Guerra afganosoviètica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la invasió soviètica de 1979. Si cerqueu invasió americana de 2001, vegeu «Guerra de l'Afganistan (2001)».
Battle icon gladii.svgGuerra afganosoviètica
Guerra Freda
Soldat soviètic a l'Afganistan
Soldat soviètic a l'Afganistan
Dates 27 de desembre de 1979 – 15 de febrer de 1989 (9 anys i 50 dies)
Escenari Afganistan
Resultat La situació militar quedà en un punt mort.
Bàndols
Unió Soviètica Unió Soviètica
República Democràtica de l'Afganistan República Democràtica de l'Afganistan
Islam Mujahidins:

recolzats per:
Pakistan Pakistan
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Aràbia Saudí Aràbia Saudita
Iran Iran
Xina Xina

Comandants
Unió Soviètica Leonid Bréjnev
Unió Soviètica Iuri Andrópov
Unió Soviètica Konstantín Txernenko
Unió Soviètica Mikhaïl Gorbatxov
Unió Soviètica Dmitri Ustinov
Unió Soviètica Sergei Sokolov
Unió Soviètica Valentin Varennikov
Unió Soviètica Igor Rodionov
Unió Soviètica Boris Gromov
República Popular de l'Afganistan Babrak Karmal
República Popular de l'Afganistan Muhammad Najibullah
República Popular de l'Afganistan Abdul Rashid Dostum
República Popular de l'Afganistan Shahnawaz Tanai
República Popular de l'Afganistan Mohammed Rafie
Islam Ahmad Shah Massud
Islam Abdul Haq
Islam Ismail Khan
Islam Gulbuddin Hekmatyar
Islam Jalaluddin Haqqani
Islam Abdullah Azzam
Forces
Unió Soviètica:

Govern afganès:

  • 40.000
mujahidins:
  • 120.000 – 270.000 combatents a temps complet
  • 150.000 combatents a temps parcial
Baixes
soldats soviètics:
  • 14.453 morts[3]
    • 9.511 al combat[3]
    • 2.386 per ferides[3]
    • 2.556 per malaltia i accidents[3]
  • 53.753 ferits[3]
  • 311 desapareguts

soldats del govern afganès:

  • 18.000 morts
combatents mujahidins:
  • baixes: 150.000–180.000
  • morts: 75.000–90.000
civils afganesos: prop de 1.000.000[4]

civils soviètics: 100

La guerra afganosoviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Des del segle VII l'Afganistan és un país islàmic. Durant el regnat del rei Zahir (1933 a 1973) es va anar desenvolupant el "Partit Demòcrata del Poble Afganès", comunista. L'abril de 1978, amb un cop d'estat, el secretari general del PDPA es proclama president del país i hi instaura un règim comunista que contrasta molt profundament amb els costums de la majoria de la població i per tant es produeixen revoltes. El mateix any se signa amb la Unió Soviètica un pacte bilateral de col·laboració militar i econòmica.

Desenvolupament del conflicte[modifica | modifica el codi]

El 24 de desembre de 1979, 50.000 soldats soviètics amb 2.000 carros de combat i 200 avions envaeixen el país, el 1984 ja eren 250.000 soldats. La guerra no es podia desenvolupar d'una manera convencional, ja que l'armament de l'URSS no servia en el territori muntanyenc i contra les tàctiques guerrilleres dels opositors, els rebels o mujahidins afganesos.

Mapa de la invasió soviètica del 1981

Com era habitual en els conflictes de la Guerra freda, a cadascun dels bàndols s'hi alineaven les grans potències: al costat afganès s'hi sumaven els Estats Units i també com a aliats el Pakistan i l'Aràbia Saudita. Els soviètics controlaven la capital, Kabul però no el 80% del territori.

A l'Afganistan hi havia una multitud de grups de mujahidins afganesos. Els principals eren dotze, alguns dels quals eren adversaris entre si i de diferents tendències polítiques, un esquema molt genèric seria el següent:

  • Els xiïtes: El Harak-i-Islami era l'únic partit xiïta important, però els seus integrants provenien de les ciutats i eren hostils a l'Iran. El proiranià era el Sazman-i-Nasar (Organització per la Victòria).
  • Els tradicionalistes sunnites eren partidaris del retorn de la monarquia i d'un sistema polític com l'existent abans del 1973. Encara que amb idees a vegades oposades entre si, tots eren nacionalistes afganesos. La gran majoria d'aquests grups eren pashtuns. L'integraven partits com el Front d'Alliberament Nacional de Mujaddidi, el Moviment revolucionari islàmic i, sobretot, el monàrquic Front Nacional Islàmic, disposat fins i tot al compromís amb l'URSS.
  • Els fonamentalistes sunnites: militaven per la instauració d'un Estat islàmic. Entre ells hi havia pastuns i tadjikes, normalment enfrontats entre si. El més dur era el Hezb-i-Islami de Hekmatyar Gulbuddin, pastun. El Ittihad, per la seva banda, estava recolzat per l'Aràbia Saudita. Un dels més populars, tant pel seu èxit a integrar minories ètniques diverses, com pels èxits militars de la seva facció va ser el Jamiat-i-Islami (Societat Islàmica) de Burhanuddin Rabbani, majoritàriament tadjika i uzbeka.
  • A més, existien rareses com el Flama Eterna, tadjik i proxinès, i fins i tot el maoista Sete-i-Meli (Contra l'opressió nacional), també tadjik.

Un resum dels grups ètnics i religiosos afganesos, d'una població total de 15 milions, era: paixtuns, prop de sis milions i l'ètnia dominant; tadjiks, prop de tres milions; Uzbeks, la principal minoria; sunnites: 80% de la població; i shiïtes: 20% de la població.

La guerra afganosoviètica veuria ús intensiu d'helicòpters com a part de les brigades i regiments d'assalt aeri.[5]

El maig de 1985 les set guerrilles rebels principals formaren una aliança i a partir de 1986 reberen dels Estats Units míssils "Stinger" antiaeris que van trencar l'equilibri de la guerra a favor seu. El 1988 els països contendents van signar els acords de Ginebra preludi d'una retirada total soviètica decretada pel president Mikhaïl Gorbatxov el 15 de febrer de 1989.

Blindats soviètics destruïts a l'Afganistan.

Conclusions[modifica | modifica el codi]

Van morir prop d'un milió d'afganesos i 15.000 soldats de l'URSS. Va ser una guerra molt impopular a la Unió Soviètica, comparable amb la de Vietnam i va contribuir al desprestigi i la desaparició del règim comunista. Després de la retirada soviètica va continuar una guerra civil a l'Afganistan. Els rebels afganesos eren fonamentalistes islàmics i el suport rebut pels Estats Units va resultar a curt termini contraproduent pels interessos nord-americans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra afganosoviètica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Borer, Douglas A. Superpowers defeated: Vietnam and Afghanistan compared. London: Cass, 1999, p. 216. ISBN 0714648515. 
  2. Nyrop, Richard F.; Donald M. Seekins. Afghanistan: A Country Study. Washington, DC: United States Government Printing Office, gener 1986, p. XVIII–XXV. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 [enllaç sense format] http://www.vfw.org/resources/levelxmagazine/0203_Soviet-Afghan%20War.pdf
  4. Andrew North «Soviet lessons from Afghanistan». BBC, 18-11-2009. «Soviet deaths - estimated at 15,000 Afghan deaths - estimated at one million»
  5. Glantz, David M. The History of Soviet Airborne Forces (en anglès). Routledge, 1994, p. 374-375. ISBN 0714634832.