdemòcrata, que anteriorment era membre del Partit Laborista i formava part del Grup Socialista Europeu.^[5]

Presidents del grup

La presidència del grup era compartida i rotatòria entre els partits que en formaven part. Hi van ser part, en algun moment de la legislatura, Marco Pannella i Emma Bonino del Partit Radical, Maurits Coppieters d'Unió del Poble, Neil Blaney d'Independents Fianna Fáil i Jens-Peter Bonde, Sven Skovmand i Else Hammerich del Moviment Popular Contra la UE.

Membres del grup

El Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats només va existir durant la I legislatura del Parlament Europeu i va tenir a la constitució 11 eurodiputats de 6 partits polítics, sumant-se un més durant la legislatura per acabar amb 12 membres de 7 partits polítics.^[6]

Històric d'eurodiputats

En la I legislatura, el Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats va tenir la següent composició:^[6]

Període	Legislatura	Inici de legislatura	Final de legislatura
1979-1984	I legislatura del Parlament Europeu	11 / 410	12 / 434

Partits membre

A més, hi van formar part els següents partits polítics:^[6]

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	Període
Bèlgica	Unió del Poble	Volksunie	1979-1984
Dinamarca	Moviment Popular Contra la UE	Folkebevægelsen mod EU	1979-1984
Irlanda	Independent Fianna Fáil	Independent Fianna Fáil	1979-1984
Itàlia	Democràcia Proletària	Democrazia Proletaria	1979-1984
	Partit d'Unitat Proletària pel Comunisme	Partito di Unità Proletaria per il Comunismo	1979-1984
	Partit Radical	Partito Radicale	1979-1984
Regne Unit	Partit Socialdemòcrata	Social Democratic Party	1983-1984