Gudala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàGudala
Tipus ètnia
Modifica les dades a Wikidata

Els gudala o godala són una tribu berber del grup sanhadja, que viuen al sud de Mauritània[1] fins al riu Senegal, i prop de l'oceà Atlàntic.[2] Al nord tenen l'Adrar on viuen altres tribus berbers sanhadja (els lamtuna i els massufa). Foren un poble nòmada cameller amb dromedaris molt ràpids anomenats nadjib (plural nudjub). El seu assentament principal fou Naghira. A la costa capturaven tortugues i se'n menjaven la carn. Explotaven una salina a l'illa Awilil (moderna In-Wolalan).[3]

Els gudala podrien estar vinculats a l'antiga tribu berber dels gètuls.[4] Al segle XI els lamtuna exercien la supremacia entre els sanhadja però el 1034 va passar a Yahya ibn Ibrahim dels gudala que va portar del Sus a Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí per islamitzar a la seva gent i que fou el que va originar la secta dels almoràvits. Mort Yahya, els lamtuna van recuperar l'hegemonia dirigits per Yahya ibn Úmar al-Lamtuní i a la seva mort a la Batalla de Tabfarilla pel seu germà Abu Bakr ibn Úmar al-Lamtuní i els gudala es van separar dels almoràvits i es van retirar al sud. Al segle XIV vivien al sud de Saguia al-Hamra junt amb els àrabs Dhawu Hassan del grup Makil; en segles posterior es van desplaçar cap a Mauritània i com entitat tribal van desaparèixer progressivament i avui dia només resten dos grups a Mauritània.

Segons un estudi d'història d'Àfrica Occidental de 1985,[5] l'àrea al llarg d'ambdós costats de la boca del riu Senegal era controlada pel grup de berbers gudala. Extreuen els dipòsits de sal d'Awlil al llarg de la costa al nord de la desembocadura del Senegal, i controlen una ruta comercial que unia la costa sud del Marroc. El territori gudala vorejava el de Takrur, i les caravanes godala comerciaven la sal extreta d'Awlil al llarg de la riba nord del Senegal.[5]

Referències[modifica]

  1. Niane, Djibril Tamsir; Africa, Unesco International Scientific Committee for the Drafting of a General History of. Vol. IV: Africa from the Twelfth to the Sixteenth Century (en en). Heineman, 1984, p. 154. ISBN 9789231017100. 
  2. Ki-Zerbo, Joseph. Africa from the Twelfth to the Sixteenth Century (en en). University of California Press, 1997, p. 62. ISBN 9780520066991. 
  3. Niane, Djibril Tamsir; Africa, Unesco International Scientific Committee for the Drafting of a General History of. Africa from the Twelfth to the Sixteenth Century (en en). UNESCO, 1984, p. 154. ISBN 9789231017100. 
  4. Africanus, Leo; Brown, Robert; Pory, John. The History and Description of Africa: And of the Notable Things Therein Contained (en en). Cambridge University Press, 2010-06-03, p. 366. ISBN 9781108012898. 
  5. 5,0 5,1 «Western Africa to c1860 A.D. A provisuanal historical schema based on climate periods» (PDF).

Bibliografia[modifica]

  • A. Huici Miranda, Un fragmento inedito de Ibn Idari sobre los almorávides, 1961
  • P. Marty, L'emirat de Trarzas.