Guàrdia de Ferro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol de la Guàrdia de Ferro.

La Guàrdia de Ferro ( en romanès: Garda de Fier ) fou un moviment d'extrema dreta romanès que va existir a la primera meitat del segle XX.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1910. Es crea el Partit Democràtic Nacional (PDN) dirigit per Nicolae Iorga i A.C. Cuza (aquest darrer un violent antisemita)
  • 1919. Es crea a Iasi la Guàrdia de la Consciència Nacional, una organització paramilitar nacional socialista. Entre els seus fundadors hi ha C.Z. Codreanu i C. Pancu (aquest darrer serà el cap de l'organització)
  • 1920. El PDN es fracciona i els dissidents dirigits per Cuza creen el Partit Nacional Demòcrata Cristià (PNDC)
  • 1921. Es crea el Moviment Nacional Feixista Italo-ròmanès (NIRFM), dirigit per Elena Bacaloglu, d'orientació mussoliniana.
  • 1921. Es crea el Feix Nacional Romanès (NRF), dirigit per Titus Vifor, amb influència a Moldàvia, Bukovina, i el Banat.
  • 1922. Cuza i N.C. Paulescu creen la Unió Nacional Cristiana (NCU), organització violenta antisemita, amb l'esvàstica com emblema. La NCU estableix llaços amb l'organització terrorista muniquesa "Consul".
  • 1923. NIRFM i NRF es fusionen donant origen al Moviment Nacional Feixista, sota el model del feixisme italià i de l'organització "Acció Francesa" de França. La fusió provoca una escissió en el NRF.
  • 1923. Formació de la Lliga de Defensa Nacional Cristiana (LANC), per A.C. Couza. Poc després se li uneix el PNDC.
  • 1923. C.Z. Codreanu i altres membres de la LANC preparen atacs antisemites, però són descoberts per les autoritats.
  • 1924. El prefecte de Policia de Iasi, Constantin Manciu, un liberal, és assassinat per C.Z. Codreanu. L'assassí és absolt.
  • 1927. Dissidents de la LANC funden la "Legió de l'Arcàngel Miquel," que des de 1930 serà anomenada "Guàrdia de Ferro i des de 1935 "Totul petru tara" (Tot per la pàtria).
  • 1927. La dividida LANC només obté 52.800 vots a les eleccions.
  • 1928. En noves eleccions la LANC només obté 32.154 vots.
  • 1931. En les eleccions d'aquest any la LANC obté 113.863 vots (3,89%) i 8 escons en el Parlament. Les mateixes eleccions donen 34.183 vots a la Guàrdia de Ferro.
  • 1932. La LANC obté 150.071 vots (5,4%) i 7 escons en el Parlament.
  • 1933. Creació del Comitè Nacional Antifeixista.
  • 1933. Dissolució de la Guardia de Ferro, que tenia 45 organitzacions departamentals i 18 diaris (amb una circulació de 35.000 exemplars), i gaudia del suport d'alguns joves intel·lectuals.
  • 1935. S'estableix l'organització feixista "Front Romanès", sota la direcció de A. Vaida Voievod, separat del Partit Nacional Camperol.
  • 1935. Creació de l'organització feixista Partit Nacional Cristià (NCP), mitjançant la fusió de la LANC de A.C. Cuza, i el Partit Nacional Agrari, de Octavian Goga.
  • 1937. Pacte de no-agressió electoral entre els líders del NCP i de la Guardia de Ferro. Si afegeixen el grup liberal de Georges Bratianu i la Unió Agrària de Constantin Argetoianu. El Partit Comunista denuncia el pacte però dóna suport a nivell local al Partit Nacional Agrari. En les eleccions la Guardia de Ferro obté 478.378 vots, el 15,58% del total.
  • 1938. C.Z. Codreanu i altres líders de la Guardia de Ferro són arrestats i sentenciats a diverses penes de presó.
  • 1938. Hitler demana al rei Carol II (Carles II de Romania) alinear Romania amb la política del III Reich i entregar el poder a la Guardia de Ferro. Carol II però s'hi oposa i fa executar a C.Z. Codreanu i altres 12 líders.
  • 1939. El primer ministre Armand Calinescu és assassinat per legionaris. S'incrementa la repressió contra la Guardia de Ferro.
  • 1940. Els membres de la Guardia de Ferro detinguts en camps són alliberats. Es forma el govern de Gigurtu amb Mihail Manoilescu com a ministre de l'Interior i amb Horia Sima, líder de la Guardia de Ferro, dins el govern. El govern Gigurtu va aprovar legislació antisemita. Hi va haver pogroms a Dorohoi i altres llocs, amb almenys 136 morts. Ion Antonescu és nomenat President del Consell de Ministres i la constitució de febrer de 1938 és suspesa. Carles II ha d'abdicar. Romania és proclamada un "Estat nacional legionari" i Ion Antonescu rep el títol de "Conducator" (líder). Horia Sima, dirigent del Moviment Legionari, esdevé vicepresident del Consell de Ministres. La legislació antisemita se endureix. A la presó de Jilava, més de 60 antics dignataris del règim i oficials esperen judici per activitats antilegionaries durant el regnat de Carol II. Onada de persecucions antisemites amb la mort d'almenys 11 persones. Legionaris assassinen l'historiador Nicolae Iorga, ex-primer ministre, i a l'economista Virgil Madgearu, antic ministre membre del Partit Nacional Camperol.
  • 1941. Rebel·lió militar organitzada per la Legió, sufocada per Antonescu. A Bucarest 120 persones moren durant la revolta.
  • 1941. Esclata la guerra contra la Unió Soviètica. Massacres de jueus a Iasi amb entre 10.000 i 12.000 víctimes. Els jueus són expulsats cap a Besaràbia i Bukovina i internats en guetos. Les deportacions s'estenen després des de Besaràbia i Bukovina a Transnístria on la majoria seran assassinats.
  • 1942. Matances de jueus per tropes alemanyes i romaneses a Transnístria. Pràcticament tots els jueus de Besaràbia i la majoria dels de la Bukovina han estat deportats. Acord per deportar als jueus romanesos cap a camps de concentració alemanys (que no es va arribar a portar a terme)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guàrdia de Ferro Modifica l'enllaç a Wikidata