Guerau IV de Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerau IV de Cabrera
Cabrera-Urgell.png
Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell
Naixement 1196
Mort 1229
Es coneix per primer comte intrús del Comtat d'Urgell
Modifica dades a Wikidata
Escut d'armes del vescomtes d'Àger

Guerau IV de Cabrera (1196-1229), vescomte de Cabrera, Guerau III vescomte d'Àger. Va estar en possessió del comtat d'Urgell en litigi pels drets de la seva cosina Aurembiaix, comtessa d'Urgell.[1] Va iniciar la segona dinastia del Comtat d'Urgell.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Ponç III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell, filla d'Ermengol VII, comte d'Urgell.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Estefania Mala signada
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ponç III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat I de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
10. Berenguer I de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Estefania
 
 
 
 
 
 
 
5. Berenguera de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Sança (d'Anglesola?)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guerau IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ermengol V
 
 
 
 
 
 
 
12. Ermengol VI
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Ansúrez
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol VII
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
13. Arsenda de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Berenguera de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
3. Marquesa d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Roger II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
14. Roger III de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Estefania de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
7. Dolça de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Ramon Berenguer III
 
 
 
 
 
 
 
15. Ximena d'Osona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Maria Díaz de Vivar
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar (després de 1204) amb Eilo Pérez de Castro, senyora de la casa de Castro, filla de Pedro Fernández de Castro senyor de Paredes i de l'Infantado de León i la seva primera muller Jimena Gómez.

Van tenir cinc fills:

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Ermengol VIII sense descendència masculina, Guerau ràpidament va començar a pressionar la vídua del comte, Elvira, per a fer-se amb el soli comtal. Aquesta, va cedir el comtat al rei Pere I el comtat, però sense perjudici que la seva filla Aurembaix el pogués reclamar en un futur. En compensació, Pere I va signar unes rendes anuals de 7.000 sous a favor de la comtessa. Guerau no es va conformar per la situació i va atacar i apoderar-se de Balaguer, capital del comtat.[1] Pere I el va combatre i finalment Guerau va ser derrotat i capturat a Llorenç i empresonat a Jaca. Va ser portat a la força a Loarre, amb la muller i els fills i es va sotmetre, el 1211.[2] Des de 1210, el mateix rei Pere havia encomanat a Guillem de Cardona i el seu fill Ramon Folc la gestió del comtat donan-los dret a recollir-ne els fruits durant cinc anys. Però el rei Pere moriria a Muret el 1213,[1] i amb ell moria el pacte signat el 1209 amb la vídua. Mentrestant, el 1212 la comtessa Elvira s'havia tornat a casar amb Guillem de Cervera (noble), senyor de Juneda. La petita Aurembaix va ser ràpidament promesa amb un parent seu de Castella, Àlvar Pérez de Castro, cunyat de Guerau de Cabrera.[1] Un casament arranjat pels Castro, parent tant dels Cabrera com dels Urgell. Molt beneficiat per aquest casament va ser Guerau, que veia com Aurembaix, encara molt jove es traslladava a viure amb el seu nou marit, també infant, a Toledo. El govern del comtat quedava vacant i Guerau es postulà, de facto, com a administrador. Un fet que va ser ratificat pels consellers de Jaume I el 1217 en el Conveni de Montsó.[1]

El 1220 moria la comtessa Elvira i, indiscutiblement, el comtat passava a mans d'Aurembaix.[1] Pel que el govern de Jaume I signava un nou conveni amb Guerau (1222, Terrer). Segons aquest conveni, Guerau es quedava amb la possessió del comtat fins que Aurembaix el reclamés. Si aquesta ho feia, Guerau es comprometia a sotmetre's a l'arbitratge d'un tribunal reial i, en cas que la sentència li fos desfavorable, Aurembaix l'havia de compensar amb 30.000 morabetins, suma que el rei devia a Guerau.[1] A canvi d'aquesta suma, el rei li cedia els seus drets, aconseguits pel pacte amb la vídua Elvira el 1209. Durant quinze anys, Guerau va dominar el comtat sense discussió, com a comte intrús. En aquest període, participà a les lluites nobiliàries que envoltaven el rei Jaume, al costat dels Cardona i contra els Montcada.[1]

El 1228, Aurembaix aconseguia anul·lar el matrimoni que l'unia a Àlvar i retorna a Catalunya, reclamant el comtat d'Urgell. Davant del mateix rei Jaume I, li en fa petició formal a Lleida, comprometent-se a cedir, a canvi tots els drets sobre aquella ciutat.[1] Jaume, que aleshores comptava amb dinou anys, veu aquí una doble oportunitat: fer d'Aurembaix la seva amistançada (ja havien estat promesos de molt joves) i a la llarga muller, i d'aquesta manera incorporar a la corona el comtat d'Urgell. Es crida doncs a Guerau (o al seu fill Ponç) a presentar-se a Lleida i a cedir el comtat. Guerau es nega, i davant la impossibilitat de la raó, es passa a les armes.[1] Guerau compta amb el recolzament de senyors i castlans locals, que li havien jurat fidelitat al llarg dels darrers quinze anys. La campanya per a arrabassar el comtat a Guerau dura mig any, negociant la rendició plaça per plaça. Guerau és foragitat de Balaguer i es refugia al vescomtat d'Àger.[1] Durant la campanya es signa concubinatge entre Jaume I i Aurembaix, però no s'arriba a consumar mai, doncs el 1229 Aurembaix es promet, amb el consentiment de Jaume, amb l'infant Pere de Portugal (que també estava emparentat amb els Castro-Cabrera).[1] Aquell mateix any moria Guerau.

Aurembaix va morir el 1231, sense descendència. La corona de Portugal permuta amb la catalana el comtat pel vassallatge del regne de Mallorca. Ponç, fill del difunt comte intrús, reclama de nou el comtat i es torna a encendre la guerra.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3 (en català). Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió actualitzada i comentada), 2008. ISBN 978-84-370-7086-5. 

Fonts externes[modifica | modifica el codi]

«Guerau I d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Precedit per:
Ponç III de Cabrera
i IV d'Àger
Vescomte de Cabrera
1199-1229
Succeït per:
Guerau V de Cabrera
Vescomte d'Àger
1229-1229
Succeït per:
Ponç III d'Àger
Precedit per:
Pere I d'Urgell
Comte d'Urgell
comte intrús

1209-1228
Succeït per:
Ponç I d'Urgell