Guerra Francotailandesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra Francotailandesa
Segona Guerra Mundial
Indochine française (1913).jpg
Indoxina francesa
Tipus guerra
Data Octubre – 9 de maig de 1941
Lloc Territoris disputats a la Indoxina francesa cedides per França a Tailàndia per decisió japonesa
Resultat Indecís; alto al foc mediat pel Japó[1]
Bàndols
Tailàndia Tailàndia França Règim de Vichy
Comandants en cap
Tailàndia Plaek Phibunsongkhram França Jean Decoux
Forces
60,000 regulars
134 tancs
~140 avions[2]
2 vaixells de defensa costanera
12 torpeniders
4 submarins
12,000 regulars
38,000 colonials
20 tancs lleugers
~100 avions
1 creuer lleuger
4 avisos (sloop)
Baixes
Terra:
54 morts[3]
307 ferits
21 capturats
8–13 avions destruïts
Mar:
36 morts
2 torpedinets enfonsats
1 vaixell costaner desmantellat
Terra:
321 morts o fertis
178 desapareguts
222 capturats
22 avions destruïts
Mar:
11 morts
1 creuer lleuger afectat
Modifica les dades a Wikidata

La guerra Francotailandesa (tailandès: กรณีพิพาทอินโดจีน; francès: Guerre franco-thaïlandaise; 1940–1941) va ser una guerra entre Tailàndia (Siam) i França per uns territoris de l'Indoxina francesa.

Diverses negociacions amb França, abans de la Segona Guerra Mundial, mostraven que el govern francès estava interessat en fer canvis en les fronteres entre Tailàndia i l'Indoxina francesa, però aquests canvis havien de ser moderats. Després de la caiguda de França, el General Major Plaek Pibulsonggram (popularment conegut com "Phibun"), primer ministre de Tailàndia, va decidir que la derrota de França donava als tailandesos l'oportunitat per ocupar els territoris que s'havia cedit a la potència europea durant el regnat de Chulalongkorn.

L'ocupació militar alemanya de bona part de França va provocar que l'estat francès tingués dificultats per mantenir les possessions colonials, inclosa l'Indoxina. L'administració colonial no podia comptar amb l'ajuda de la metròpoli, així com amb l'arribada de subministraments. Després de la invasió japonesa, el setembre de 1940, els francesos es van veure obligats a permetre al Japó d'establir guarnicions al seu territori. Aquesta acció va convèncer a Phibun que França no podria resistir una confrontació amb Tailàndia.

Campanya[modifica]

Mentre es produïen manifestacions anti-franceses a Bangkok, es van produir escaramusses al llarg de la frontera natural del riu Mekong. Aleshores, la superior Reial Força Aèria tailandesa va iniciar un seguit de bombardejos diaris sobre Vientiane, Phnom Penh, Sisophon i Battambang amb total impunitat. Els francesos van contraatacar amb els seus propis atacs aeris, però l'impacte dels seus bombardejos va ser menor al que van patir. L'activitat de les forces aèries tailandeses, principalment els bombardejos,[4] van ser tant rellevants que l'almirall Jean Decoux, governador de l'Indoxina francesa, va destacar amargament que els avions tailandesos semblaven pilotats per homes experts en la guerra.[5]

El 5 de gener de 1941, després de publicar-se un atac francès a la ciutat fronterera d'Aranyaprathet, els exèrcits tailandesos de Burapha i d'Isan van iniciar una ofensiva sobre Laos i Cambodja. La resposta francesa va ser instantània, però moltes unitats van ser fàcilment superades com a conseqüència del millor equipament de les forces siameses. Els tailandesos van aconseguir fer-se amb Laos molt de pressa, però les tropes franceses de Cambodja van aconseguir oferir més resistència.[6]

A la posta de Sol del 16 de gener de 1941, els francesos van llançar un gran contraatac a les ciutats de Yang Dang Khum i Phum Preav, iniciant la batalla més ferotge de la guerra. A causa de la descoordinació i la inexistència d'informació fidedigna sobre les ben preparades i atrinxerades tropes tailandeses, l'operació francesa va ser aturada, acabant els combats quan les tropes colonials es van retirar de la zona. Tot i així, els tailandesos van ser incapaços de perseguir als francesos en retirada, principalment perquè els seus tancs d'avantguarda estaven aturats per culpa de l'artilleria de la Legió Estrangera.

Amb la situació al terreny deteriorant-se ràpidament pels francesos, l'almirall Decoux va ordenar a totes les forces navals franceses disponibles dirigir-se cap al gol de Tailàndia. A primera hora de17 de gener, un esquadró naval francès va agafar per sorpresa un destacament naval tailandès fondejat a l'illa de Ko Chang. La conseqüent batalla de Ko Chang va suposar una important victòria pels francesos, resultant a més en l'enfonsament de dos torpediners tailandesos i el desmantellament d'un vaixell de defensa costanera, mentre que els francesos només van perdre baixes menors. Patint perquè la guerra donés un gir, els japonesos van intervenir, proposant un armistici.

El 24 de gener es va produir la darrera batalla aèria, amb bombarders tailandesos atacant l'aeròdrom d'Angkor, prop de Siem Reap. La darrera missió tailandesa, el bombardeig de Phnom Penh, va començar a les 07:10 del 28 de gener, quan els Martins del 50è esquadró de bombarders va atacar les posicions a Sisophon, escortats per 13 Hawk 75Ns del 60è esquadró de combat.[2][7]

Referències[modifica]

  1. Fall, p.22. "On the seas, one old French cruiser sank one-third of the whole Thai fleet ...,Japan, seeing that the war was turning against its pupil and ally, imposed its "mediation" between the two parties."
  2. 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Royal Thai Air Force 1976
  3. Sorasanya Phaengspha (2002) The Indochina War: Thailand Fights France. Sarakadee Press.
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Young, Edward M. 1995
  5. Elphick, Peter. (1995) Singapore: the Pregnable Fortress: A Study in Deception, Discord and Desertion. Coronet Books.
  6. Vichy versus Asia: The Franco-Siamese War of 1941
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Ehrengardt