Guangxu
  | |
| Nom de temple | ᡩᡝᡯᡠᠩ i 德宗 |
|---|---|
| Nom pòstum | ᠠᠮᠪᠠᠯᡳᠩᡤᡡ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ i 同天崇運大中至正經文緯武仁孝睿智端儉寬勤景皇帝 |
| Biografia | |
| Naixement | (mnc) ᡯᠠᡳ ᡨᡳᠶᠠᠨ 14 agost 1871 Prince Chun Mansion (RP Xina) (en)  |
| Mort | 14 novembre 1908 (37 anys) Zhongnanhai (RP Xina) |
| Causa de mort | Homicidi (Arsenic poisoning (en) ) |
| Sepultura | Chongling Mausoleum (Qing dynasty) (en) |
 Emperador de la Xina dinastia Qing | |
| 25 febrer 1875 – 14 novembre 1908 (mort en el càrrec) ← Tongzhi – Pu Yi → | |
| Emperor Mañjuśrī (en) | |
| 25 febrer 1875 – 14 novembre 1908 (mort en el càrrec) ← Tongzhi – Pu Yi → | |
| Activitat | |
| Ocupació | cap d'estat |
| Participà en | |
| 1898 | Reforma dels Cent Dies |
| Família | |
| Família | House of Aisin Gioro (en) |
| Cònjuge | Empress Dowager Longyu (en) Consort Jin (en) Consort Zhen (en) |
| Pares | Yixuan, Prince Chun (en) i Yehenara Wanzhen (en) |
| Germans | Zaifeng, Prince Chun (en) , Zaitao (en) i Zaixun, Prince Rui (en) |
Premis | |
L'emperador Guangxu o Kwan-su (xinès tradicional: 光緒, xinès simplificat: 光绪, pinyin: Guāngxù, Wade-Giles: Kuang-hsü) (14 d'agost de 1873 - 14 de novembre de 1908) va ser un emperador xinès de la dinastia Qing, que va regnar sota la tutela de la seua tia, l'emperadriu regent Cixi, qui exercí una política xenòfoba, que va concloure amb la intervenció militar de les potències europees, Japó i Estats Units el 1900. Morí el 1908, i fou succeït per Puyi.
Sempre va tenir un caràcter feble. Va haver de defensar un imperi en decadència assetjat per les potències occidentals i sobretot pel creixent imperi japonès que havia ja començat la seua expansió. La seua relació amb l'emperadriu Cixi va ser sempre molt íntima, ja que la va estimar com una mare durant la seua vida.
Del seu regnat és característic el període de "Reforma dels Cent Dies", quan l'emperador Guangxu, influït per ministres de tendència projaponesa va portar a terme tot un seguit de reformes, moltes d'elles molt radicalitzades i que comportaven una occidentalització de l'imperi, com havia fet el Japó anys enrere. Això dugué a la seua tia, l'emperadriu Cixi, a aliar-se amb ministres contraris a aquestes lleis i provocar un assalt al poder per detenir al seu nebot. Així, Guangxu quedà relegat del poder, tancat al seu propi palau, encara que estudis recents han demostrat que l'emperador mai no va odiar a la seua tia per aquest colp d'estat, al contrari, sempre hi va estar molt aferrat, considerant-la com la seua protectora.
Altra característica del seu regnat va ser la rebel·lió dels bòxers, basada en una rebel·lió de membres dels grups més conservadors, descontents amb la gran influència i poder que estaven prenent les companyies occidentals a la Xina. Els bòxers van protagonitzar moviments violents i atemptats contra les delegacions occidentals. La conseqüència més directa va ser el setge de Pequín de 1900 per les tropes occidentals, que va obligar el mateix emperador Guangxu i sa tia a fugir de la Ciutat Prohibida cap a Xi'an per tal de salvar la vida.
Poc temps després d'això, l'emperador que encara no arribava als 40 anys, sumit en una profunda depressió, desconsol i esgotament anímic per tot el que estava ocorrent a la Xina, va morir. Minuts després de la seua mort, l'emperadriu Cixi trià successor al tron a un membre de la família real que només tenia tres anys, Puyi.
Els esdeveniments d'aquesta època, des d'un punt de vista occidental, foren plasmats en la novel·la Homes de Déu de Pearl S. Buck. En 2008, Anchee Min va publicar L'última emperadriu, on es mostra de forma clara el regnat de l'emperador Guangxu als ulls de l'emperadriu Cixi i el tipus de relació que van tenir tia-nebot fins a la mort de l'emperador.
|
Precedit per: |
Emperador de la Xina 1875 - 1908 |
Succeït per: |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guangxu |