Guerra de l'Emú

Plantilla:Infotaula esdevenimentGuerra de l'Emú
Imatge
Map
 31° 01′ 38″ S, 118° 29′ 10″ E / 31.02711°S,118.48622°E / -31.02711; 118.48622
Tipusoperació militar Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsnovembre 1932 - desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAustràlia Occidental Modifica el valor a Wikidata
EstatAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Participant

La Guerra de l'Emú, també coneguda com a Gran Guerra de l'Emú, fou una operació militar que tingué lloc a Austràlia el 1932 per tal de reduir la població d'emús a l'Austràlia Occidental.[1]

El nom li donaren els mitjans de comunicació de l'època.

Context[modifica]

Sir George Pearce, Ministre de Defensa que va ordenar que l'exèrcit actués contra els emús. Més tard se l'anomenà al Parlament  Ministre de la Guerra de l'Emú.[2]

Després de la Primera Guerra Mundial, un gran nombre de soldats d'Austràlia però també veterans de guerra britànics es van instal·lar com a camperols en explotacions agràries familiars a Austràlia Occidental. En esclatar la Gran Depressió el 1929 el govern va animar aquests grangers a augmentar la seva producció de cereals tot prometent-los ajudes en forma de subsidis.

Malgrat les promeses, l'augment de producció va fer que els preus caiguessin i l'octubre de 1932 els pagesos van amenaçar de no distribuir la collita de blat pels baixos preus.

La situació encara es va agreujar més amb l'arribada de 20.000 emús. Els emús acostumen a migrar, després de criar, des de l'interior cap a la costa. Aquest cop, però, els emús van ocupar terres de cultiu entrant en conflicte amb els nous pagesos. Els emús van fer malbé grans extensions i a més van facilitar la colonització també per part de conills.[3]

Els pagesos van enviar una delegació d'antics militars al Ministeri de Defensa, en mans de Sir George Pearce, a qui van convèncer d'emprar armes de guerra contra els grans ocells, potser amb afanys propagandístics.[4][5][6]

La "Guerra"[modifica]

L'actuació militar es va haver de retardar per les condicions meteorològiques.

Ben aviat les armes automàtiques es van demostrar poc efectives. Sis dies després d'iniciar-se l'operació, s'havien disparat fins a 2.500 cartutxos de munició i s'havien eliminat entre 50 i 500 exemplars, depenent de la font. Els informes oficials destacaven que l'exèrcit no havia patit cap baixa.[6]

La manca de resultats va dur el govern a ordenar una primera retirada. Dies després, però, els pagesos van exigir que s'actués de nou. El govern hi accedí tot i les controvèrsies polítiques.

Desenllaç[modifica]

Malgrat els problemes, els pagesos de la regió demanaren un cop més assistència militar el 1934, el 1943 i el 1948, cosa que el govern no va acceptar de fer.[6]

Referències[modifica]

  1. Shuttlesworth, Dorothy Edwards. The Wildlife of Australia and New Zealand. University of Michigan Press, 1967, p. 69. 
  2. «Over the Speakers Chair». The Canberra Times [Canberra], 19-11-1932 [Consulta: 10 gener 2010].
  3. «"Emu War" defended». The Argus, 19-11-1932, p. 22.
  4. «Rain Scatters Emus». The Argus, 18-10-1932, p. 7.
  5. Robin, Libby; Joseph, Leo; Heinshohn, Rob. Boom and Bust: Bird Stories For a Dry Country. CSIRO Publishing, 2009, p. 256. ISBN 978-0-643-09606-6. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Johnson, Murray «'Feathered foes': soldier settlers and Western Australia's 'Emu War' of 1932». Journal of Australian Studies, 88, 2006, pàg. 147–157.