Guerra freda islàmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgGuerra freda Islàmica
Iran Saudi Arabia Locator.png
Dates 1979 - Actualitat
Escenari Orient Mitjà i Àfrica
Bàndols
Bloc sunnita
Flag of Saudi Arabia.svg
Aràbia Saudita

Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units
Jordània Jordània
Qatar Qatar
Kuwait Kuwait
Iemen Iemen
Sudan Sudan
Marroc Marroc
Líbia Líbia
Pakistan Pakistan
Estats Units Estats Units
Unió Europea Unió Europea
Turquia Turquia
Egipte Egipte
Israel Israel
Organitzacions no nacionals
Líbia Consell Nacional de Transició (2011-2012)
Flag of Syria (1932-1958; 1961-1963).svg Exèrcit Lliure de Síria (des del 2011)
Bloc xiïta
Flag of Iran.svg
Iran

Síria Síria
Iraq Iraq
Líban Líban
Índia Índia
Rússia Rússia
Armènia Armènia
República Popular de la Xina Xina
Cuba Cuba
Bielorússia Bielorússia
Veneçuela Veneçuela
Organitzacions no nacionals
Hesbol·là
YEM Comité Revolucionari (des del 2015)
Comandants
Royal Standard of Saudi Arabia.svg Jalid de l'Aràbia Saudita† (1979-1982)
Royal Standard of Saudi Arabia.svg Fahd de l'Aràbia Saudita† (1982-2005)
Royal Standard of Saudi Arabia.svg Abdul·lah de l'Aràbia Saudita† (2005-2013)
Royal Standard of Saudi Arabia.svg Salman de l'Aràbia Saudita (2013-Act)
IRN Ruhol·lah Khomeini† (1979-1989)
IRN Ali Khamenei (des del 1989)

La Guerra Freda Islàmica és un conflicte directe que es produeix des de 1979, amb la instauració de la república islàmica a Iran,[1] a l'Orient Mitjà i que enfronta a les dues grans branques de l'islam: el bloc sunnita liderat pel Regne de l'Aràbia Saudita i secundat majoritàriament per les monarquies de la Península Aràbiga com Qatar, Kuwait o els Emirats Àrabs; i el bloc xiïta capitanejat per la República Islàmica de l'Iran i seguit per països com Síria o Iraq. Aquesta guerra freda es podria enquadrar en un marc internacional perquè els Estats Units donen suport a les monarquies del Golf mentre que Rússia dóna suport a l'Iran i als seus aliats.[2]

Mai s'han enfrontat directament entre si però han participat i participen en conflictes a Líbia, Iemen, Síria, Iraq o el Líban. En gairebé tots els conflictes que s'han produït a l'Orient Mitjà des del 1979 fins avui dia els dos blocs han estat enfrontats en dos bàndols diferents.[2]

En considera que la guerra freda islàmica (de vegades, també dita "guerra freda", simplement, entenent-se de quina es tracta pel context) va començar en 1979 i dura fins avui dia. Aquesta va reemplaçar la prèvia guerra freda àrab, acabada en morir Nasser, per l'augment de poder dels xiïtes, a causa de la revolució iraniana de 1979 i la fundació de l'Hesbol·là (1982-1984), i dels sunnites, pel conflicte dels talibans de 2001 i el d'Iraq al llarg de 2003 i 2004. Es parla de "guerra freda" referida a aquest conflicte al llarg de tot aqquest temps perque, tot i que la tensió està sent creixent a mida que passa el temps, per a alguns encara no ha arribat a una guerra "calenta" declarada, oberta i continuada. Altres parlen de guerra freda, "islàmica", per diferenciarla de l'àrab i de la cristiana (EEUU contra URSS), però "amb períodes de guerra calenta", com per exemple la guerra entre Iran i Iraq als anys 80.[3][4][5]

Revolució iraniana de 1979[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolució islàmica

Abans de la Revolució islàmica produïda a l'Iran, els dos països eren dues monarquies autoritàries i mantenien una relació cordial. Però a l'Iran s'hi va produir una revolució republicano-islàmica liderada per l'aiatol·là Khomeini l'any 1979 que va expulsar el xa i va establir la República Islàmica de l'Iran. El Regne de l'Aràbia Saudita, encara que felicités els nous administradors del país persa, temia que la revolució s'exportés a altres països aliats, i les relacions es van refredar força. Els dos països representaven dos models ben diferents de nació islàmica: mentre que Aràbia representava una monarquia ultraconservadora, l'Iran representava una república islàmica de caràcter revolucionari.

Les relacions diplomàtiques entre ambdós països es van tallar quan el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khomeini, va titllar als saudites "d'heretges" i traïdors de l'Islam.[cal citació] No es restablirien fins a l'any 1991.

Guerra entre Iran i Iraq[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra Iran-Iraq

Només un any després de l'establiment de la República Islàmica a l'Iran, el país veí, l'Iraq de Saddam Hussein, va travessar la frontera iraniana i va iniciar-se la coneguda com la Guerra Iran-Iraq. Iraq pretenia canviar la frontera imposada el 1975 i va aprofitar que feia poc que la República s'havia establert a l'Iran per atacar.

Tant els Estats Units com la URSS van donar suport a Hussein en la seva causa. Aràbia Saudita i els membres de la Lliga Àrab van donar suport a l'Iraq amb 25 milions de dòlars perquè l'Iran representava una amenaça molt més gran per a la regió que l'Iraq baassista i laic. La guerra va finalitzar l'any 1988 sense un guanyador clar.

En les successives guerres contra Iraq (Guerra del Golf i Guerra d'Iraq), tant l'Iran com l'Aràbia Saudita van donar suport a les forces anti-iraquianes.

Incidents a pelegrinatges a la Meca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hajj

El hajj és un dels cinc pilars de l'islam, sent el viatge que tot musulmà ha de realitzar a la Meca almenys una vegada a la seva vida. Però al llarg de la història hi ha hagut incidents que han causat grans quantitat de morts. L'any 1987, quatre-cents peregrins xiïtes que provenien d'Iran van ser assassinats per les Forces Armades del Regne Saudita. [cal citació] Aquest incident va fer que la tensió entre els dos països s'elevés a cotes molt altes: a l'Iran, manifestants van protestar i van assaltar l'ambaixada del Regne a Teheran matant a un funcionari saudita; i, per la seva banda, Aràbia Saudita va prohibir els visats de viatge als iranians per al hajj. Les relacions diplomàtiques es van trencar després d'aquesta escalada de tensió.

Però hi ha hagut més casos de tragèdies durant el hajj que van tensant les relacions entre xiïtes i sunnites. L'any 2015 una allau humana va deixar el sagnant balanç de més de 2.200 persones mortes.[cal citació] Les autoritats de Teheran van culpar les autoritats saudites de la massacre i van aconsellar no viatjar a La Meca per a realitzar el hajj.[cal citació]

Primavera Àrab: Líbia, Síria i Iemen[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primavera Àrab

La Primavera Àrab va ser un moviment social i polític produït al Món Àrab contra els seus governs. En tots els països àrabs es van produir protestes que van obtenir com a resultats derrocaments de règims (Tunísia i Egipte), canvis en els governs (Iemen) o fins i tot guerres civils (Líbia i Síria). Iran, país persa no àrab, no va patir les conseqüències directes d'aquesta Revolució. No obstant això, Iran tenia i té interessos a Líbia i a Síria, ja que la nació persa era aliada de Gaddafi i ho és d'Al-Assad.

Per la part dels Saudites, que van reprimir amb duresa les manifestacions que es van produir al seu territori, van donar suport a les intervencions estrangeres a Líbia i a Síria per allunyar la influència d'Iran de la zona àrab. Iran va donar armes i suport a la Líbia socialista de Gaddafi i actualment les dóna a la Síria xiïta d'Al-Assad.

Lliga Árab: Prosaudites o Proiranians[modifica | modifica el codi]

Aràbia Saudita Aràbia Saudita Iran Iran Neutrals
Jordània Jordània Síria Síria Oman Oman
Qatar Qatar Iraq Iraq Algèria Algèria
Bahrain Bahrain Líban Líban Palestina Palestina
EAU EAU
Egipte Egipte
Sudan Sudan
Iemen Iemen
Tunísia Tunísia
Marroc Marroc

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Song Yichang, The aggressive islamic cold war, 1993. (anglès)
  • Sharam Chubim i Charles Tripp, Iran and Saudi Arabia relations and regional order, 1996. (anglès)
  • David Barsamian amb Noam Chomsky, Ervand Abrahamian i Nahid Mozaffari, Targeting Iran, 2007. (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stéphane Lacroix, Les islamistes saoudiens: Une insurrection manquée, Presses Universitaires de France, 2015. ISBN 9782130739883 (francès)
  2. 2,0 2,1 The Coming Crisis. Nuclear Proliferation, US Interests and World Order, MIT Press, 2000. ISBN 780262710053 (anglès)
  3. Anna Bozzo i Pierre-Juan Luizard, États arabes en crise entre logiques de division et sociétés civiles, Università degli Studi Roma Tre, 2016. ISBN 9788897524700 (francès)
  4. Efraim Inbar i Bruce Maddy-Weitzman, Religious Radicalism in the Greater Middle East, editat per Routledge, 2013. ISBN 9781136312076 (anglès)
  5. Ami Pedahzur, Religious Fundamentalism and Political Extremism, editat per Routledge, 2004. ISBN 9781135758899 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]