Grups de Defensa de la Llengua

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióGrups de Defensa de la Llengua
Dades bàsiques
Tipus entitat organització sense ànim de lucre
Història
Fundació 1982
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

Grups de Defensa de la Llengua (GDL) fou una organització d'activisme lingüístic i cultural català lligat a l'independentisme català, creada el 1982. Pretenia donar una resposta més compromesa en l'ús públic del català que la que, segons ells donava la Crida a la Solidaritat, ja que es comprometien més en la lluita política i les mobilitzacions independentistes.[1] El nucli inicial era format per mestres i professors d'universitat com Enric Larreula, Blanca Serra i Puig, Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç, Jordi Solé i Camardons, Josep Maria Nadal, Enric Montaner, Josepa Huguet, Josep Inglès, Montserrat Cassanyes, Maria Conca, Antoni Ibàñez, Francesc Moll i Montserrat Bayà. L'àrea d'influència inicial dels GDL fou el conjunt dels Països Catalans, amb nuclis especialment dinàmics al Barcelonès, el Vallès, Garraf-Penedès, Segarra-Urgell-Segrià i l'Horta de València.

Alguns dels seus membres van redactar el 1979 un manifest anomenat Una nació sense estat, un poble sense llengua, conegut també com a Manifest d'Els Marges, que era un crit d'alerta davant la política lingüística d'aleshores i els perills de desaparició del català.[1] Molts dels seus membres s'acabaren integrant en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut. El seu testimoni fou aplegat per altres organitzacions com Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua i la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fernàndez Calvet, Jaume. Terra Lliure (1979-1985). Barcelona: editorial El Llamp, 1986, pàg. 114 (col·lecció La Rella). ISBN 84-86066-77-8. 

Enllaços externs[modifica]