Gueorgui Fliórov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGueorgui Fliórov
RUSMARKA-1660.jpg
Biografia
Naixement 17 febrer 1913 (Julià)
Rostov del Don
Mort 19 novembre 1990 (77 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament cementiri de Novodévitxi
Formació Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball Física nuclear
Ocupació Físic, inventor i físic nuclear
Ocupador Institut de Recerca Nuclear de Dubna
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica
Alumnes Iuri Tsolakovitx Oganessian
Obra
Estudiant doctoral Iuri Tsolakovitx Oganessian i Sergey Polikanov Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Gueorgui Nikolaièvitx Fliórov, en rus: Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA: [gʲɪˈorgʲɪj nʲɪkɐˈlajɪvʲɪtɕ ˈflʲɵrəf]; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu.

Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, "Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena". Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l’urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l’urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.[1]

Referències[modifica]

  1. «Georgy Flerov» (en anglès). Atomic Heritage Foundation. [Consulta: 12 juny 2019].