Guèiser

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El guèiser Strokkur a Islàndia

Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islàndia; el nom prové successivament del verb islandès gjósa, que significa 'llançar-se amb fúria'.[1] En anglès es diuen Hot springs.

La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable, que existeix, tan sols, en algunes parts del planeta, per la qual cosa són un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1.000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units.

Erupcions[modifica | modifica el codi]

El vapor ix de l'aigua calent L'aigua es comença a desbordar
1. El vapor ix de l'aigua calenta
2. L'aigua es comença a desbordar
La tensió superficial es trenca L'aigua alliberada és expulsada cap a dalt i torna
3. La tensió superficial es trenca
4. L'aigua alliberada és expulsada cap a dalt i torna

L'activitat dels guèisers, com tota activitat de font termal, és causada pel contacte entre l'aigua superficial i roques escalfades pel magma situat subterràniament. L'aigua escalfada geotèrmicament regressa a la superfície per convecció a través de roques poroses i fracturades. Els guèisers es diferencien de les altres fonts termals per la seva estructura subterrània; molts consisteixen en una petita obertura a la superfície connectada amb un o més tubs subterranis que connecten amb les reserves d'aigua.

A mesura que el guèiser s'omple, l'aigua més superficial es va refredant, però a causa de l'estretor del conducte, el refredament connectiu de l'aigua en la reserva és impossible. L'aigua freda de la superfície és pressionada sota l'aigua calenta, assemblant-se a la tapa d'una olla de pressió, fent que l'aigua de reserva es sobrecalfe, mantenint el líquid a temperatures superiors al seu punt d'ebullició.

Finalment, la temperatura del fons del guèiser comença a pujar i arriba al punt d'ebullició; les bombolles de vapor ascendeixen fins a la punta del conducte. En travessar el cràter del guèiser, una mica d'aigua es desborda i esquitxa cap a fora, reduint l'amplària de la columna i la pressió de l'aigua que hi ha a sota. Amb aquest escapament de pressió, l'aigua sobreescalfada es barreja amb el vapor, sortint violentament per la columna. L'escuma resultant entre el vapor i l'aigua calenta és expulsada fora del guèiser.

L'aigua restant en el guèiser es va refredant i l'erupció finalitza; l'aigua calenta es comença a filtrar novament dins del dipòsit, i el cicle comença de nou. La durada de les erupcions i el temps entre l'una i l'altra varien segons el guèiser; Strokkur a Islàndia surt alguns segons cada 14 min, mentre que el gran Geyser als Estats Units surt durant uns 10 minuts cada 8 o 12 hores. El guèiser observat amb el doll més alt fou el Waimangu, amb una alçada de fins a 400 m, però ja no es troba actiu. Actualment és el Steamboat, al parc de Yellowstone.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  1. «Guèiser». [Consulta: 23 novembre 2016].