Guerra romano-sassànida del 602-628

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarGuerra romano-sassànida del 602-628
Guerres romano-sassànides Modifica el valor a Wikidata
Piero della Francesca 021.jpg
Pintura anacrònica de la batalla de Nínive (627) entre l'exèrcit d'Heracli i els perses comandats per Cosroes II. Fresc de Piero della Francesca, ca. 1452.
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Dataca. 602 – ca. 628[nota 1]
LlocCaucas, Armènia, Llevant, Egipte, Anatòlia, mar Egeu i Mesopotàmia
ResultatVictòria romana d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient
Gran Khanat Onoq
Gassànides
Imperi Sassànida
Àvars (amb els seus aliats eslaus)
Ibèria sassànida
Rebels jueus i samaritans (ca. 614)
Làkhmides
Comandants en cap
Focas
Filípic
Germà 
Lleonci
Domencíol
Prisc
Heracli
Nicetes
Teodor
Bo
T'ong Che-hu
Xahrbaraz (a partir del 626)[3]
Cardarigan (a partir del 626)
Cosroes II
Xahrbaraz (602–626)
Xahín
Cardarigan (602–626)
Xaraplakan
Pseudo-Teodosi
Esteve I d'Ibèria †
Rozbihan †
Gran khan àvar de nom desconegut
Datoyean
Dzuan Veh †
Aixtat Yeztayar
Senitam Cosroes
Vahram-Arxuixa V (PDG)
Benjamí de Tiberíades

La guerra romano-sassànida del 602–628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.[nota 2] L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes féu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu.

Els perses es mostraren superiors durant gairebé tota la durada del conflicte i fins i tot arribaren a assetjar Constantinoble el 626, però l'argúcia diplomàtica i militar d'Heracli aconseguí capgirar el transcurs de la guerra en dos anys. El 628 se signà un armistici que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Notes[modifica]

  1. Les dates, especialment entre el 602 i el 620, són una mera aproximació. El principal motiu d'aquesta incertesa és que moltes fonts populars, com ara la Crònica de Teòfanes, beuen d'una font comuna, que es creu que era una història de Teòfil d'Edessa. Aquesta escassetat de testimonis independents del conflicte en complica la datació.
  2. Conegut igualment amb el nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 De Libera, 2007, p. 60 i 61.
  2. 2,0 2,1 De Libera, 2007, p. 60.
  3. Pourshariati, 2008, p. 142.

Bibliografia[modifica]