Guerau III de Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Guerau de Cabrera» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Guerau de Cabrera (desambiguació)».
Simpleicons Interface user-outline.svgGuerau III de Cabrera
Blason Bernard IV, Vicomte de Cabrera (selon Gelre).svg
Escut d'armes dels Cabrera
Mort v 1180
Es coneix per fundar el monestir de Roca-rossa
Ocupació trobador i compositor
Gènere poesia
Cònjuge Berenguera de Queralt
Fills
Batalles/guerres conquesta de Lleida 1149
Altres ocupacions trobador

Escut d'armes de Guerau III de Cabrera
Modifica dades a Wikidata
Escut d'armes del vescomtes d'Àger

Guerau III de Cabrera (? - v 1180), va ser un noble català i trobador de la Baixa edat mitjana, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180). Tot i que s'identifica a tot el llinatge com a vescomtes de Cabrera, fou realment Guerau III el primer que n'ostentà el títol de vescomte, i no el de "Senyor de Cabrera" com els seus precedessors.[1] També va ser en aquest noble que el títol de vescomte de Girona desaparegué definitivament i quedà lligat al de vescomte de Cabrera.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Guerau era el fill primogènit de Ponç II de Cabrera i Sança (probablement una dama castellana). Si bé alguns autors el consideren germà d'aquest, i no fill.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guerau I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Ponç I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ermessenda de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Arnau Mir de Tost
 
 
 
 
 
 
 
9. Letgarda de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Arsenda d'Àger
 
 
 
 
 
 
 
2. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Estefania Mala Signada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Berenguera de Queralt, amb qui va tenir com a fills:

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fundà el monestir de Roca-rossa.[1] El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI. Amb aquest darrer va tenir disputes sobre la potestat dels castells d'Os, Àger i Casserres.[1]

Obra artística[modifica | modifica el codi]

Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en occità cap al 1160, Ensenhamen (occ. ensenhamen, cat. "ensenyament"), nom genèric que es dóna a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del sirventès. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dóna sobre els joglars i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'època.

El poema adreçat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre síl·labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit síl·labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre:

Temàticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici; en la segona, molt més llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronològic- de la literatura que es coneixia a l'època, des de la més antiga, els clàssics grecs i llatins, a la més moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu més carències professionals del joglar i l'acomiada.

L'ensenyament de Guerau de Cabrera fou objecte d'imitacions en la literatura provençal. Deixant de banda el que escriví Arnaut Guilhem de Marsan, entre 1170 i 1180, el que Guiraut de Calanson va escriure per adoctrinar el seu joglar Fadet i va trametre a un rei d'Aragó, potser Pere el Catòlic, és una imitació del que el trobador català adreça al seu joglar Cabra, ja que no tan solament segueix el mateix esquema mètric, sinó que confessa que no sap ni la quarta part del que sabia "En Guiraut", o sigui, el senyor de Cabrera. Del mateix estil, repetint la fórmula "No saps..." és el que Bertran de Paris de Roerga va escriure, entre 1197 i 1224, per tal d'il·lustrar el seu joglar Gordotz.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Guerau III de Cabrera a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3 (en català). Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. * Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5ena. ed. 1993), vol. 1, p. 56-66

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ponç II de Cabrera
Vescomte de Cabrera
11451180
Vescomte d'Àger

11451180
Succeït per:
Ponç III de Cabrera