Guerra contra el terrorisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerra contra el Terrorisme)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra contra el terrorisme
En el sentit de les agulles del rellotge: Edificis a Nova York després dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001, infanteria dels Estats Units a la Guerra de l'Afganistan, un soldat estatunidenc i el seu intèrpret a la província de Zabula l'Afganistan, explosió d'un cotxe bomba a Bagdad a l'Iraq.
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data11 setembre 2001 Modifica el valor a Wikidata –
LlocGlobal (especialment parts del Pròxim Orient, Àfrica, Àsia i l'Amèrica del Nord)
Causaatemptats de l'11 de setembre de 2001, conflicte arabo-israelià i Segona guerra de Txetxènia Modifica el valor a Wikidata
ResultatGuerra de l'Afganistan

Guerra de l'Iraq

Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, França, Rússia, República Popular de la Xina, Al-Qaida, Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, talibà i Partit Islàmic del Turquestan Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
OTAN OTAN
(especialment Estats Units Estats Units i Regne Unit Regne Unit)
en alguns casos sota mandat de les Nacions Unides
ISAF ISAF
i altres països
Al-Qaida
Talibans

La Guerra contra el terrorisme (War on Terror en anglès) es refereix a les campanyes militars dirigides pels Estats Units i el Regne Unit, amb el suport de l’OTAN, contra l’organització Al-Qaida. El propòsit d’eliminar Al-Qaida sorgeix després que aquesta perpetrés l’atemptat de l’11 de setembre del 2001. L’ONU recolza l’operació mitjançant la resolució 1373 del 28 de setembre del 2001 que obliga a tots els membres a prendre mesures legislatives contra el terrorisme. Tenint com a perspectiva d’acabar amb el terrorisme internacional, l’administració George W. Bush ha arribat a parlar d’Eix del mal per referir-se a països sospitosos de patrocinar el terrorisme.[1][2]

Qüestió etimològica[modifica]

La noció de War on Terror apareix just després del primer mes dels atemptats de l’11-S. El president nord-americà, George W. Bush, comença a parlar de “croada contra el terrorisme”; denominació que acabarà deixant després que els seus consellers li n’instiguessin perquè l’ús podria recordar a les croades de l’Edat Mitjana fent del conflicte una guerra de religió.[2][3]

Al mes de juliol del 2005 els membres de l’administració americana intenten imposar l’expressió “global struggle against violent extremism” amb la finalitat de posar èmfasi en el caràcter ideològic i en la dimensió política del conflicte. Tanmateix, els neoconservadors prefereixen parlar de Quarta Guerra Mundial, sent la Guerra Freda la tercera.[4]

Per últim, s’ha proposat l’expressió “guerra contra el terrorisme”, però el ministre francès, Dominique de Villepin, la va rebutjar al mes de setembre del 2004. Així, aquesta expressió també la contesten diferents sectors. L’any 2006 Terry Jones, director i historiador britànic, critica l’ús de la paraula guerra a La meva guerra contra el terrorisme. L’administració Obama també l’ha acabat rebutjant.[5]

Antecedents[modifica]

Captura de l'Haram[modifica]

Vegeu també: Captura de l'Haram

La captura de l’Haram fou un acte polític militar de l’oposició extremista d’Aràbia Saudita que va tenir lloc el 20 de novembre del 1979. Milers de persones s’havien congregat a l’entorn de la Kaaba de la Gran Mesquita de La Meca, a Aràbia Saudita. Però no van poder resar perquè van ser víctimes d’un assalt perpetrat per centenars d’atacants que van disparar contra els guàrdies, tancar les portes i segrestar els pelegrins. La seva intenció era derrocar la casa reial saudita que acusaven de corrupció. L’exèrcit saudita va necessitar més de dues setmanes per posar punt final a la presa dels ostatges.[6]

La presa dels ostatges del 1979 suposa el naixement de la gihad moderna, basada principalment en la violència, per imposar els seus objectius. La ideologia de la jihad van aconseguir fer-se popular als anys 1970 principalment perquè omplia un buit. Aquest apareix després de la derrota a la Guerra dels 7 Dies contra Israel l’any 1967. Els governs àrabs no tenien llavors gaire més a oferir. El nacionalisme àrab secular, predominant fins llavors, ja no servia. És quan la jihad sorgeix de les cendres, tal com ho explicar l’investigar francès de l’islam Gilles Kepel per al periòdic La Tercera. En aquella època el fonamentalisme islàmic coneix una forta pujada. La revolució iraniana n’és una prova.[6]

Al-Qā‘ida[modifica]

Vegeu també: Guerra afganosoviètica
Ossama Bin Laden, cap d'al-Qaida

L’origen de l’organització al-Qaida neix amb la Invasió Soviètica de l’Afganistan (o guerra afganosoviètica) –desembre 1979 i febrer 1989. Aleshores els Estats Units, el Regne Unit, Aràbia Saudita i el Pakistan van donar suport a les guerrilles islamistes muijahidines que lluitaven contra les forces militars de la Unió Soviètica.[7]

La guerra de l’Afganistan (1979-1989) és considerada com l’últim bastió de la Guerra Freda. Té lloc després que al 1978 el Partit Democràtic Popular d’Afganistan –ideològicament comunista– actués amb un cop d’Estat proclamant la República Democràtica de l’Afganistan. La població, amorriada en un pensament islàmic ancorat en el passat amb una societat d’aspecte feudal, es va resistir a les reformes empreses pel PDPA. La resistència es concreta ben aviat a través de guerrilles islàmiques, els muijahidins. És llavors quan l’URSS va decidir intervenir envaint l'Afganistan, considerant-lo país d'òrbita comunista. Els EUA s’hi van oposar ajudant les guerrilles. Però, la intervenció internacional és mal percebuda per la població. D'aquí neix Al-Qā‘ida, una organització terrorista fonamentalista islàmica sunnita fundada per Ossama Bin Laden que té per objectiu expulsar els occidentals dels territoris musulmans per establir-hi un califat panislàmic.[8][7][9]

D’ençà, organitzacions terroristes comencen a atacar els EUA i els seus aliats durant la dècada dels 1990. I és que la guerra a l'Afganistan només fa que augmentar el fonamentalisme islàmic. L’atemptat al World Trade Center del 1993, probablement organitzat per al-Qaida, ha estat l’un de la sèrie d’atacs contra els americans;[10] al qual li van seguir l’atemptat a les torres Khobar a Aràbia Saudita i al 1998 els atemptats a les ambaixades americanes de Tanzània i Kenya.[11] El Front Mundial Islàmic va declarar, de fet, el 23 de febrer del 1998 que “matar els americans i els seus aliats –civils o militars– és un deure per cada musulmà que pot portar-ho a terme a qualsevol país en què sigui possible fer-ho”.[12]

Des de llavors, l’administració Clinton va promulgar lleis antiterroristes com ara l’Antiterrorism and Efective Death Penalty Act del 1996 i la Illegal Immigration and Migrant’s Responsibility Act que endureix les condicions d’accés als immigrants cap als EUA. De fet, com a represàlia als atemptats de Tanzània i Kenya, Bill Clinton llança l’Operació Infinite Reach: una campanya de bombardejos al Sudan i a l’Afganistan contra objectius associats a al-Qaida. Els bombardejos no van aconseguir desfer-se dels principals caps terroristes. Per això vingueren poc després els complots terroristes d’un possible atac en el passatge de l’any 2000. Aquest es va fer efectiu l’octubre del 2000 en l’atemptat contra l’USS Cole (un vaixell americà) al Iemen; al qual seguí l’atemptat de les torres bessones l’11 de setembre del 2001.[11]

Vegeu també: Guerra de l'Afganistan

Els atemptats van obligar l’administració Bush a una resposta immediata i decisiva, raó per la qual els EUA envaeixen l’Afganistan (Operació Llibertat Duradora o Guerra de l’Afganistan). El règim talibà de l’Afganistan estaria acollint camps d’entrenament els quals estarien comandats per Ossama Bin Laden, autor de l’11S. L’operació fou un èxit i s’enderrocaren el règim dels talibans.[13]

L’any 2001, les Nacions Unides adopten la resolució 1373, emparant-se en el capítol VII de la Carta de Nacions Unides, la qual obliga els membres a prendre mesures legislatives contra organitzacions terroristes, a més de compartir informació sobre possibles grups terroristes. El Consell de Seguretat de l’ONU va actuar doncs com a òrgan legislatiu mundial. La resolució també obligava a un control estricte de la migració i les fronteres al món, fet que s’ha traduït en els passaports biomètrics o bases de dades com l’EURODAC a l’UE.

Les motivacions de les organitzacions terroristes[modifica]

A les declaracions de terroristes islàmics, els Estats Units són ben sovint considerats com el Gran Satanàs o l'imperi del mal. Efectivament, tot els separa de la societat americana com ara les produccions culturals (pel·lícules, música popular,...). A més, problemes geopolítics recurrents com el conflicte israelo-palestinià fan que els EUA siguin vistos com l'aliat d'Israel, l'existència del qual és rebutjada per aquests grups extremistes. Així doncs, la superpotència aliada a enemics número u, fan dels EUA l'objectiu principals de les organitzacions terroristes.[9]

Atemptat de l'11 de Setembre del 2001[modifica]

Les torres del World Trade Center cremant-se després de l'impacte dels vols AA11 i UA175.
Vegeu també: Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d'altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l'últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l'avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.[14]

L'atemptat a les torres bessones és viu al món com un verdader traumatisme. Les imatges resulten un xoc per a la població. Els Estats Units es van sentir en guerra i l'administració Bush va decretar la mobilització nacional. A França, per exemple, el periòdic Le Monde titulava el 13 de setembre del 2001 "nous sommes tous Américains" (tots som americans).[15] Washington va posar en marxa tota una sèrie de mesures que havien de destruir els grups terroristes i protegir la població, així com els valors i el modus vivendi dels Estats Units.

La primera d'aquestes mesures fou l'obligació de fer aterrar tots els avions civils que es trobaven en vol; tot i que van haver-hi excepcions per vols privats, dels quals un vol va permetre la família Bin Laden de marxar dels EUA (segons critica el cineasta Michael Moore i els opositors a George W. Bush).

L'Eix del Mal[modifica]

Vegeu també: Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA

En el seu discurs de l'estat de la Unió del 2002, George W. Bush va utilitzar l'expressió "eix del mal" per designar els països acusats de donar suport al terrorisme. En aquell cas foren l'Iraq, l'Iran i Corea del Nord.[16]

La presència de Corea del Nord i l'Iraq es van justificar, a ulls de la Casa Blanca, per la presència al·legada d'un programa d'armes de destrucció massiva en els dos països i el proveïment durant anys de material radioactiu a Rússia, amb l’ajut d’algun país europeu com ara França. Però amb el temps s'acabarà sabent que l'Iraq no posseïa pas cap programa d'armes de destrucció massiva, donant pas a l'escàndol internacional conseqüent: l'operació Llibertat Iraquiana acabaria sent un pretext per legitimar la guerra i apropar-se a la zona, rica en petroli.[17][16]

A l'època París es va negar a donar suport als Estats Units en la Guerra de l'Iraq. Davant la tribuna de l'ONU, el ministre d'Afers Estrangers, Dominique de Vilepin, va animar els EUA a abandonar les pretensions d'atacar l'Iraq. El discurs tingué el pes suficient com per marcar la premsa internacional i l'opinió pública. Com a reacció s'intentarà desl dels EUA boicotar productes francesos (per exemple, la Freedom Fries).[18]

Terreny d'operacions[modifica]

Operació Llibertat Duradora[modifica]

Vegeu també: Guerra de l'Afganistan

Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, va ser iniciada el 7 d’octubre de 2001 i finalitzada al maig del 2011. L’enderrocament del règim dels talibans, que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden, fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista. L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai, elegit el 2004. La insurgència talibana i d’altres faccions islàmiques arran de l’ocupació, ha donat lloc a una guerra de guerrilles d’intensitat variable.[13]

Bé que foren els Estats Units (amb diferència els principals participants) i la Gran Bretanya els que iniciaren els atacs, posteriorment s’afegiren a l’operació “Llibertat Duradora” una cinquantena llarga d'estats en graus, implicacions i durada diversos (segons el govern de torn). Tot i que, des de l’inici, el lideratge indiscutit recau sobre els Estats Units, al desembre del 2001 el Consell de Seguretat de l’ONU aprovà la creació de la Força Internacional d’Assistència i Seguretat (ISAF), de la qual l’OTAN prengué el comandament a partir de l’agost del 2003. Al desembre del 2009 el nombre d’efectius de l’operació atenyé el seu màxim, amb prop de 140.000 (100.000 dels quals eren nord-americans). Ateses les característiques de la guerra, les forces de l’operació duen a terme incursions freqüents al Pakistan, a les regions frontereres del qual es refugien i tenen bases els talibans. En un d’aquests atacs fou mort Bin Laden (maig del 2011).[13]

Al final del 2012, les tropes de l’ISAF iniciaren la retirada gradual de l’Afganistan, amb la previsió de completar-la al llarg de l’any 2014. Al juny del 2013 l’exèrcit afganès prengué oficialment el comandament de les operacions de combat, bé que l’any anterior els presidents Obama i Karzai havien signat un acord d’aliança estratègica de deu anys de durada.[13]

Guerra a l'Iraq[modifica]

Vegeu també: Guerra de l'Iraq i Invasió de l'Iraq

La Guerra de l'Iraq també coneguda com a Segona Guerra del Golf, Operació Llibertat Iraquiana, i Ocupació de l'Iraq, va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003, i va finalitzar el diumenge 18 de desembre de 2011 com a represàlia per l'atemptat de l'11-S, el qual va donar lloc a l'establiment d'una llista de països a combatre per la seva promoció del terrorisme. Després de finalitzar la guerra, es va donar pas a una operació d'entrenament de les tropes iraquianes per combatre la insurgència i el terrorisme. Aquesta operació es va donar a conèixer com Operació Nova Matinada, i representa la continuació de la Guerra de l'Iraq, que s'inicia en organitzar els Estats Units una coalició multinacional per a la invasió de l'Iraq, estant composta per unitats de les forces armades dels mateixos Estats Units, Regne Unit, i contingents menors d'Espanya, Austràlia, Dinamarca, Polònia i altres països.

La principal justificació per a aquesta operació que van oferir el President dels Estats Units, George Walker Bush i els seus aliats en la coalició, va ser la falsa afirmació que l'Iraq posseïa i estava desenvolupant armes de destrucció massiva, violant un conveni de 1991.

Després de la caiguda del règim de Saddam Hussein, la coalició liderada per Estats Units va proclamar la seva victòria. La primera mesura de les forces ocupants va ser la dissolució de l'exèrcit i la policia iraquianes, el que va provocar greus problemes d'inseguretat. Tot i l'èxit militar de la invasió en si, s'ha produït una llarga postguerra que dura fins a l'actualitat i l'exèrcit ocupant ha sofert gran quantitat de baixes entre morts i ferits en un continu degoteig a les mans de la resistència iraquiana i de grups estrangers vinguts a combatre contra els americans. S'afegeix la guerra civil que vingué a l'Iraq entre sunnites, xiïtes i kurds. La situació ha fet que els EUA deixessin de banda l'Afganistan preveient mitjançant els Acords de Bonn la successió d'un govern democràtic presidit per Hamid Karzai. Però com a l'Iraq, a l'Afganistan tampoc s'ha aconseguit estabilitat, donant pas a atemptats suïcides i preses d'ostatges.

Pakistan[modifica]

Mort d'Ossama bin Laden[modifica]

Vegeu també: Mort d'Ossama bin Laden
Barack Obama, president dels EUA, anunciant per la televisió la mort d'Ossama Bin Laden

La mort d'Ossama bin Laden es va informar el dilluns, 2 de maig de 2011, aproximadament a les 02:30 UTC.[19] Les forces Militars dels Estats Units d'Amèrica van disparar i matar Ossama bin Laden després d'un bombardeig de 40 minuts a Abbottabad, el Pakistan, i llavors van agafar el cos de la víctima.[20][21][22][23] L'operació va ser realitzada per 25 forces sota el comandament de la unió d'operacions especials en funcionament al Pakistan amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels EUA.

Guerra del Nord-oest del Pakistan[modifica]

Vegeu també: Conflicte armat del Nord-Oest del Pakistan

Al Pakistan, la guerra contra el terror ha derivat en la Guerra del Nord-oest del Pakistan que oposa l'armada pakistanesa contra els moviments islamistes armats, com ara Tehrik-eTailban Pakistan (talibans pakistanesos) o Thrik-e-Nifaz-e-Shariat-e-Mohammadi, i altres moviments pakistanesos que reben suport de combatents estrangers. El conflicte va començar el 2004 a Waziristan, quan la tensió acumulada degut a la captura d'elements d'Al-Qaeda par l'armada pakistanesa degenera en resistència armada per part de tribus locals. Encara que centrat en regions tribals i la província de Khyuber Pakhutunkhwa, el conflicte acabat afectant el conjunt del Pakistan, amb nombroses atemptats en grans ciutats.[24]

Conflicte sirià[modifica]

Vegeu també: Guerra Civil siriana

La ineficàcia de la Primavera Àrab a Síria ha portat a un cert caos del qual se n'ha aprofitat l'Estat Islàmic que pretén formar-hi un califat, dintre del seu projecte expansionista. En l'actualitat l'ISIS controla una bona part del territori sirià. Si bé els aliats tenen clar que cal actuar en el terreny juntament amb els kurds per eradicar l'Estat Islàmic, la geopolítica i interessos entre potències regionals i internacionals fan difícil aquesta intervenció. En qualsevol dels casos en l'actualitat combaten a Síria Estat Islàmic contra els kurds, els rebels i el govern sirià. A aquests actors cal afegir-hi les potències regionals com Turquia o l'Iran, a les quals s'afegeix les internacionals: els Estats Units i Rússia. La guerra civil que se'n desprèn d'aquest conflicte ha portat a una crisi de migració sense precedents a Europa.

Ingúixia, Russia[modifica]

Vegeu també: Guerra Civil d'Ingúixia

A Ingúixia, Rússia, la guerra contra el terror ha derivat en la Guerra Civil d'Ingúixia que és el nom amb què es coneix la insurgència islamista que pretén la creació d'un emirat regit per la xaria al Caucas nord i on, contínuament, hi ha enfrontaments entre jihadistes i les forces de seguretat. Moscou hi ha donat respostes dràstiques amb 2500 tropes extres mobilitzades. El conflicte s'ha estat descrivint darrerament com una guerra civil per diferents organitzacions defensores dels drets humans, però també per part de polítics de l'oposició. A mitjans del 2009 el conflicte ultrapassa el txetxè, col·locant-se com el més violent del Caucas Nord.

Àfrica del Nord[modifica]

Unitats militars dels EUA han donat suport logístic, ajuda en formació de les forces locals a diversos països de l'Àfrica del Nord i de l'Oest (el Txad, Tunísia, Mauritània, Marroc, Mali,...) per lluitar contra grups armats terroristes que es troben al Sahel; tot plegat en el marc de la Trans Sahara Counter Terrorism Iniciative (TSCT).

Nigèria[modifica]

Vegeu també: Insurrecció islàmica a Nigèria

A Nigèria el grup terrorista Boko Haram és el responsable de la insurrecció islàmica que viu el país. Es tracta d'un fenomen social recent que contraposa el fanatisme islàmic i el govern central nigerià, el primer d'aquests actors, pretenent la imposició de la xària a tots els estats de Nigèria i de majoria no musulmana, mentre que el segon dels actors, en pretén la lluita contra, considerant-ne un "avançament nefest de la violència anticristiana".

Filipines[modifica]

La marina i les forces de l'aire dels EUA estan treballant amb soldats filipins de l'arxipèlag de Sulu i Zamboanga. Hi participen prop de 1200 membres del Comandament d'Operacions Especials dels EUA. La missió consisteix en assessorar les forces armades de les Filipines en la lluita contra el terrorisme. Gran part de la missió s'ha portat a terme a l'illa de Basilan. Entre el 2005 i 2006 els combats entre les forces governamentals i la guerrilla d'Abu Sayyaf s'han resentit. Abu Sayyaf és el nom amb el qual es coneix Al-Harakat Al-Islamiyya, un moviment separatista i gihadista, l'escenari d'operacions del qual és el sud de les Filipines.

Iemen[modifica]

Vegeu també: Insurgència d'Al-Qaida al Iemen

Al Iemen le lluita anti-terrorista ha derivat en una sèrie d'enfrontaments armats entre l'Exèrcit del Iemen i les milícies d'Al-Qaida. L'Exèrcit del Iemen compta amb el suport dels Estats Units, i lluita contra les unitats rebels d'Al-Qaida, en un conflicte que forma part de la Guerra Civil Iemenita. Aquest conflicte ha estat qualificat pel govern dels EUA com una part integral de la seva Guerra contra el terrorisme. La campanya del Govern Iemenita contra Al-Qaida al Iemen va començar l'any 2001 i es va intensificar a partir del 14 de gener de l'any 2010, quan l'Exèrcit Iemenita va declarar la guerra a Al-Qaida.[25] A més de combatre contra Al-Qaida a diverses províncies, l'Exèrcit del Iemen també combat contra la insurrecció xíita al Iemen del Nord, i contra els separatistes de Iemen del Sud.

Conseqüències per als EUA[modifica]

Patriot Act[modifica]

Vegeu també: Patriot Act

Es coneix com a Patriot Act le llei antiterrorista que va votar el Congrés dels EUA i signat el president George W. Bush el 26 d'octubre del 2001. L'un dels eixos centrals d'aquesta llei és suprimir la distinció jurídica entre les recerques efectuades pels serveis d'intel·ligència exteriors i les agències federals responsables de les recerques criminals (FBI) quan s'hi veuen implicats terroristes estrangers. En la pràctica la llei autoritza els seveis de seguretat a accedir a les dades informàtiques de particulars que puguin tenir empreses, sense l'autorització prèvia dels concernits. La llei ha estat substituïda al 2015 per la Freedom Act, signada pel president Barack Obama, i que posa límits a les activitats d'espionatge massiu. Tot plegat arrel de la polèmica que va generar les declaracions d'Edward Snodwn.[26]

Arrests post-11S[modifica]

Centre de detenció de Guantánamo[modifica]

Vegeu també: Centre de detenció de Guantánamo

El camp de detenció de Guantánamo és una presó d'alta seguretat a la Base Naval de la Badia de Guantánamo (illa de Cuba). Des del 2002 les autoritats nord-americanes l'han usat com a centre de detenció per a detinguts acusats de terrorisme, la majoria d'ells detinguts a Afganistan durant la invasió d'aquest país, que va seguir als atemptats de l'11 de setembre de 2001.[27]

Guantánamo és només una part del sistema de camps de detenció que manté Estats Units en l'exterior, i que inclou altres camps a l'Iraq i Afganistan. Desenes de detinguts han estat portats a Guantánamo des d'altres centres de detenció secrets de la CIA.[28][29]

WikiLeaks i Edward Snowden[modifica]

Vegeu també: WikiLeaks

WikiLeaks és una organització sense afany de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anònimes. El seu lloc web, llançat el 2006, és gestionat per Sunshine Press. Articles de premsa i de la revista The New Yorker (7 de juny del 2010) descriuen Julian Assange, un periodista australià i activista d'Internet, com el seu director.[30] Malgrat el seu nom, no és un wiki en el sentit comú d'aquesta paraula, perquè els simples lectors no poden modificar-ne el contingut, sinó que els posseïdors d'informacions confidencials poden posar-les a disposició dels responsables de l'organització, i aquests decideixen si les han de publicar o no.

Vegeu també: Edward Snowden

Edward Joseph Snowden (Wilmington (Carolina del Nord), 21 de juny de 1983)[31] és un ex-contractista tècnic i ex-treballador de la CIA, que treballà per una empresa contractada per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units. Va ser conegut com a revelador que va transmetre a la premsa informació classificada sobre el programa Prism de la NSA, que compren una vigilància massiva de la internet tot arreu al món.[32][33]

Estat Islàmic[modifica]

Vegeu també: Intervenció militar contra l'Estat Islàmic

Estat Islàmic és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on ha autoproclamat la fundació d'un califat, i que té aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial. Ha arribat a dominar de facto un gran territori entre el nord-est de Síria i el nord-oest de l'Iraq. El juny del 2014 va entrar a Mossul, la segona ciutat de l'Iraq, i va desencadenar persecucions i matances ètniques contra les minories religioses de la zona, especialment els yazidites i els cristians. Aquest grup anteriorment havia estat anomenat Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant i havia format part de l'organització Al-Qaeda a l'Iraq. De fet, Estat Islàmic és una mutació d'al-Qaida.

Atemptats a Europa[modifica]

Vegeu també: Atemptat a la Rambla de Barcelona
Soldats francesos fent tasques de vigilància contra-terrorista al voltant de la catedral d'Estrasburg (França), l'estiu de 2016.

Una de les armes més utilitzades pel terrorisme islamista són els atemptats. Esdevinguts a totes les parts del món, els atemptats europeus han sacsejat l'opinió pública. Són particularment important els atemptats de París, Madrid, Barcelona i Londres, i fins i tot l'atac al diari satíric francès Charlie Hebdo.

Propaganda[modifica]

L'organització terrorista compta amb una arma força ben explotada: Internet. A través de la xarxa divulga vídeos d'assassinats, declaracions de guerra o destrucció de monuments. En els vídeos s'hi pot veure com es degolla, es crema vius o es tortura a periodistes i altres ciutadans europeus. Els vídeos són en alta qualitat, sota guions ben elaborats amb traducció a l'anglès, el francès o el rus. El conjunt ha aconseguit marcar l'opinió pública d'Occident. I és que és gràcies als seus vídeos propagandístics que Estat Islàmic ha aconseguit allistar occidentals a la seva causa.[34][35][36]

Segrests i allistaments[modifica]

Les xarxes socials s'han tornat un mètode molt eficaç per reclutar occidentals a les línies de defensa de l'ISIS. En efecte, un altre dels mètodes que utilitza Estat Islàmic per arribar als seus fins és allistar occidentals musulmans. La crida es fa mitjançant xarxes socials i vídeos propagandístics. A més, i també, Estat Islàmic segrestar occidentals com a ostatges.[37][38][36]

Finançament[modifica]

L'ISIS es comporta com un verdader estat. El seu finançament l'aconsegueix en part a imposts que imposa a empreses i particulars que troba sota la seva tutela. S'estima que 3 milions de dòlars són guanyats per dia amb el contraban de petroli, tràfic de persones, robatori i extorsions. En aquest sentit, 500 milions de dòlars provenen del robatori a bancs d'Iraq. També guanya diners amb els segrests, prop de 20 milions de dòlars. Per tot plegat, l'Estat Islàmic es troba a nivell de qualsevol estat del món.[39]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra contra el terrorisme
  1. Steve Schiffres «U S Names Coalition of the Willing». BBC News, 18-03-2003 [Consulta: 11 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 Eric Schmitt; Thom Shanker «U.S. Officials Retool Slogan for Terror War». New York Times, 26-07-2005 [Consulta: 8 gener 2015].
    Wojtek Mackiewicz Wolfe. Winning the War of Words: Selling the War on Terror from Afghanistan to Iraq. ABC-CLIO, 1 gener 2008, p. 45. ISBN 978-0-313-34967-6 [Consulta: 10 gener 2015]. 
  3. «Bush lamentó haber calificado de “cruzada” a la guerra contra los terroristas». La Nación.
  4. Schmitt, Eric; Shanker, Thom «U.S. Officials Retool Slogan for Terror War». The New York Times, 26-07-2005. ISSN: 0362-4331.
  5. «L'expression "guerre contre le terrorisme" abandonnée» (en fr-fr). France 24.
  6. 6,0 6,1 http://www.latercera.com/noticia/el-sangriento-rastro-de-la-yihad-que-nacio-con-un-atentado-en-la-meca/
  7. 7,0 7,1 http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0261953.xml
  8. http://www.historiasiglo20.org/GLOS/afganistan.htm
  9. 9,0 9,1 http://www.leparisien.fr/tv/video-france-2-un-jour-dans-l-histoire-aux-origines-du-jihad-29-11-2015-5322895.php
  10. http://www.elmundo.es/elmundo/2001/09/11/sociedad/1000222402.html
  11. 11,0 11,1 http://www.bbc.co.uk/spanish/specials/1522_huellas/page3.shtml
  12. https://fas.org/irp/world/para/docs/980223-fatwa.htm
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0522880.xml
  14. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0282280.xml
  15. http://abo.lemonde.fr/?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=1079346
  16. 16,0 16,1 http://www.anuaris.cat/article/corea_del_nord_ancorada_en_leix_del_mal/2315/
  17. http://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/03/130318_irak_guerra_espias_engano_nm
  18. https://www.youtube.com/watch?v=RNxU-tN8qNc
  19. «Osama bin Laden Death Prompts Networks to Break Into Programming». The Hollywood Reporter.
  20. Cooper, Helene «Obama Announces Killing of Osama bin Laden». The New York Times. Arthur Ochs Sulzberger, Jr. [[[New York City]], USA], 01-05-2011 [Consulta: 2 maig 2011].
  21. «Al-Qaeda leader Osama Bin Laden dead — Obama». BBC News, 02-05-2011 [Consulta: 1r maig 2011].
  22. «Osama bin Laden is dead, Obama announces». The Guardian, 02-05-2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  23. "Obama Announces that Bin Laden is Dead" by Jake Maxon — May 1, 2011 - News.WBRU - Retrieved May 2, 2011.
  24. http://ddc.arte.tv/nos-cartes/des-nouvelles-du-pakistan
  25. Yemeni al-Qaeda suspects 'killed' (en anglès) Al-Jazeera
  26. http://www.media.cat/2015/06/04/snowden-segons-el-mundo-un-pobre-tipus/
  27. informe de Human Rights de 2003
  28. 20 minutos
  29. Cronologia de Guantánamo
  30. McGreal, Chris. Wikileaks reveals video showing US air crew shooting down Iraqi civilians, The Guardian, 5 d'abril del 2010.
  31. Ackerman, Spencer. «Edward Snowden failed in attempt to join US army's elite special forces unit». The Guardian, 10-06-2013. [Consulta: 10 juny 2013]. «The army did confirm Snowden's date of birth: June 21, 1983.»
  32. ; Markon, Jerry «Edward Snowden says motive behind leaks was to expose 'surveillance state'». The Washington Post, 09-06-2013 [Consulta: 10 juny 2013].
  33. ; Blake, Aaron; Miller, Greg «Edward Snowden comes forward as source of NSA leaks». The Washington Post, 09-06-2013 [Consulta: 10 juny 2013].
  34. http://elcomercio.pe/mundo/oriente-medio/isis-usa-sofisticada-estrategia-propaganda-internet-noticia-1739793
  35. http://www.lesoir.be/1340268/article/actualite/monde/2016-10-11/propagande-daesh-en-plein-declin
  36. 36,0 36,1 http://cnnespanol.cnn.com/2014/09/30/las-tacticas-de-reclutamiento-de-isis-redes-sociales-y-videojuegos/
  37. http://cnnespanol.cnn.com/2015/02/07/isis-planea-mas-secuestros-de-occidentales-y-en-paises-vecinos/
  38. https://www.genbeta.com/redes-sociales-y-comunidades/facebook-se-convierte-en-una-poderosa-arma-de-reclutamiento-del-isis-asi-es-como-se-capta-a-un-futuro-terrorista
  39. http://www.latercera.com/noticia/quien-y-como-se-financia-el-estado-islamico/