Guerra i pau (pel·lícula de 1956)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaGuerra i pau
War and Peace Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKing Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDino De Laurentiis i Carlo Ponti Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMario Chiari Modifica el valor a Wikidata
GuióMario Camerini, Ennio De Concini, Ivo Perilli, King Vidor, Gian Gaspare Napolitano, Mario Soldati, Bridget Boland i Robert Westerby Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack Cardiff Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLeo Catozzo Modifica el valor a Wikidata
VestuariMaria De Matteis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada208 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enGuerra i pau Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema històric, drama, cinema bèl·lic, pel·lícula basada en una novel·la, cinema romàntic i melodrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049934 Filmaffinity: 417946 Allocine: 16185 Rottentomatoes: m/war_and_peace_1956 Letterboxd: war-and-peace Allmovie: v53287 TCM: 95063 TV.com: movies/war-and-peace AFI: 52056 Modifica el valor a Wikidata

Guerra i pau (títol original en anglès: War and Peace) és una pel·lícula estatunidenca bèl·lica d'inspiració històrica dirigida per King Vidor i estrenada el 1956 amb Audrey Hepburn i Henry Fonda com a protagonistes. És una adaptació de la novel·la Guerra i pau de Lev Tolstoi de 1865. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

Audrey Hepburn i Henry Fonda
Mel Ferrer i Audrey Hepburn
Audrey Hepburn i Vittorio Gassman

El 1805 a Moscou, les desfilades militars, les festes i els balls se succeeixen a la cort de la Rússia del Tsar Alexandre I de Rússia, tot i que els 200.000 homes de l'exèrcit dominant de l'emperador Napoleó I han envaït tota Europa i s'apropen cada dia una mica més a la capital.

La comtessa Natacha Rostov és una jove adolescent novel·lesca, angelical, plena de vida, d'entusiasme i d'encant, que creix al si d'una rica família tendrament unida de la noblesa russa. El comte Pierre Bezoukhov humanista i pacifista freqüenta la casa del comte i de la comtessa Rostov, i aconsegueix guanyar l'amistat de Natacha. Encara que secretament enamorat d'aquesta noia més jove que ell, es casa amb la seva cosina, la bella princesa Helena. Natacha es promet al molt cobejat Príncep Andrei Bolkonski, l'amic de Pierre, i preveu casar-se quan el seu promès torni de la guerra (que dura 7 anys).

El conjunt dels homes de l'aristocràcia i del poble rus són enviats al front per defensar Rússia contra la invasió napoleònica (de la Batalla d'Austerlitz de 1805 a la campanya de Rússia (1812) de 1812). Per la seva banda, el poble rus rep la consigna de practicar la política de la terra cremada i de deixar el caos en la seva fugida, de prendre tot el que pot i de cremar tota la resta abans d'escapar-se per impedir els 200.000 homes de Napoleó de trobar mai cap refugi, reconfort, aliments o descans fins a Moscou. Pierre, pacifista, s'uneix al seu amic el Príncep Andrei Bolkonski al front per observar la guerra, i on és fet presoner. La crueltat dels camps de batalla el traumatitza. Andrei, després d'haver estat ferit i haver estat fet presoner per l'enemic en la batalla d'Austerlitz de 1805, és de nou fatalment ferit al camp de batalla.

El general rus Mikhail Koutouzov derrota l'exèrcit de Napoleó a l'hivern de 1812 gràcies a una feliç conjuntura de sort i a la seva hàbil estratègia de fugida, d'evitar la batalla i de la política de terra cremada escrupolosament aplicada per tot el poble fins a la ciutat de Moscou, i gràcies al terrible hivern rus que aniquila l'exèrcit de Napoleó sense haver lliurat una gran batalla (que hauria estat fatal pel feble exèrcit rus).

La pau torna després del caos i la desolació. Els supervivents victoriosos tornen a casa seva on ho tenen tot per reconstruir...

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Guerra i pau. esadir.cat. 
  2. «War and Peace». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra i pau