Gueorgui Fliórov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGueorgui Fliórov
RUSMARKA-1660.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Георгий Николаевич Флёров Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1913 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Rostov del Don (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, inventor i físic nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Unificat de Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIuri Tsolakovitx Oganessian Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIuri Tsolakovitx Oganessian i Sergey Polikanov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gueorgui Nikolàievitx Fliórov, rus: Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA: [gʲɪˈorgʲɪj nʲɪkɐˈlajɪvʲɪtɕ ˈflʲɵrəf]; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu.

Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, «Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena». Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l'urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l'urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.[1]

Referències[modifica]

  1. «Georgy Flerov» (en anglès). Atomic Heritage Foundation. [Consulta: 12 juny 2019].