Gruta Casteret

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaGruta Casteret
Cascada helada de la cueva de Casteret - WLE Spain 2015.jpg
Tipologia cova
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Aragó
Província província d'Osca
Municipi Fanlo

42° 41′ 06″ N, 0° 01′ 57″ O / 42.6851°N,0.032455°O / 42.6851; -0.032455
Modifica dades a Wikidata

La gruta Casteret, també coneguda com a gruta Gelada de Casteret, és una cova calcària de gel, localitzada al Pirineu aragonés, dins del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Descoberta l'any 1926 per Norbert Casteret, és coneguda per la seua Sala Gran, la qual té un llac congelat d'uns 2,000 metres quadrats, les seues formacions de gel, i per una paret de gel d'uns 20 metres en una segona sala.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Gruta de Casteret

El Gruta Casteret està situada a la part superior d'una tartera a 670 metres ESE de la Bretxa de Rotllà, i té un impressionant porxo d'entrada d'uns 50 metres d'ample, i 15 metres d'alt. Després de 60 metres de passadís s'obre la Sala Gran amb el terra cobert de gel, d'aproximadament 70 metres de llarg, 60 metres d'ample, i 4 metres d'alt. El terra és un llac congelat, de gel clar, amb una superfície d'uns 2,000 metres quadrats. Grans columnes de gel dominen el final de la cavitat. A l'esquerra de l'estança hi han l'obertura a la Sala Maude amb una paret de gel de 20 metres anomenada Niàgara.[1]

Més enllà de la Sala Gran, el terra de gel dóna accés a un passadís principal que condueix després de 120 metres i ascendir-ne altres 3 metres que emergeix a un lapiaz en la superfície. La vista general de Casteret mostra un corredor que s'estén per uns 100 metres més, però que no són accessibles.[2]

Una tercera entrada, el Puits Florence, hi és en la plana per sobre de la cova. Té una profunditat de 60 metres, amb els darrers 50 metres a través d'un pou que entra a la Sala Gran.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

A la cova van entrar per primera vegada la família Casteret (Norbert Casteret, la seua mare, la seua muller, i el seu germà) al juliol de 1926 quan van explorar la major part del passadís principal. Ell i la seua muller hi van tornar al setembre de 1926.[2][4] La Sala Maude va ser descoberta i explorada l'agost de 1950 per Casteret i les seues filles Maude i Gilberte.[2] La tercera entrada, el Puits Florence, fou descendida l'agost de 1975 pel Club Martel.[5]

Geologia i Formació[modifica | modifica el codi]

El Gruta Casteret es va formar al Cretaci calcari.[6] El gel de la Sala Gran s'ha format com a resultat de l'aire fred que flueix a través de les galeries, amb àrees que contenen aigua.[7] El gel més profund es considera que és molt vell, i possiblement un reducte d'un període fred del Quaternari.[5] El volum de gel en la Sala Gran ha minvat des de la seua descoberta. L'any 1950 l'entrada a Sala Maude es feia arrossegant-se pel pis de gel per un espai d'aproximadament 30 centímetres d'alt. El 1988 el buit era de 150 centímetres d'alt arran del pis de gel.[8]

Accés[modifica | modifica el codi]

Tancat que barra el pas a la cova

L'accés està controlat pel Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Una reixa ha estat aixecada dins de l'entrada, i un avís prohibeix accés al visitant esporàdic. Com a màxim permeten l'accés de dos grups de fins a 6 espeleòlegs durant quatre dies al mes.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. St. Pierre (2007)
  2. 2,0 2,1 2,2 St. Pierre (2007), pp. 5
  3. St. Pierre (2007), pp. 16
  4. Casteret (2007)
  5. 5,0 5,1 St. Pierre (2007), pp. 10
  6. "A look at the geology in the Geopark".
  7. Casteret (1950), pp. 133
  8. St. Pierre (2007), pp. 17–18
  9. "Gruta Helada de Casteret".
  10. "Plan Rector de Uso y Gestion (PRUG) del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido y Su Zona Perifeérica de Protección" (PDF).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Casteret, Norbert (1950). Ten Years Under the Earth. London: Readers' Union. pp. 122–133. 
  • St. Pierre, David (2007). Grotte Casteret. Great Hucklow, Buxton: British Cave Research Association. ISBN 0900265329.