Guerra Civil de Sierra Leone

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerra civil de Sierra Leone)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra Civil de Sierra Leone
UNsierraleone.PNG
Mapa de Sierra Leone
Tipusguerra civil
Data23 de març de 1991-18 de gener de 2002
LlocSierra Leone, Sierra Leone
EstatSierra Leone
ResultatVictòria governamental
Bàndols
Sierra Leone Sierra Leone
Sierra Leone Kamajors
Executive Outcomes (mercenaris sud-africans)
Forces del ECOMOG
Nacions Unides Missió especial de les Nacions Unides
Regne Unit Regne Unit
RUF RUF
NPFL
AFRC
Van haver-hi més de 50.000 baixes entre els dos bàndols i més de 2.5 milions de desplaçats.
Modifica les dades a Wikidata

La Guerra Civil de Sierra Leona (1991-2002) va ser una guerra civil a Sierra Leone que va començar el 23 de març de 1991 quan el Front Unit Revolucionari (RUF), amb el suport de les forces especials del Front Nacional Patriòtic de Libèria (NPFL) de Charles Taylor, va intervenir a Sierra Leone per intentar enderrocar el govern de Joseph Momoh. La guerra civil resultant va durar 11 anys, va afectar tot el país i va deixar més de 50.000 morts.[1]

Durant el primer any de la guerra, el RUF va prendre el control de grans parts del territori de l'est i del sud de Sierra Leone, que eren rics en diamants al·luvials. La resposta ineficaç del govern davant la RUF i la interrupció de la producció governamental de diamants van precipitar un cop d'estat militar l'abril de 1992 pel Consell Nacional de Reglament Provisional (NPRC).[2] A finals de 1993, l'Exèrcit de Sierra Leona (SLA) havia aconseguit portar els rebels del RUF a la frontera amb Libèria, però el RUF es va recuperar i els combats van continuar. Al març de 1995, es va contractar Executive Outcomes (EO), una empresa militar privada amb seu a Sud-àfrica per repel·lir la RUF. Sierra Leone va instal·lar un govern civil electe el març de 1996, i el RUF en retirada va signar l'Acord de pau d'Abidjan. Sota la pressió de l’ONU, el govern va rescindir el seu contracte amb EO abans que es pogués implementar l’acord i es van tornar a renovar les hostilitats.[3][4]

Al maig de 1997, un grup d'oficials SLA descontents van fer un cop d'estat i van establir el Consell Revolucionari de les Forces Armades (AFRC) com a nou govern de Sierra Leona.[5] El RUF es va unir amb l'AFRC per capturar Freetown amb poca resistència. El nou govern, dirigit per Johnny Paul Koroma, va declarar la guerra. Una onada de saquejos, violacions i assassinats van acompanyar l'anunci.[6] A causa de la consternació internacional pel derrocament del govern civil, les forces de l'ECOMOG van intervenir i van prendre Freetown en nom del govern, però van trobar més resistències per pacificar les regions perifèriques.

Al gener de 1999, els líders mundials van intervenir diplomàticament per promoure negociacions entre el RUF i el govern.[7] En va resultar l'Acord de pau de Lome, signat el 27 de març de 1999. Lome va donar a Foday Sankoh, el comandant del RUF, la vicepresidència i el control de les mines de diamants de Sierra Leona a canvi d’un cessament dels combats i el desplegament d’una força de manteniment de la pau de l’ ONU per supervisar el procés de desarmament. El compliment del RUF amb el procés de desarmament va ser inconsistent i lent i, al maig del 2000, els rebels van avançar de nou a Freetown.[8]

Quan la missió de l'ONU va començar a fracassar, el Regne Unit va declarar la seva intenció d'intervenir en l'antiga colònia i membre del Commonwealth per intentar donar suport al dèbil govern del president Ahmad Tejan Kabbah. Amb l’ajut d’un renovat mandat de l’ONU i el suport aeri de Guinea, l’operació britànica Palliser va derrotar finalment el RUF, prenent el control de Freetown. El 18 de gener de 2002, el president Kabbah va declarar acabada la guerra civil de Sierra Leone.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra Civil de Sierra Leone
  1. Gberie, p. 6
  2. Gberie, p. 103
  3. Keen, p. 111
  4. Abdullah, p. 118
  5. Abdullah, p.180
  6. Gberie, p. 102
  7. Gberie, p. 161
  8. Abdullah, pp. 214–17

Bibliografia[modifica]

  • Abdullah, Ibrahim. Between Democracy and Terror: The Sierra Leone Civil War. Dakar: Council for the Development of Social Science Research in Africa, 2004. 
  • Adebajo, Adekeye. Liberia's Civil War: Nigeria, ECOMOG, and Regional Security in West Africa. Boulder, CO: Lynne Rienner Publishers, 2002. 
  • AFROL Background: The civil war in Sierra Leone
  • Bell, Udy. «Sierra Leone: Building on a Hard-Won Peace». UN Chronicle, desembre 2005. [Consulta: 23 desembre 2010].
  • Pugh, Michael; Cooper, Niel; Goodhand, Jonathan. War Economies in a Regional Context: Challenges of Transformation. Boulder, CO: Lynne Rienner Publishers, 2004. 
  • Gberie, Lansana. A Dirty War in West Africa: the RUF and the Destruction of Sierra Leone. Bloomington, IN: Indiana UP, 2005. 
  • Hirsch, John L. Sierra Leone: Diamonds and the Struggle for Democracy. Boulder, CO: Lynne Rienner Publishers, 2000. 
  • Kamara, Mariatu with Susan McClelland. The Bite of the Mango. Buffalo, NY: Annick Press, 2008. 
  • Keen, David. Conflict & Collusion in Sierra Leone. Oxford: James Currey, 2005. 
  • Koroma, Abdul Karim. Crisis and Intervention in Sierra Leone 1997–2003. Freetown and London: Andromeda Publications, 2004. 
  • Richards, Paul. Fighting for the Rainforest: War, Youth and Resources in Sierra Leone. Portsmouth, NH: Heinemann, 1996. 
  • U.S. Dept. of State Background Note: Sierra Leone
  • ; Colonel Timothy R. Reese.«Military Interventions in Sierra Leone: Lessons From a Failed State». Fort Leavenworth, Kansas: Combat Studies Institute Press, maig 2008.