Vés al contingut

Guerra contra el narcotràfic a Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentGuerra contra el narcotràfic a Mèxic
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 19° 25′ N, 99° 09′ O / 19.42°N,99.15°O / 19.42; -99.15
Tipusguerra asimètrica
guerra irregular
guerra contra el narcotràfic Modifica el valor a Wikidata
Part deguerra contra les drogues Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata - 
LlocCiutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Participant
Mitjà de comunicació

La Guerra contra el narcotràfic a Mèxic[1] és una guerra de baixa intensitat en curs[2][3] i asimètrica[4][5] entre el Govern de Mèxic i diversos sindicats del narcotràfic. Des de 2006, quan va començar la intervenció amb els militars mexicans, l'objectiu principal del govern ha estat la d'acabar amb la violència relacionada amb les drogues.[6] A més, el govern mexicà ha afirmat que el seu enfocament principal està en el desmantellament dels poderosos càrtels de la droga, en comptes de prevenir el narcotràfic, que es deixa als funcionaris dels Estats Units.[7][8]

Història

[modifica]

Tot i que els càrtels mexicans de la droga o les organitzacions de tràfic de drogues han existit des de fa diverses dècades, la seva influència ha augmentat[9][10] des de la desaparició dels càrtels de Cali i Medellín a Colòmbia en la dècada de 1990 i l'acabament de la importació via aèria de la droga als Estats Units des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, obrint l'entrada per via terrestre i afavorint el creixement dels càrtels mexicans.[11]

Els càrtels mexicans de la droga ara dominen el mercat a l'engròs de les drogues i el 2007 controlaven el 90% de la cocaïna que entrava als Estats Units.[12][13] Les detencions dels principals líders dels càrtels, en particular en els càrtels de Tijuana i del Golf, han portat a l'augment de la violència del narcotràfic així com la lluita dels càrtels pel control de les rutes del narcotràfic cap als Estats Units.[14][15][16]

Els analistes estimen que els guanys a l'engròs de la venda de drogues il·lícites és de 13,6 mil milions[12] a 49,4 mil milions de dòlars a l'any.[12][17][18]

Al final de l'administració de Felipe Calderón (2006-2012), la xifra oficial de morts de la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic va ser d'almenys 60 mil.[19] Les estimacions fixen la xifra de morts per sobre de 120 mil el 2013, sense incloure els 27 mil desapareguts.[20][21]

La desmobilització dels combatents de les FARC va permetre que els càrtels colombians s'aliessin amb els mexicans Càrtel Jalisco Nova Generació i el Càrtel de Sinaloa per a l'enviament de droga a Europa.[22]

L'1 de desembre del 2012 pren possessió Enrique Peña Nieto, que va canviar l'estratègia. El nou govern deixà les grans operacions en contra dels càrtels i va passar a una estratègia enfocada a la prevenció, reduint el nombre de tropes desplegades en territori nacional i enviant-les només a zones molt conflictives del país com Guerrero, Sinaloa, Tamaulipas i Durango. Els càrtels tenien el camí pràcticament lliure per recuperar el control de les seves places, però a causa de les constants accions policials els únics cartells que es mantenien intactes en la seva estructura eren el Càrtel de Sinaloa i el Càrtel de Juárez, a més del Càrtel dels Cavallers Templers que va néixer amb els reductes de la Família Michoacana i el Càrtel de Jalisco Nova Generació.

Quan Andrés Manuel López Obrador va prendre possessió com a president el 2018, va declarar que la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic havia acabat,[23] doncs creia que en lloc de lluitar contra el crim organitzat, resultava més adequat atendre les causes de la violència, com la pobresa i la manca d'oportunitats, i promoure el diàleg entre els infants.[24] Tanmateix els índexs de criminalitat van seguir sent alts a Mèxic i el conflicte i la violència de les màfies de la droga no es va frenar durant el seu mandat.[25] El 2019 va ser un dels anys més violents de la història de Mèxic, amb 34.690 homicidis intencionats denunciats, i el nombre va baixar lleugerament els anys següents.[26]

L'octubre de 2019 Ovidio Guzmán López El Ratón, fill de Joaquín Guzmán El Chapo, va ser capturat per una petita força governamental, però després d'un enfrontament a trets, fou alliberat, fins que el 5 de gener de 2023 fou capturat en una nova operació, en la que van morir 10 soldats i 19 membres del càrtel, juntament amb la detenció d'altres 21 presumptes membres, sense víctimes civils, segons informes oficials.[27] Ernesto Alfredo Piñón de la Cruz "El Neto", líder de l'organització criminal violenta afiliada al Càrtel de Sinaloa coneguda com "Los Mexicles", va morir durant un batuda policial després de fugir violentament de la presó.[28]

En 2020 la pandèmia de COVID-19 va interrompre les cadenes de subministrament des de la Xina fins a Mèxic que proporcionaven els productes químics precursors per crear fentanil i metamfetamina, que normalment s'exportaven als Estats Units.[29]

En gener de 2023 Ovidio Guzmán López, fill d'El Chapo fou arrestat a Culiacán, i el 25 de juliol de 2024 Ismael Zambada Garcia El Mayo, cofundador i líder històric del Càrtel de Sinaloa fou arrestat en un aeròdrom prop d'El Paso, Texas, juntament amb un fill del seu soci al Càrtel de Sinaloa Joaquín "El Chapo" Guzmán.[30]

La guerra contra el narcotràfic a Mèxic durant la presidència de Claudia Sheinbaum es va modificar respecte la de López Obrador amb l'arribada a la Secretaria de Seguretat d'Omar García Harfuch i la pressió exercida per Donald Trump, recentment escollit president dels Estats Units d'Amèrica, que utilitza les amenaces d'aranzels a les importacions o de deportació de migrants mexicans o d'impostos a les remeses que aquests envien per aturar la migració i el trànsit.[31] En febrer de 2025 Sheinbaum va aprovar l'enviament de més de 10.000 soldats a la frontera entre els Estats Units i Mèxic com a part de l'acord amb Donald Trump per frenar el trànsit de fentanil i migrants il·legals,[32] que ha tingut la reducció més gran en dècades. Durant el seu govern es van extradir desenes de narcotraficants als Estats Units considerats com objectius prioritaris, a condició de no ser sotmesos a la pena de mort d'acord al Tractat d'Extradició entre els dos països,[33] i Nemesio Oseguera Cervantes El Mencho, cap del Càrtel de Jalisco Nova Generació va ser abatut per l'Exèrcit de Mèxic el 22 de febrer de 2026.[34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 'Mexico's war on drugs is one big lie' | The Observer
  2. ↑ Mexican citizens take the drug war into their own hands Public Radio International
  3. ↑ Mexico's hidden war Arxivat 2020-04-14 a Wayback Machine. Fault Lines Al Jazeera English]
  4. ↑ Geoffrey Ramsey. «U.S. Special Forces Trained Mexican Troops in Colorado». insightcrime.org. [Consulta: 25 juny 2015].
  5. ↑ «The Mexican Drug Wars: Organized Crime, Narco-Terrorism, Insurgency or Asymmetric Warfare?». allacademic.com. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
  6. ↑ «ANUNCIO SOBRE LA OPERACIÓN CONJUNTA MICHOACÁN». Presidencia de la Republica, Mexico, 11-12-2006.
  7. ↑ «Calderón: Estamos luchando en contra de los criminales». TeleSur TV, 30-08-2011.
  8. ↑ «Sugiere Sarukhán que Calderón no busca reducir tráfico de drogas» (en castellà). SDP Noticias, 17-05-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 maig 2023].
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.fas.org/sgp/crs/row/R41576.pdf Arxivat 2015-08-24 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Mexico's Drug War». Council on Foreign Relations. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
  11. ↑ «Los cinco años en los que el narcotráfico gangrenó Ecuador» (en castellà). RFI, 04-11-2022. [Consulta: 30 octubre 2025].
  12. 1 2 3 CRS Report for Congress. Congressional Research Service, 16 octubre 2007, p. 7 [Consulta: 9 agost 2009]. «Mexico's Drug Cartels» Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.
  13. ↑ Vulliamy, Ed. Amexica: War Along the Borderline. New York: Farrar, Straus and Giroux, 2010. Print.
  14. ↑ Carl, Traci «Progress in Mexico drug war is drenched in blood». Associated Press. INSI, 03-11-2009 [Consulta: 16 març 2010]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 8 setembre 2015].
  15. ↑ «High U.S. cocaine cost shows drug war working: Mexico». Reuters, 14-09-2007 [Consulta: 1r abril 2009].
  16. ↑ Mexico – U.S. Relations: Issues for Congress. Congressional Research Service, 18 desembre 2008, p. 2, 13, 14 [Consulta: 1r abril 2009]. «CRS Report for Congress»
  17. ↑ Fantz, Ashley «The Mexico drug war: Bodies for billions». CNN News, 20-01-2012 [Consulta: 5 març 2012].
  18. ↑ «Mexican drug gangs 'spread to every region of US'». BBC News, 26-03-2010 [Consulta: 23 abril 2010].
  19. ↑ ; Booth, William «Mexico's drug war is at a stalemate as Calderon's presidency ends». The Washington Post, 26-11-2011 [Consulta: 1r desembre 2012].
  20. ↑ Booth, William «Mexico's crime wave has left about 25,000 missing, government documents show». The Washington Post, 30-11-2012 [Consulta: 1r desembre 2012].
  21. ↑ Counting Mexico's drug victims is a murky business Arxivat 2016-05-28 a Wayback Machine. National Catholic Reporter, by Claire Schaeffer-Duffy, Mar. 1, 2014
  22. ↑ Martínez, Andrés. «Por qué los cárteles colombianos se alían con el CJNG y el Cártel de Sinaloa para el envío de droga a Europa» (en castellà). Infobae, 17-07-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
  23. ↑ Quackenbush, Casey. «‘There Is Officially No More War.’ Mexicali President Declares an End to the Drug War Amid Skepticism» (en anglès). Time, 31-01-2019. [Consulta: 25 gener 2025].
  24. ↑ Pardo, Daniel. «¿El fin de "abrazos, no balazos"?: cómo Sheinbaum ha cambiado la política antidrogas de México (y el rol crucial que tiene Trump)» (en castellà). BBC Mundo, 30-06-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
  25. ↑ Villegas, Paulina. «A New Toll in Mexico's Drug War» (en anglès). The New York Times., 06-01-2020. [Consulta: 25 gener 2025].
  26. ↑ «Homicidios dolosos disminuyeron un 4.6% en 2021» (en castellà). Infobae, 06-01-2022. [Consulta: 25 gener 2025].
  27. ↑ Tardà Fernández, Joan. «La policia captura Ovidio Guzmán, un dels fills del Chapo, al nord de Mèxic». El Nacional, 05-01-2023. [Consulta: 25 gener 2025].
  28. ↑ «"El Neto": de su intento de asesinato a los 17 años hasta su liderazgo en "Los Mexicles"» (en castellà). El Heraldo de Chihuahua, 04-01-2023. [Consulta: 25 gener 2025].
  29. ↑ Linthicum, Kate. «Coronavirus chokes the drug trade — from Wuhan, through Mexico and onto U.S. streets» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2025].
  30. ↑ «Who are Mexico’s top cartel bosses killed or arrested in recent years?» (en anglès). al Jazeera, 23 febrer 2026. [Consulta: 23 febrer 2026].
  31. ↑ Pardo, Daniel. «¿El fin de "abrazos, no balazos"?: cómo Sheinbaum ha cambiado la política antidrogas de México (y el rol crucial que tiene Trump)» (en castellà). BBC Mundo, 30-06-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
  32. ↑ Santos Cid, Alejandro. «Sheinbaum militariza la frontera por exigencia de Trump: “Es una reorientación de las fuerzas”» (en castellà). El Pais, 4 febrer 2025. [Consulta: 19 febrer 2025].
  33. ↑ «Sheinbaum explica el traslado de 37 delincuentes mexicanos a Estados Unidos: Esto dijo» (en castellà). Univision, 21-01-2026. [Consulta: 31 gener 2026].
  34. ↑ Tomàs, Lluís. «Cau a Mèxic ‘El Mencho’, el narco més buscat pels Estats Units». El Nacional, 22 febrer 2026. [Consulta: 22 febrer 2026].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra contra el narcotràfic a Mèxic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_contra_el_narcotràfic_a_Mèxic&oldid=37405803»