Vés al contingut

Grupo 7

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaGrupo 7
Fitxa
DireccióAlberto Rodríguez Librero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióRafael Cobos López i Alberto Rodríguez Librero Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJulio de la Rosa Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPelayo Gutiérrez i Nacho Royo-Villanova Modifica el valor a Wikidata
FotografiaÁlex Catalán Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé M. G. Moyano
ProductoraAtípica Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSevilla Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblzproducciones.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1924277 The Movie Database: 98582 Filmaffinity: 712741 Allocine: 193254 Allmovie: v560783 TCM: 866248 Modifica els identificadors a Wikidata

Grupo 7 s una pel·lícula espanyola de 2012 de gènere policíac, dirigida per Alberto Rodríguez.

Sinopsi

[modifica]

El Grup 7 és una unitat policial que té com a objectiu netejar de droga els carrers del centre de Sevilla en els anys previs a la inauguració de l'Expo 92. Els seus mètodes inclouen des del poc ètic fins a l'obertament il·legal.

El Grup 7 el componen: Ángel (Mario Casas), un aspirant a inspector; Rafael (Antonio de la Torre), de mitjans expeditius; Mateo (Joaquín Núñez), veterà i sorneguer, i Miguel (José Manuel Poga).[1] Ángel és l'únic que, per la seva joventut, s'ha educat ja en democràcia. Els altres tres van començar la seva carrera policial sota l'antiga dictadura franquista.[2]

Entre Ángel i Rafael sorgirà una estranya comprensió i acabaran semblant-se l'u a l'altre més del que haguessin imaginat mai. Ángel transita, cada vegada amb més soltesa, pel camí de l'ambició i dels excessos policials, mentre que alguna cosa a l'interior de Rafael es transforma gràcies a l'amor inesperat de la bella i enigmàtica Lucía. El joc de traïcions, lleialtats i sentiments es complicarà a mesura que el Grup 7 acumula èxits i condecoracions.

Relació amb fets reals

[modifica]

El guionista de la pel·lícula, Rafael Cobos, afirma que no està "basada en fets reals, encara que beu de l'entorn que ens envolta."[3] Es va inspirar en el sumari judicial d'un cas de corrupció en la Policia Nacional de Sevilla.[2]

El personatge de Marisa Morales, periodista de Diario del Sur que denuncia els excessos del Grup 7, està inspirat en la periodista real Rosa María López, de Diario 16 d'Andalusia. Segons ella, els fets narrats en la pel·lícula corresponen més aviat al Grup 10 de la Brigada de Seguretat Ciutadana i no tant al Grup 7 i la prostituta anomenada "la Caoba" en la pel·lícula evoca a "la Chari" real, el germà de la qual va ser assassinat. L'assetjament sofert per López va ser, segons les seves declaracions, més greu del mostrat en la pel·lícula.[4]

Els dos personatges principals estan inspirats en policies reals membres del Grup 10: Ángel (Mario Casas) correspon a Domingo Delgado mentre que Rafael (Antonio de la Torre) reflecteix el cap del grup, José Robles.[5][2] Tots dos van ser investigats pels seus mètodes, van ingressar a la presó i finalment van ser absolts.[5][6]

Repartiment

[modifica]

Palmarès cinematogràfic

[modifica]
XXVII Premis Goya[7]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Nominada
Millor director Alberto Rodríguez Nominat
Millor actor protagonista Antonio de la Torre Nominat
Millor actor de repartiment Julián Villagrán Guanyador
Millor actriu revelació Estefanía de los Santos Nominada
Millor actor revelació Joaquín Núñez Guanyador
Millor guió original Alberto Rodríguez
Rafael Cobos López
Nominats
Millor música original Julio de la Rosa Nominat
Millor fotografia Álex Catalán Nominat
Millor muntatge José M. G. Moyano Nominat
Millor direcció artística Pepe Domínguez del Olmo Nominat
Millor direcció de producció Manuela Ocón Nominada
Millor disseny de vestuari Fernando García Nominat
Millor maquillatge i perruqueria Yolanda Piña Nominada
Millor so Daniel de Zayas Ramírez
Nacho Royo-Villanova
Pelayo Gutiérrez
Nominats
Millors efectes especials Juan Ventura Nominat
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[8]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Nominada
Millor director Alberto Rodríguez Nominat
Millor actor Antonio de la Torre Guanyador
Millor actor secundari Julián Villagrán Guanyador
Millor actriu revelació Estefanía de los Santos Nominada
Millor actor revelació Joaquín Núñez Guanyador
Millor guió original Alberto Rodríguez
Rafael Cobos López
Nominats
Millor música Julio de la Rosa Nominat
Millor fotografia Álex Catalán Nominat
Millor muntatge José M. G. Moyano Nominat
Fotogramas de Plata 2012.[9]
Categoria Persona Resultat
Millor actor Mario Casas Guanyador
Millor actor Antonio de la Torre Nominat

Referències

[modifica]
  1. Mario Casas vuelve al cuerpo de Policía
  2. 2,0 2,1 2,2 Gallego Espina, José «‘Grupo 7’ o la ‘mafia policial' que limpió la Sevilla pre-Expo». El Correo de Andalucía, 27-03-2012 [Consulta: 25 febrer 2013].
  3. «“Grupo 7 no está basada en el Grupo 10 de Sevilla”», 27-01-2013. Arxivat de l'original el 27 de febrer de 2013. [Consulta: 25 febrer 2013].
  4. Ella destapó al verdadero Grupo 7
  5. 5,0 5,1 Pereira, María Jesús «El policía que inspiró «Grupo 7»: «No me veo reflejado con Mario Casas»». ABC de Sevilla, 13-01-2013 [Consulta: 25 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  6. Petit, Quino «“Fuimos una máquina contra la droga”». El País, 29-04-2012 [Consulta: 25 febrer 2013].
  7. Grupo 7 al web dels Goya
  8. «Medallas CEC 2012». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-01-23. [Consulta: 3 abril 2016].
  9. Gala de los Premios Fotogramas de Plata 2012, Europa Press, 12 de març de 2013