Gualtiero Brissoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGualtiero Brissoni
378 ITA BRISSONI Gualtiero Fantic D3- 125 cc 2T (37240820090).jpg
Amb una antiga SWM, en una cursa de clàssiques el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Scanzorosciate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaResideix a la parròquia de Tribulina, a Scanzorosciate
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 - 1984
Esportmotocròs
enduro Modifica el valor a Wikidata
Equips SWM, Fantic, Husqvarna
Participà en
Títols internacionals en Enduro
C. Eur. 125cc3 (1979 - 1981)
C. Eur. 250cc2 (1978, 1982)
Total: 5 Campionats d'Europa
Palmarès als ISDE
Vas1 (1975, Illa de Man)
Absolut1 (1982)
Medalles d'OrOr 12 (en 15 participacions)
Títols estatals en Enduro
C. d'Itàlia8 entre 1976 i 1983
C. d'Itàlia6 major (1997-99, 2000-01, 2003, 2007)
Victòries en Enduros destacats
La Valli4 (1973, 1974, 1978, 1979)
Palmarès en altres disciplines
Motocròs
C. d'Itàlia 125cc1 (1975, júnior)
Premis

Facebook: gualtiero.brissoni Instagram: gualtierobrissoni Modifica el valor a Wikidata

Gualtiero Brissoni (Scanzorosciate, Llombardia, 2 de febrer de 1954) és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de cinc Campionats d'Europa (tres en 125 cc i dos en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, destacant-ne la victòria absoluta a l'edició de 1982 celebrada a Txecoslovàquia.[2]

Havent debutat a 15 anys, Brissoni es mantingué en primera línia durant anys, aconseguint nombrosos títols europeus i italians d'enduro en una època amb rivals de gran nivell com ara Alessandro Gritti, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft. Un cop retirat de la competició, després d'uns anys de parèntesi tornà a prendre part en algunes proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1]

Palmarès[modifica]

Palmarès als ISDE[modifica]

  • 1 Victòria absoluta (1982, Txecoslovàquia)
  • 1 Victòria per categoria (1982, 250cc)
  • 1 Victòria al Vas amb l'equip italià (1975, Illa de Man)
  • 12 medalles d'or (en 15 participacions).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Gualtiero Brissoni» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
  2. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gualtiero Brissoni» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 68.
Bibliografia
  • Mas Godayol, Josep (Director). «Gualterio Brissoni. El nuevo rey del todo terreno». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 252 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gualtiero Brissoni