Guerra de Làmia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra de Làmia
Wars of the Diadochi Tradueix
MacedonEmpire.jpg
L'Imperi de Macedònia en l'època de la Guerra de Làmia.
Tipus guerra
Data 323–322 aC
Lloc Grècia, Grècia
Estat Grècia
Casus belli Revolta grega
Resultat Victòria macedònia
Conseqüència Final de la Lliga de Corint i del govern macedoni directe a Grècia
Bàndols
Atenes,
Lliga Etòlia,
Lòcrida,
Fòcida,
Argos,
Tessàlia
Macedònia,
Beòcia
Comandants
Hipèrides
Leòstenes d'Atenes
Antífilos d'Atenes
Menó de Farsàlia
Foció
Antípater
Lleonat
Cràter d'Orèstia
Clit
Modifica les dades a Wikidata

La Guerra de Làmia (323 aC - 322 aC), també anomenada guerra grega, fou un conflicte militar esdevingut a Grècia al començament del període hel·lenístic. Atenes, al costat de les seves polis aliades de la Grècia continental, es va alçar contra el govern suprem macedoni d'Antípater, regent de Macedònia i Grècia. Aquesta fou l'última guerra en què Atenes va exercir un paper principal; després de ser derrotada, els atenesos van perdre la seva independència.

Origen[modifica]

La revolta va començar després que la notícia de la mort d'Alexandre el Gran a Babilònia va arribar a Grècia. Els discursos de Leòstenes d'Atenes i Hipèrides van incitar Atenes a iniciar la guerra. Al costat dels seus aliats del nord i centre de Grècia, els atenesos van vèncer a Antípatro en combat i el van obligar a refugiar-se a Làmia, on fou assetjat durant diversos mesos.

Després de rebre socors per part de les tropes liderades per Lleonat, Antípater aconseguí poder sortir de Làmia i tornar a Macedònia. Un cop allà va aconseguir obtenir el reforç de les tropes de Cràter d'Orèstia que van arribar per mar, i es va enfrontar als aliats a la Batalla de Crannon (5 de setembre del 322 aC) a Tessàlia.

Batalles[modifica]

La batalla va ser un èxit total per a Antípater. Poc després, Demòstenes es va suïcidar ingerint verí i Hipèrides va ser assassinat per ordre d'Antípater. El resultat de la guerra va ser la (momentània) eliminació de tota resistència grega al domini macedoni. La guerra lamíaca va tenir lloc al mateix temps que altres revoltes a Capadòcia i en els dominis orientals de l'imperi, que van ser sufocats per Perdicas i Èumenes, i per Pitó, respectivament.

Resultat[modifica]

A l'octubre de 323 aC., Atenes i la Lliga Etòlia van desplegar un exèrcit de 30.000 homes i van capturar les Termòpiles, a més d'aconseguint també mantenir l'exèrcit d'Antípater arraconat a Làmia. No obstant això, després de la deserció de la Lliga Etòlia, els atenesos van ser derrotats a Amorgós, en el curs d'una important batalla marítima el 323 aC, i després a terra en la Batalla de Crannon, Macedònia, al setembre del 322 aC. Això va deixar Atenes sense altra opció que no fos rendir-se de manera incondicional.

Per a Atenes, el cost va ser molt gran: Alguns dels seus líders més importants van ser executats, i el grandiós orador i filòsof Demostenes es va suïcidar. Atenes va haver de pagar una indemnització summament elevada i va perdre la seva forma de govern democràtic, i va esdevenir una oligarquia. El Pireu, el seu port principal, va ser lliurat als macedonis.

Fonts[modifica]

Fonts antigues[modifica]

Fonts modernes[modifica]

  • Ashton, N. G. "The Lamian War. A false start?" Antichthon 17 (1983) 47-63.
  • "The Lamian War-stat magni nominis umbra" The Journal of Hellenic Studies, Vol. 104, (1984), pp. 152–157
  • Brill’s New Pauly. vol.7 (2005) pp. 183:
  • Errington, R. M. Samos and the Lamian war. Chiron 5 (1975) 51-57.
  • Martin, G., "Antipater after the Lamian War: New Readings in Vat. Gr. 73 (Dexippus fr. 33)". The Classical Quarterly, New Series, Vol. 55, No 1 (maig de 2005), pp 301-305
  • Oxford Classical Dictionary (1970)
  • Oikonomides, A. N. Athens and the Phokians at the outbreak of the Lamian War (= IG II 367). "The Ancient World 5" (1982) pp. 123–127.
  • Schmitt, O., Der Lamische Krieg (1992)
  • Walsh, J., "Historical Method and a Chronological Problem in Diodorus, Book 18" a P. Wheatley i R. Hannah (eds), Alexander and His Successors: Essays from the Antipodes (Claremont: 2009) 72-88.
  • Walsh, J., "The Lamiaka of Choerilus and the Genesis of the term 'Lamian War'." Classical Quarterly (2011) 61.2: 538–44.
  • Westlake, H. D. The Aftermath of the Lamian War. "Classical Review 63" (1949) 87-90

Vegeu també[modifica]